"Si no se substitueixen per un altre ingrés són diners que no entren a les arques públiques i que no es destinaran a finançar serveis", explica Luis del Amo, secretari tècnic del Consell General d'Economistes (CGE), sobre la bateria de mesures tributàries anunciada ahir pel president de la Junta d'Andalusia, que inclouen la supressió de l'impost sobre el Patrimoni en aquest territori mitjançant una bonificació del 100% de la quota, una mesura que copia el model madrileny d'avantatges per a les grans fortunes i rendes, i d'altres dos retocs que inclouen aquestes entre els beneficiaris.

La supressió del cànon de l'aigua afecta tots els consumidors urbans del subministrament, cosa que inclou la destinada a alimentació, higiene i neteja però també altres usos sumptuaris com el reg de jardins particulars i l'ompliment de piscines privades, mentre que la deflactació dels trams més baixos de l'IRPF suposa una altra mesura generalitzada, ja que la renda total de cada contribuent es va gravant per trams i no amb un únic tipus.

Amb aquestes mesures, Andalusia es consolida en el grup de territoris que més beneficis fiscals apliquen als seus territoris i que en aquest cas, com en la majoria, dirigeixen el gruix dels avantatges a les rendes i carteres de propietats més elevades a base d'aplicar rebaixes en impostos com els de Patrimoni, que només afecta qui posseeix béns per valor de més de 400.000 euros a les comunitats que hi mantenen més pressió; en els de Successions i de Donacions, del pagament dels quals està exempt més del 90% de la població i que grava la transmissió de propietats d'elevada valoració, ja sigui per herència o per traspàs, i en el de Transmissions Patrimonials (ITP), el principal component del qual es troba en la compravenda d'habitatges, el preu dels quals, i amb ell la quantia que comporten les rebaixes lineals que s'apliquen, sol ser més o menys elevat en funció de la renda del comprador.

Els beneficis fiscals que Andalusia ja contemplava aplicar en aquest exercici ascendien a 1.387 milions d'euros, amb el gruix concentrat en els 1.194 de Successions i Donacions i els 113 de l'ITP, als quals s'hi afegiran 360 més, dels quals 93 en Patrimoni.

La seva suma arriba als 1.747, fet que situa Andalusia com la tercera comunitat amb més volum de beneficis fiscals de l'Estat, només per darrere de Madrid, que aquest any arribarà als 5.479, i d'Euskadi, que preveu arribar als 2.218 abans de sumar-hi un altre esvoranc de 250 en mesures davant de la inflació anunciat fa uns dies pel lehendakari Íñigo Urkullu, i que també inclouen una nova deflactació de l'IRPF.

Tot i que no està gens clar que les hisendes forals basques mantindran aquest segon lloc entre les comunitats que millor tracte donen a les rendes i patrimonis elevats, ja que la Junta de Castella i Lleó preveu afegir als 509 milions de beneficis fiscals previstos per a aquest any un paquet que en sumaria 2.000 més en el que queda de legislatura, segons va anunciar fa uns dies el president de la Junta, Alfonso Fernández Mañueco, que va basar el seu discurs a argumentar l'eventual utilitat com a eina contra la despoblació de mesures com les rebaixes a l'ITP per transferir empreses i per arrendar terres.

Un cop entrin en vigor les mesures anunciades per Moreno Bonilla i per Fernández Mañueco, els cinc territoris governats pel PP passaran a acumular més de la meitat de les rebaixes fiscals que apliquen les comunitats autònomes, amb 10.943 milions d'euros sobre un total de 19.643, cosa que equival al 55,7%.

Ara, sobre les vigents, i en situar-se les estimacions de Múrcia per a aquest any en 365, abans de deflactar els trams baixos de l'IRPF, i les de Galícia en 522 més, xifra que inclou una bonificació del 25% en Patrimoni, arriben a un pes del 47,6%, amb 8.262 milions, sobre un total de 17.342.

Aquestes dades, obtingudes de les memòries de beneficis fiscals que publica cadascuna de les autonomies i del Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral que edita el Consell General d'Economistes, posen sobre la taula que la competència fiscal entre les comunitats autònomes provoca una minva anual de més de 17.342 milions d'euros i està a punt de causar-ne una de gairebé 20.000.

Aquesta xifra se suma a la de 41.939 que contemplen els Pressupostos Generals de l'Estat, encara que amb la particularitat que la que genera la disputa territorial s'efectua sobre uns tributs que han anat sent traspassats a les comunitats perquè puguin acostar-se a la suficiència financera.

"Si totes les comunitats comencen a fer el mateix, s'acabaria perdent la recaptació de Patrimoni sense incrementar la resta d'impostos a nivell estatal", explica Del Amo.

L'argument principal per justificar aquest tipus de rebaixes sol ser que amb elles s'atreu o reté activitat econòmica al territori i que això augmenta els ingressos per altres tributs com l'IRPF o l'IVA, encara que això només pot passar a escala local, on es perdona un pagament per mantenir o guanyar-ne un altre en el repartiment de la borsa estatal; a escala d'Espanya, la rebaixa en la recaptació és òbvia ja que aquest IRPF i aquest IVA només canviaria de lloc.

Es tracta, en qualsevol cas, de polítiques tributàries similars a les que a Europa desenvolupen països com Holanda o Luxemburg, els models fiscals low cost dels quals per als emporis provoquen notables minves d'ingressos a les hisendes d'altres països socis a la UE, entre ells Espanya, en fomentar l'elusió i la planificació.

"El problema és que totes les comunitats facin el mateix. Quan l'estratègia és d'un país, o una comunitat, li pot donar resultat, però quan es generalitza es perd tota la recaptació", anota Del Amo, que descarta que una mesura d'aquest tipus pugui generar rèdits electorals en afectar capes molt concretes, i reduïdes, de la població.

Una altra cosa són els seus efectes secundaris, que sí que afecten el conjunt dels contribuents i els ciutadans: el vigent model de finançament autonòmic imputa les rebaixes fiscals (les resta) al 25% de la recaptació al territori que cada comunitat es queda a l'espera de conèixer quina porció del 75% restant acaba rebent, cosa que impacta directament en la disponibilitat de recursos.

Normalment, els anuncis d'aquest tipus solen tenir relació amb la bona marxa de la recaptació d'altres impostos, cosa que fa mesos que passa i que té especial rellevància a les comunitats en què es concentren nivells d'activitat econòmica més grans, com Madrid, Catalunya, Euskadi i el País Valencià.

"Els ingressos tributaris al juliol van créixer un 17,2% respecte al mateix mes del 2021 fins a assolir els 39.227 milions", assenyala l'últim Informe Mensual de Recaptació Tributària, que situa en el 18% l'augment dels ingressos bruts d'Hisenda en el que va d'any i un 17,5% (i pujant) els homogenis.

Aquesta evolució sembla més propera que aliena als darrers anuncis de rebaixes tributàries, que no deixen de donar-se en una situació similar a la que va portar el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero a suprimir l'impost de patrimoni el 2007, abans que esclatés la bombolla immobiliària, per recuperar la seva vigència el 2011, quan la gran recessió creixia. "Sí, és possible que prenguin aquestes decisions perquè va millor la recaptació en altres tributs", apunta l'economista.

Entre la resta de comunitats n'hi ha tres que superen els mil milions anuals en beneficis fiscals: Catalunya amb 1.650, Navarra amb 1.476 i les Canàries amb 1.082, aquesta última amb un sistema fiscal específic a causa de la seva insularitat i de les particularitats de la seva estructura econòmica. De les altres, únicament el País Valencià, amb 515, supera el mig miler.