Este artículo se publicó hace 2 años.
Les múltiples ingerències del Tribunal Constitucional sobre el Parlament de Catalunya
Els darrers anys el tribunal de garanties ha impedit plens i comissions, ha anul·lat resolucions i ha intentat evitar votacions a la cambra catalana, coincidint amb els moments més intensos del Procés
Barcelona--Actualitzat a
La històrica ingerència del Tribunal Constitucional (TC) al Senat -en impedir la votació de la llei sobre la seva renovació- no té precedents a les Corts espanyoles, però en cap cas és un fet inèdit a la democràcia estatal. Només cal fer una ullada a l'hemeroteca dels últims anys per trobar constants intromissions del tribunal de garanties sobre el Parlament de Catalunya, en una etapa marcada pel Procés. Suspensió de plens, prohibició de debats, impedir votacions o anul·lar resolucions o lleis són algunes de les actuacions que el TC ha protagonitzat des del 2015 a Catalunya.
El moment àlgid d'aquestes ingerències es va viure entre els anys 2017 i 2018, coincidint amb l'etapa més intensa del Procés, en què es va celebrar el referèndum de l'1 d'octubre, es va aprovar la declaració simbòlica d'independència de Catalunya, es va suspendre l'autonomia a través de l'aplicació de l'article 155 i es va enviar a la presó els membres del Govern que van declinar sortir de l'Estat. L'actuació del TC gairebé sempre responia a recursos del Govern –llavors en mans del PP–, que sovint comptaven amb el suport del PSOE.
Anem per ordre. Al ple del 6 i 7 de setembre del 2017 la cambra catalana va aprovar la llei del referèndum de l'1-O i la llei de transitorietat jurídica -també coneguda com la llei de desconnexió-. A instàncies del Govern espanyol -que presidia Mariano Rajoy-, el TC va trigar 24 hores a suspendre la normativa que permetia la consulta independentista, mentre que la llei de transitorietat va córrer la mateixa sort el 12 de setembre. Aquestes suspensions facilitarien el posterior ingrés a presó i la condemna per sedició de la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Prèviament, el desembre del 2016 el Constitucional ja havia suspès les tres ponències preparatòries per redactar una llei de la Hisenda catalana, una llei per a la Seguretat Social i la llei de transitorietat.
Tot i les advertències del mateix TC i la repressió policial, l'1 d'octubre d'aquell any més de dos milions de catalans van decidir votar sobre la independència. Quatre dies més tard, a instàncies del PSC el Constitucional va decidir suspendre el ple del Parlament convocat per al dia 9, en què l'aleshores president, Carles Puigdemont, havia de valorar "els resultats de l'1 d'octubre i els seus efectes". Forcadell va optar per esquivar el títol del ple i, finalment, es va poder celebrar el dia 10, en una jornada recordada perquè Puigdemont va deixar en suspensió la declaració d'independència. Finalment, s'aprovaria el dia 27 i encara que no aniria més enllà del simple simbolisme, provocaria l'aprovació a les Corts de l'execució del 155 i el posterior empresonament -o exili- dels membres del Govern.
La no investidura telemàtica de Puigdemont
Encara sota l'aplicació del 155, Catalunya va celebrar eleccions al Parlament el 21 de desembre del 2017, en què es va imposar Ciutadans, però que van permetre a l'independentisme conservar la majoria absoluta a la cambra. Després dels comicis, a finals de gener de 2018 es va intentar investir Puigdemont com a president, però ho va impedir el TC. Arran d'un recurs del Govern estatal, el tribunal de garanties va dictaminar que el líder de Junts només podia ser elegit per al càrrec de manera presencial, una cosa impossible en aquell moment, perquè estava a l'exili belga i sabia que si tornava a Catalunya seria detingut immediatament.
Per tant, el TC va impedir que es votés una investidura telemàtica de Puigdemont i dos dies més tard, el president del Parlament, Roger Torrent, va optar per suspendre el ple. Mesos més tard, al maig, el Constitucional va tombar la reforma de la Llei de presidència, que justament s'havia fet per permetre una investidura a distància. Finalment qui acabaria arribant al capdavant del Govern seria un candidat inesperat: Quim Torra.
Abans d'arribar als mesos més intensos de la política catalana contemporània, el tribunal de garanties ja havia jugat el seu paper en el Procés. El 9 de novembre del 2015, el ple del Parlament va aprovar -amb els vots de Junts pel Sí, la coalició de l'antiga CDC i ERC, i la CUP- la resolució que volia marcar l'inici del procés de "desconnexió democràtica" Catalunya de l'Estat. Ciutadans, PSC i PP havien presentat conjuntament un recurs davant el TC per impedir-ne el ple, però en aquella ocasió el tribunal el va rebutjar. Posteriorment, sí que va declarar inconstitucional la resolució aprovada pels grups independentistes.
Veto una comissió sobre la monarquia
Les intromissions del tribunal de garanties sobre l'actuació del legislatiu català no s'han limitat a qüestions vincules al Procés. L'octubre del 2019, el TC va considerar inconstitucional la creació al Parlament d'una comissió d'investigació sobre la monarquia espanyola, que pretenia aprofundir en els seus escàndols de corrupció. La comissió, que havia estat aprovada amb els vots de Junts, ERC, En Comú Podem i la CUP, no va arribar a engegar-se i l'argument va ser que investigar la monarquia excedia les competències de la cambra autonòmica. Al juliol ja havia anul·lat la reprovació al rei, Felip VI, aprovada pel Parlament.
Només unes setmanes més tard, el novembre d'aquell any, el Constitucional va advertir la Mesa del Parlament perquè no tramités dues mocions -una sobre l'autodeterminació de Catalunya i l'altra sobre la monarquia-, però l'organisme rector de la cambra va optar per permetre'n el debat i l'aprovació. La decisió va tenir conseqüències, perquè els membres independentistes d'aquella Mesa, que presidia l'ara conseller Roger Torrent (ERC), van ser portats a judici per suposada "desobediència greu" al TC, cosa que els podria comportar una condemna d'inhabilitació. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), finalment, va decidir fa només un mes absoldre Torrent i la resta d'acusats -Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado-, amb l'argument que les instruccions del TC no havien estat prou clares.
Paral·lelament el Constitucional també ha suspès totalment o parcialment diverses lleis aprovades els darrers anys pel Parlament, com ara successives normatives per garantir el dret a l'habitatge. I si anem gairebé a la prehistòria política, en una època prèvia al Procés però que explica el seu esclat, el juny del 2010 va retallar l'Estatut de Catalunya, que el 2005 havia aprovat el Parlament, que després havien validat les Corts espanyoles -prèvia retallada o cepillado del text, en terminologia d'Alfonso Guerra- i que, finalment, havia avalat la ciutadania catalana en referèndum.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..