Els naixements de mares de 40 anys o més representen l'11% del total a les comarques de Barcelona. Es tracta del doble que fa 10 anys, quan suposaven el 5,4%, segons recull l'Informe d'Indicadors de salut local de la Diputació de Barcelona. Les dades demostren que l'edat de maternitat en aquest territori cada cop es posposa més, en totes les franges. L'estudi permet fer una radiografia dels municipis de més de 10.000 habitants de la província.

En concret, l'edat mitjana de maternitat continua pujant i se situa ara en 32,3 anys a les comarques de la província Barcelona, 1,5 anys més que dues dècades enrere. Segons l'informe, el 2021 les dones de 30 a 34 anys van representar el 33,9% de les que van tenir fills i les dones de 35 a 39 anys el 28,3%. Deu anys enrere, representaven el 37,9% i el 25,6%, respectivament, el que posa sobre la taula aquest desplaçament.

Una altra conclusió és que cada cop es tenen menys fills. La taxa bruta de natalitat el 2021 en el conjunt de municipis de més de 10.000 habitants de la província va ser de 7,5 naixements per cada 1.000 habitants. Aquest indicador mostra una tendència a la baixa generalitzada des del 2008, marcat per la crisi econòmica, recorden els responsables.

D'altra banda, el 2021 es va trencar la tendència a l'alça del percentatge de mares estrangeres dels darrers anys, que ha passat del 31,5% al 29,7%. Les dones estrangeres, però, continuen tenint més fills que les de nacionalitat espanyola, especialment si es comparen els dos grups entre els 15 i els 29 anys.

Les interrupcions voluntàries de l'embaràs (IVE) baixen lleugerament, especialment entre els col·lectius més joves: l'any 2021 el 24% dels embarassos va finalitzar amb una IVE. El 34% de les dones que van interrompre l'embaràs ja havien practicat almenys una altra IVE amb anterioritat. Les taxes són més altes entre les dones de nacionalitat estrangera. Pel que fa a les infeccions de transmissió sexual, mantenen l'"elevada incidència d'abans de la pandèmia" del coronavirus.

Causes de caràcter socioeconòmic

La diputada de Salut Pública de la Diputació de Barcelona, Gemma Tarafa, destaca les causes de caràcter socioeconòmic que obliguen moltes dones que volen ser mares a postergar aquesta decisió. "La precarietat laboral -especialment greu en el cas de les dones-, els sous baixos, la dificultat per accedir a un habitatge i la inestabilitat que genera tota aquesta angoixa social poden estar incidint negativament a l'hora de prendre una decisió com quedar-se embarassada", indica.