Les migracions de la ciutat a l'entorn rural s'incrementen a Catalunya i arribaran a les 70.000 persones en els propers cinc anys

La població que abandona municipis urbans per anar a viure a àrees rurals s'ha incrementat els darrers anys a Catalunya. Segons un estudi de l'Institut Metròpoli, es tracta d'un fenomen "minoritari, però creixent", que confirmaria una tendència que es va impulsar sobretot durant el confinament pandèmic.

El treball mostra com l'any 2021 hi va haver 16.300 migracions d'aquesta naturalesa, no tantes com el 2020 en el context de la pandèmia -quan van superar les 17.000-, però encara 4.000 més que el 2019 i 6.000 més que el 2015. Tot i que minoritari dins del conjunt de canvis residencials que es produeixen a les ciutats, el flux urbà-rural (el 10,3% el 2021) va a l'alça.

Segons les estimacions dels autors de l'estudi unes 70.000 persones migraran d'àrees urbanes de la regió metropolitana de Barcelona a àrees semi-denses o rurals els propers cinc anys, el que suposa el 30% dels que tenen previst canviar de municipi de residència.

L'estudi de l'Institut Metròpoli és un encàrrec del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM).

Un 10,3% dels canvis residencials, un 2,4% des de l'àrea metropolitana

Els canvis residencials amb destí a àrees rurals des de municipis urbans el 2021 representen el 10,3% del conjunt de moviments residencials des d'aquest origen. Això, en un any que en que es van assolir màxims històrics en la mobilitat residencial interna, amb 280.677 canvis, prop de 15.000 més que el 2019 i també més que els anys del boom immobiliari, amb el 2007 com a darrer any fort amb 276.238 canvis residencials.

Aquest percentatge no ha superat el del flux urbà-rural del 2007 (11,2%), i encara menys el 12,3% excepcional d'un 2020 en què mentre què el nombre de moviments general va davallar, la mobilitat de la gran ciutat cap a l'entorn rural va incrementar anòmalament pels nombrosos empadronaments temporals en segones residències. Això no obstant, el 2021 sí que es manté més alt que els anys que separen el final del boom de la pandèmia, on aquest tipus de canvi residencial s'havia mantingut entre el 8% i el 9%.

A la regió metropolitana de Barcelona aquest flux residencial té una tendència similar però una rellevància encara menor. En aquest cas, només el 2,4 % del conjunt de migracions urbanes que es van produir l'any 2021 dins de la regió metropolitana de Barcelona van seguir aquest patró urbà-rural. En total, van ser 2.659, mentre que el 2019 se'n van registrar 2.403 i el 2015, 1.802. La població que realitza aquest tipus de canvis residencials és majoritàriament autòctona (88,5 %), amb una edat mitjana de 36 anys, la qual cosa invita a pensar en famílies joves.