Les seus de Podem i Barcelona en Comú, víctimes de l'enèsim atac de la ultradreta

Aquest matí, les seus de Podem i Barcelona en Comú han aparegut plenes de pintades amb simbologia feixista signada amb l'escut de la Falange espanyola. En color vermell, al vidre de l'entrada de l'edifici s'hi podia llegir "Fuera rojos del barrio de la Falange', 'Cerdos rojos' o 'Colau fuera'. 

Les reaccions no s'han fet esperar i l'òrbita dels comuns ha condemnat àmpliament aquesta nova expressió del feixisme. El portaveu de Catalunya en Comú Podem, Joan Mena, ha enviat "tot el suport" als membres de les dues formacions: "Ens fan més fortes en les nostres conviccions i en la lluita antifeixista", deia a través d'un tuit. També ha valorat l'atac el membre de Podemos Juan Carlos Monedero, qui a través de les xarxes socials ha lamentat els mitjans, en la seva diversitat, no parin els focus de manera generalitzada davant expressions del feixisme contra la formació morada. Tampoc s'ha estat de condemnar l'acció feixista l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau:

Malauradament, aquest tipus d'actes de la ultradreta contra formacions polítiques d'esquerres o de l'independentisme ja formen part de les de la quotidianitat informativa. L'entitat Òmnium Cultural va ser l'última en rebre aquests atacs, quan fa tan sols una setmana -el dia del 40è aniversari de la Constitució- apareixia la placa de la seu de Barcelona amb el nom de l'entitat trencada, una de les pancartes de la façana, esquinçada i diverses pintades amb símbols feixistes a la porta.

De fet, la mateixa organització ja havia patit el 26 de novembre una acció similar, quan va aparèixer la seu amb 10 esvàstiques vermelles pintades per tota la façana. 

Impunitat de la ultradreta després de l'1-O

Les accions de grups d'ultradreta durant l'últim any han viscut mesos d'empara darrere discursos contraris a l'independentisme, una de les moltes víctimes de l'extrema dreta. Això ha permès que, per desgràcia, els moviments polítics al punt de mira del filofeixisme hagin patit atacs contínuament en els últims mesos. Aquest estiu passat, la polèmica dels llaços grocs -incendiada des de la tribuna de les institucions principalment per Ciutadans- va donar peu a les accions dels anomenats Grups de Defensa i Resistència (GDR) que es dedicaven a "netejar" l'espai públic de tota simbologia groga. Simpatitzants d'aquests "comitès" espanyolistes han estat vinculats tradicionalment als grupuscles de la ultradreta, com ara a la comarca del Bages, on el passat juliol van resultar ferits set independentistes després que militants ultres que participaven dels GDR els colpegessin mentre penjaven una bandera estelada.

El moviment contra la simbologia per l'alliberament dels presos polítics també va protagonitzar altres escenes mediàtiques, com ara les de la platja de Canet de Mar, quan un grup d'ultres es va presentar per arrencar creus grogues i van acabar agredint a tres persones, o l'intent d'atropellament d'un home del CDR de Vilassar de Mar per part d'un membre del GDR, entre d'altres. Si bé l'activitat d'aquests grupuscles va agafar ressò mediàtic durant l'estiu, el cert és que aquests grups vinculats a l'extrema dreta no han parat d'amenaçar a simpatitzants d'esquerres i de l'independentisme. El passat setembre, el domicili d'una militant de la CUP de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) era atacat amb pintades firmades pels GDR i el punt de mira, només un dia abans que el partit d'ultradreta Vox celebrés un acte en aquesta localitat. 

Un dels referents periodístics pel que fa a la investigació de la ultradreta al nostre país, el fotoperiodista Jordi Borràs, també va ser víctima d'una agressió del mateix caràcter, quan un agent de la Policia Nacional li va etzibar un cop de puny quan sortia de cobrir l'acte fundacional de la Crida Nacional per la República, a l'Ateneu Barcelonès. Després de ferir-lo, l'agent va cridar 'Viva Franco' i va ensenyar la placa de Policia Nacional. 

Casals i ateneus populars, molts d'ells vinculats a l'Esquerra Independentista o al moviment llibertari, també han estat objecte d'atacs repetits per part de la ultradreta. En són exemple l'Ateneu 3 Voltes Rebel, al barri de Nou Barris de Barcelona, o La Bugaderia, al barri d'Horta, que també al juliol van ser atacats per un grup de sis neonazis que va ser detingut. Més greu va ser l'atac que va sofrir el Casal de Sarrià, cremat a la matinada d'un dia de març amb símbols feixistes i pintades on s'hi podia llegir: "Estáis muertos CDR". A Girona, un altre espai, El Forn, també va ser l'objectiu triat per un grup de militants d'extrema dreta que van llençar ampolles de vidre quan encara hi havia persones a dins. 

El mateix Jordi Borràs és l'autor d'una investigació iniciada l'estiu de 2017 i que va durar fins a finals d'any, publicat a l'Anuari dels Silencis Mediàtics, amb la qual comptabilitzava agressions catalanòfobes o contra símbols a favor de l'alliberament dels presos polítics i explicava una tendència en augment d'aquest tipus de violències pròpies de discursos de l'extrema dreta. Un fenomen que s'ha mantingut al llarg del temps, com s'ha vist aquest dijous a la seu de Podem i de Barcelona en Comú, i que, segons explica el periodista, s'explica a partir de l'adquisició de discursos i d'imaginaris propis de l'extrema dreta per part de partits plenament integrats en el sistema.