Les incerteses del procés de pau colombià, en còmic

"¿Si no soy guerrillera, qué soy?", es pregunta una excombatent de les FARC mentre cuina per a la comunitat. L’escena té lloc el 2017 al Punto de transición a la normalidad de Pondores, a La Guajira colombiana, un dels múltiples punts de desarmament que es van habilitar fruit dels acords de pau signats l’any anterior, i forma part de En el ombligo. Diarios de guerra y paz en Colombia, còmic de no ficció amb què la sociòloga i antropòloga catalana Gala Rocabert (Premià de Mar, 1990) i la il·lustradora Anna-Lina Mattar (Colonia, 1990) han guanyat recentment el XIV Premi FNAC-Salamandra Graphic.

L’obra recull les veus i experiència dels exguerrillers amb qui Rocabert va conviure al campament que aquests van instal·lar a la vereda (barri rural) de Pondores per iniciar el camí d’una nova vida civil. Incerteses, dubtes, esperances. Pràcticament no hi ha exhuberància en els paisatges que dibuixa Anna-Lina Mattar en les quasi 200 pàgines del còmic. El que importa són les veus. La resta és accessori.

Afectes i comunitat per resistir

Després de dues estades anteriors al país col·laborant amb organitzacions civils, el maig de 2017 Gala Rocabert es va instal·lar a Pondores per col·laborar en el procés de reincorporació civil de la guerrilla. Compartint tasques amb els membres del Bloque Caribe de las FARC, Rocabert va ser testimoni de les dificultats que aquests enfrontaven: l’angoixa i les incerteses davant una nova identitat, la burocràcia, la manca de finançament, la persistent estigmatització, la pressió per encaixar en un sistema hostil, la retrobada amb les famílies… I, sobretot, l’amenaça de pèrdua de força col·lectiva provinent de la guerrilla.

"Per a moltes persones, la manera com s’ha plantejat el procés ha suposat un shock", explica Rocabert des de Premià. "Els records de les lluites compartides han ocupat l’espai que l’ordre militar havia deixat com a element cohesionador. Però el sistema els obliga a afrontar els reptes de la reincorporació de manera individual i això trenca amb la seva dinàmica comunitària".

"El sistema els obliga a afrontar els reptes de la reincorporació de manera individual i això trenca amb la seva dinàmica comunitària"

A diferència de Transparentes, còmic impulsat el 2020 per la Comisión de la Verdad colombiana per donar a conèixer històries de l’exili atiat per la guerra, En el ombligo relata el dia a dia d’una tropa que ha hagut d’aturar el seu camí per tal de reinstal·lar-se en el seu propi país: "Es difícil acostumbrarse a estar en un mismo lugar", diu un exguerriller. Per acompanyar les seves preocupacions i esperances quotidianes, l’obra es fa acompanyar dels extractes dels diaris de bord i els correus electrònics que Rocabert enviava a la seva família durant l’estada. Aquests no només ofereixen context sinó que mostren el propi viatge de la mirada de l’autora: de la sorpresa i l'admiració inicials fins a la complexitat i els dubtes posteriors. Davant la major pressió que reben les dones per tornar a una normalitat masclista i l’increment dels embarassos al campament, per exemple, Rocabert es pregunta: "¿Será esta una estrategia para que las mujeres encuentren su lugar en esta sociedad?".

Com la mirada de la narradora, també la pròpia comunitat va canviant: l’individualisme guanya terreny, les classes socials afloren poc a poc. Per sobre de tot, però, hi ha la lluita per mantenir l’esperit col·lectiu. En el ombligo és un còmic sobre els afectes i els llaços comunitaris teixits des de baix per resistir. Per això, no hi ha espai per a les elits que han protagonitzat la vida política del país els darrers anys: el nom de l’expresident Uribe apareix una sola vegada en tot el còmic. El de Juan Manuel Santos, signant dels acords de pau, cap.

De la política partidària a la violència estructural

La sospita vers alguns actors que s’atansen al nou estatus dels guerrillers ("¡Ahora todo el mundo va a sacarle plata al proceso de paz!", diu un d’ells a l’inici del còmic) es tradueix en desorientació quan es menciona la institucionalització de les FARC com a partit polític. "Alguns exguerrillers", explica Gala Rocabert des de la seva Premià de Mar natal, "se senten abandonats per alguns referents que han marxat a Bogotá a fer política partidària. Han vist com la seva veu com a subjectes polítics s’ha reduït".

"Alguns exguerrillers se senten abandonats per alguns referents que han marxat a Bogotá a fer política partidària. Han vist com la seva veu com a subjectes polítics s’ha reduït"

Més enllà de fer paleses les incerteses de tot el procés, però, el còmic pretén denunciar la violència estructural que segueix imperant al país: des de la persecució política fins a la manca d’oportunitats o la violència contra les dones. I és que, segons Rocabert, "el discurs de la guerra no s’ha aturat i la criminalització persisteix, cosa que posa en perill la reagrupació familiar. A Colòmbia no s’està parant atenció a les mateixes causes que van originar el conflicte. Algunes, com la tinença de terres o la persecució i extermini polític, segueixen ben presents".

Al còmic, l’ombra d’un projecte de mineria a cel obert (un més a la ja castigada regió de La Guajira) plana sobre les comunitats indígenes veïnes del campament de Pondores. "És una bona mostra del que està passant a Colòmbia", diu Rocabert. "Des del territori es fa una aposta pels acords de pau mentre, d’esquenes, es negocien les terres per instal·lar-hi projectes miners que comporten problemes de seguretat per a molts líders comunitaris".

Tancant el cercle

Com fer front col·lectivament als reptes que planteja el moment actual? El còmic subratlla els esforços de la comunitat per tirar endavant els projectes productius i ecoturístics que s’apleguen al voltant de la Cooperativa Multiactiva Para la Paz de Colombia (COOMPAZCOL). A les dificultats inicials, ara s’ha afegit la crisi de la Covid-19. "Al campament segueixen a l’espera que el govern compleixi amb els acords. S’ha avançat en aconseguir terres per construir un barri residencial, però, lògicament, els projectes turístics han quedat tocats per la crisi". El repte de la cooperativa, diu Rocabert, és "satisfer les necessitats quotidianes de la comunitat tot mantenint la seva cohesió. És un procés lent i va a contrapeu de la voluntat del govern. El que vol el president Duque és la reincorporació individual dels exguerrillers per treure’ls la força col·lectiva que tenien".

A finals d’aquest mes de gener, el còmic serà present al prestigiós festival literari colombià HayFestival. Després, Rocabert tancarà el cercle presentant el llibre als seus protagonistes.