Les petjades de dinosaure de Fumanya es poden veure més a prop gràcies a una passarel·la

Les petjades de dinosaure de Fumanya (Vallcebre, al Berguedà) ja es poden veure més gràcies a una passarel·la. El jaciment fa un pas més en la divulgació amb un nou itinerari que permet al visitant acostar-se a la paret i observar tot aquest llegat a pocs metres de distància. L'any 2017 s'hi va inaugurar un centre d'interpretació, que cada any atreu uns 5.000 visitants, que ara preveuen doblar gràcies a aquesta nova instal·lació.

El jaciment de Fumanya és únic a Europa. Situat a 1.500 metres d'altitud i amb una extensió de 38.000 metres quadrats, es tracta d'una paret de 75 metres d'altura des d'on es poden observar més de 2.000 petjades de titanosaure, a més de fòssils de plantes i invertebrats de fa 66 milions d'anys.

El trajecte consta d'un recorregut d'un quilòmetre i mig que està format per una passarel·la amb diferents punts de mirador, i un pont penjant al darrer tram. L'obra ha comptat amb una inversió aproximada de 650.000 euros, gràcies a un ajut Feder. 

El nou atractiu, segons la directora d'aquest centre d'interpretació berguedà, Alba Boixader, reforça i potencia la instal·lació. De fet, el projecte es complementarà amb la instal·lació d'uns dinosaures a mida real i uns vinils explicatius de les petjades.

Els primers visitants de la instal·lació subratllen "la majestuositat de la paret". "Sovint coneixem el que tenim fora, però no coneixem les meravelles que tenim a casa", lamenta Queralt Ambrós. "És impressionant. M'ha encantat", subratlla Karina Behar, una de les visitants.

L'erosió, el gran perill

Fins ara, els visitants podien observar les petjades des de la terrassa exterior de l'edifici del centre. No era possible que s'hi acostessin per observar-les amb seguretat, puix el camí per aproximar-se estava en mal estat.

La instal·lació de les passarel·les ha estat possible després que el Departament de Cultura hagi destinat 400.000 euros a l'estabilització del massís rocós on hi ha les petjades. Tot i això, Boixader reconeix que "l'erosió és un greu problema i és inevitable": "Continua latent i potser hi haurà algun dia que les petjades no es veuran".