Les tortugues babaues abracen el litoral metropolità

Les tortugues babaues cada cop són inquilines més habituals a la nostra primera línia de mar, i l’estiu és la seva temporada alta per visitar les platges metropolitanes i criar. La seva presència s’intensifica i obliga a una gestió d’aquests animals amenaçats. La biòloga del Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat Aïda Tarragó assegura que la nidificació "és un fet excepcional, però que va clarament en augment, i Catalunya és un punt calent dins la península Ibèrica".

Tarragó assenyala que les tortugues són animals que, tot i ser relativament comuns al nostre mar, habitualment fan els nius en platges del Mediterrani oriental, per exemple a Grècia, i en zones subtropicals i tropicals, com ara Cap Verd, Florida o Costa Rica. "En el context del canvi climàtic que estem veient, i que cada cop s’accelera més, aquestes zones tradicionals estan patint un escalfament que ha portat les tortugues a buscar noves zones de nidificació, més fredes. Per això han arribat a les costes del Mediterrani occidental com la península Ibèrica, França, les illes Tirrèniques i les Balears", detalla Tarragó, que recorda que en aquestes zones les platges estan molt urbanitzades i "l’ús que se’n fa en temporada de bany, que coincideix amb la seva temporada de cria, és intensiu". Per tant, "no és que se sentin atretes per les platges urbanes, sinó que busquen zones més fredes i aquestes són les platges que hi troben".

Aquest any se n’han detectat almenys tres nius, i segons Tarragó encara en sortirà algun més fins a finals d’octubre. L’experta assenyala que al Mediterrani occidental "l’increment està sent exponencial", i llocs d’Itàlia on fa uns anys estaven com Catalunya –amb uns quatre nius per temporada– "enguany en porten més de 30".

Qualsevol platja metropolitana

En l’àmbit metropolità, al servei de platges de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l’ambientòloga Alba Barrera precisa que les tortugues "han arribat a platges més o menys urbanes i de diferents característiques quant a pendent i sorra". Per exemple, en els últims cinc anys s’han observat quatre intents de nidació dels quals només dos han tingut èxit. Per ella, que les tortugues arribin a fer postes a les platges urbanes de l’àrea metropolitana "és una demostració que és possible la convivència d’unes platges molt visitades amb la millora de la biodiversitat", i considera que la seva arribada també parla de la bona qualitat de l’espai i dels valors naturals d’aquestes platges.

Les tortugues babaues solien pondre ous al Mediterrani oriental, i ara arriben a Catalunya buscant aigües fredes

Pel que fa a la intensificació, confirma que des del 2014 la nidificació ha anat en augment a la costa catalana, i que comencen a haver-hi nius de tortuga en zones on abans no n’hi havia. La setmana passada, per exemple, van néixer les primeres cries de tortuga babaua –una trentena– a la platja de la Mar Bella, a Barcelona. Els ous van ser custodiats per 1.500 voluntaris durant els 46 dies d’incubació.

A la llarga, les tortugues femelles solen tornar a pondre a les platges on van néixer i, per tant, les zones de posta habituals tenen més freqüència de renidificació. Tarragó, però, assegura que aquest any s’ha pogut constatar que la tortuga que va fer el niu a Vila-seca a mitjans de juny ja havia vingut a Catalunya fa quatre anys, a Castelldefels, "que també va intentar-ho a finals de juny i que, a més, un cop feta aquesta primera posta, es va quedar a la zona de Tarragona dues setmanes més, fins que va fer la segona posta el 26 de juliol". Per tant, resumeix: "Estaríem parlant d’una tortuga que ha fet o intentat fer el niu quatre vegades a Catalunya, tres de seguides un mateix estiu". Ara per ara s’estan recollint mostres genètiques del màxim de mares i cries per veure quantes tortugues diferents han post a la Península i les Balears, i veure quantes d’aquestes han repetit, cosa que donarà "resultats molt interessants".

