Transició energèticaLes Illes, pioneres a l'Estat en produir i vendre energia renovable pública per abaratir la llum a famílies

És una simple teulada. Allà, al capdamunt d'un col·legi públic de Santa Eugènia, a Mallorca, les plaques solars llisquen per primera vegada. Encara que ja comencen a ser abundants a tot l'Estat espanyol, aquests panells amaguen una gesta important que situa les Illes Balears al capdavant de la transició energètica. Tant és així que aquestes fonts renovables han generat aquest dimecres els primers quilowatts verds produïts per una empresa pública d'energia – l'Institut Balear de l'Energia (IBE)– i comercialitzats als veïns del lloc.

El CEIP Mestre Guillemet, que és el nom de l'escola, és des d'aquest dimecres un centre públic que s'autoabasteix energèticament i que, a més, destina part de l'excedent al subministrament d'alguns veïns del poble que ja han contractat els serveis de l'empresa pública. Són 38 famílies (quatre d'elles en situació de risc de pobresa energètica) les que ja s'il·luminen, escalfen i refrigeren gràcies a aquests panells públics de l'IBE. A més, dos edificis municipals més –un centre de salut i una guarderia– estaran connectats a aquestes plaques.

Juan Pedro Yllanes, vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, detalla a Públic que cada llar estalviarà a l'any una mitjana de 100 euros a les factures de la llum. "És una fita a nivell estatal. Estem parlant del primer poble on una comunitat d'autoconsum pública produeix i comercialitza la seva pròpia energia. És un petit pas dels molts que vindran", diu el polític de Podem.

L'IBE va realitzar la instal·lació de 40 kW i, en els darrers mesos, va treure un concurs públic perquè els habitatges i empreses ubicades en un radi de 500 metres poguessin sol·licitar el servei. "És una energia que, a causa de la proximitat, s'aboca a la xarxa sense peatges", informa Pep Malagrava, director general d'Energia de les Balears. Per determinar qui es beneficia d'aquesta nova infraestructura energètica, el Govern ha atorgat prevalença a les llars més vulnerables i s'han signat contractes de quatre anys. Després d'aquest període, es tornarà a treure a concurs i, en cas que s'ampliï la capacitat de subministrament amb noves teulades al municipi, es podrà incrementar el nombre de clients. De fet, actualment ja hi ha quatre persones en llista d'espera que podrien beneficiar-se si es construeixen noves infraestructures a la zona o si algun dels habitatges decideix donar-se de baixa.

La teulada solar és la primera pedra d'un projecte de transició energètica ambiciós que, segons Yllanes, "democratitzarà" l'accés a les renovables a les illes. Aquest mateix Ajuntament, el de Santa Eugènia, ja està estudiant oferir un altre terreny públic per incrementar la capacitat d'autoconsum del poble i, segons informen des del Govern, i a prop d'una trentena de peticions d'altres municipis que estarien interessats a ampliar la cobertura energètica del IBE.

La projecció per a aquest any és que l'empresa pública del Govern ampliï la seva capacitat al voltant de 40 instal·lacions fotovoltaiques

La projecció per a aquest any és que l'empresa pública del Govern ampliï la seva capacitat al voltant de 40 instal·lacions fotovoltaiques que podrien variar de la mida i la capacitat, segons les terres i les teulades disponibles. Aproximadament, segons els càlculs de la Direcció General dEnergia, unes 2.000 famílies podrien gaudir daquest servei públic. Malagrava destaca que aquest projecte energètic s'allunya del funcionament habitual dels mercats, ja que l'IBE no col·loca els panells per obtenir "ni perdudes ni guanys", sinó que els beneficis obtinguts s'orienten a "noves inversions als municipis" per ampliar la oferta i donar cobertura a un nombre més gran de llars.

La iniciativa del Govern balear és pionera per ser la primera a, no només comercialitzar energia des d'un ens públic, sinó també produir-la. Els precedents més directes a Espanya es poden trobar a una escala municipal, amb el cas d'Eléctrica Cadiz, la companyia municipal gaditana creada per l'Executiu de José María González Santos Kichi, o Barcelona Energia, impulsada per Ada Colau. Tot i això, aquestes són companyies públiques comercialitzadores que acudeixen al mercat lliure i ofereixen als ciutadans el preu més ajustat.