Les mules tornen a llaurar els costers de vinya del Priorat: una alternativa ancestral i ecològica a la mecanització

El Tros de la Teresina, a Porrera (Priorat), és un dels costers de vinya on fa tres anys que s'ha recuperat la tracció animal per llaurar. Les mules de l'Egoitz Azkue s'encarreguen d'esponjar i oxigenar la terra abans de l'esclat de la primavera, una tècnica ancestral que Azkue ha recuperat i en reivindica l'efectivitat. "La gent gran, que eren els mestres, deia que 'una llaurada, una regada'. Avui segueix sent una realitat", defensa en el context actual de sequera.

El servei l'ofereix en finques inaccessibles amb maquinària motoritzada o bé d'altres on es conrea vinya ecològica sense pesticides. L'any passat va llaurar quasi 80 hectàrees de costers amb un mètode que promou els beneficis del model d'agricultura previ a la mecanització. La Valentina i en Bayo són dues de les nou mules de l'Egoitz Azkue que llauren finques de vinya al Priorat. L'empresa d'Azkue s'ubica a Marçà. A mitjans de febrer s'han centrat al Tros de la Teresina, una petita explotació del celler Giol Porrera, propietat de la família d'en Jonàs Macip.

En un moment en què l'agricultura ha optat per mecanitzar i industrialitzar els processos per fer-los rendibles, Azkue s'ha especialitzat en la tracció animal i ha creat una empresa que utilitza tècniques ancestrals per treballar la terra. Una metodologia de la qual en reivindica tant l'efectivitat com el respecte envers l'entorn, amb una petjada ambiental menor respecte la maquinària moderna.

D'aquesta manera, es fan servir eines pròpies d'anys enrere, com ara pales de tombar per remoure la terra i preparar-la per a la temporada. L'orografia dels terrenys també influeix en aquesta feina; la inclinació dels costers dificulta treballar-hi amb motocultors i en canvi, les mules i cavalls són capaços de moure's sense problemes entre aquests ceps.

Tornar als orígens en un exercici "d'honestedat"

Segons Jonàs Macip aquesta manera de treballar té un impacte el producte final, el vi. És per aquest motiu que defensa mantenir "l'autenticitat" i "l'honestedat" en la forma de cuidar la terra i indirectament, en la vinya i el vi que se'n deriva. En aquest sentit, aquest pagès es referma en mantenir els mètodes convencionals d'anys enrere per evitar un abandonament de les terres que acabi derivant en la desertificació i l'ampliació de la zona forestal de la comarca, així com la pèrdua i empobriment del sector de la pagesia prioratina.

La burocràcia ens ofega i el problema són els preus que s'ofereixen pels nostres productes"

Deu anys en actiu, amb més clients però també més preocupacions

Malgrat que en els últims deu anys en què la companyia ha estat en actiu el nombre de clients ha augmentat, la manca d'aigua i la regulació administrativa condiciona la continuïtat dels pagesos i de retruc, la seva feina. "La burocràcia ens ofega i el problema són els preus que s'ofereixen pels nostres productes. Estem mal vistos, perseguits i amenaçats pel govern", lamenta Azkue.

Una visió compartida per Macip, qui afegeix que les petites explotacions compten amb una pressió burocràtica idèntica a grans multinacionals. A la vegada critica la manca de suport per part de les administracions per ajudar-los a garantir la resiliència que comporta l'agricultura a petita escala, un escenari que afirma que els desmoralitza.