El confinament i el Glòria

Tot i l’absència humana durant setmanes a les platges, Tarragó assegura que, si bé és possible que el confinament es pogués haver notat al mar, on el trànsit marítim va disminuir de manera molt significativa, les tortugues surten a pondre en unes hores on la presència humana a la platja "hauria de ser residual". Sobre les jornades de confinament, assenyala que, tot i que les platges estaven molt tranquil·les, "va ser abans de l’època habitual de nidificació, que es dona a partir del mes de maig".

Alguns llocs d’Itàlia, on fa uns anys estaven com Catalunya, enguany han registrat més de 30 nius

El que hi ha tingut un impacte indirecte ha estat el temporal Glòria: tot i que no hauria afectat les tortugues en el moment de la nidificació –ja que això es dona a la primavera–, l’episodi podria haver tingut "un impacte en la qualitat d’algunes platges, que haurien quedat reduïdes a pocs metres d’amplada". Malgrat això, Tarragó assegura que al litoral català hi ha platges amb condicions d’incubació adequades i la distància entre aquestes és de pocs quilòmetres; per això, encara que una tortuga trobés que la platja on vol sortir té poca amplada, en trobaria una altra de correcta a poca distància la mateixa nit.

Protecció per mandat legal

Tota aquesta presència obliga a activar mecanismes de protecció d’aquests animals, una salvaguarda que respon, de fet, a un mandat legal: "Fins fa poc, la seva supervivència estava amenaçada i, tot i que el seu estatus mundial ha millorat, l’espècie segueix inclosa a la llista d’espècies amenaçades de la IUCN com a vulnerable", recorda l’investigador Lluís Cardona. La seva gestió també és important perquè, si fins ara el canvi climàtic havia provocat el desplaçament d’invertebrats, ocells i petits mamífers, "ara parlem d’una espècie que pot arribar als 100 quilos a l’edat adulta". Cardona lidera, juntament amb els investigadors Marta Pascual i Carlos Carreras, un projecte de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut de la Recerca de la Biodiversitat (IRBio) per potenciar l’èxit dels episodis de nidificació de la tortuga babaua a les costes mediterrànies.

Pascual avisa: "Aquests esdeveniments esporàdics semblen ser l’inici d’una nova colonització, i en un futur les nostres costes es podrien convertir en zones de nidificació estables si les condicions són les adequades", una colonització que pot ser vital per a la supervivència de l’espècie. La investigadora afegeix: "Esperem que amb una bona gestió en un futur aquesta espècie tingui poblacions estables a la nostra costa".

Projecte amb noves conclusions

El projecte, amb la participació de la Universitat de Vic i l’Estació Biològica de Doñana, consisteix a establir un pla pilot a Catalunya i poder-lo aplicar després a altres regions. En concret, la iniciativa combina estudis científics per entendre per què hi ha un increment de nius a les nostres costes. Entre les novetats, s’estan fent servir per primer cop amb èxit eines genòmiques que han posat de manifest casos de multipaternitat en algun niu i, segons Carreras, "que una femella es reprodueixi amb diferents mascles no és estrany en poblacions naturals, però sorprèn en una colonització, i fa que augmenti la diversitat genètica de la nova població".

Una altra conclusió és que la viabilitat de la nidificació ha augmentat en l’última dècada, i s’ha demostrat que s’ha vist afavorida per l’escalfament global. De fet, avisen que aquest fenomen té un impacte directe en les tortugues marines, ja que la temperatura d’incubació determina el sexe de les cries, i sobre això Cardona afegeix: "El canvi climàtic ha millorat les condicions per a la nidificació a les costes catalanes principalment en els darrers deu anys. Així, tot i que encara neixen majoritàriament mascles, les condicions estan canviant i comencen a produir-se femelles, i això permet la viabilitat de la nova població". Potser estem presenciant l’inici d’un temps nou.