Sense cap mena de dubte, les farmàcies són els establiments comercials que més directament s’han vist implicats en la batalla per intentar aturar l’expansió de l’epidèmia del coronavirus. Des que va disparar-se el nombre de contagis, s’ha multiplicat la demanda de productes com les mascaretes, els guants, el gel hidroalcohòlic o, més darrerament, els tests de detecció de la malaltia. Fins al punt que, segons reconeixen des del sector, en la majoria de casos encara avui és molt difícil o directament impossible trobar-ne. L’escassetat ha provocat l’aparició de proveïdors desconeguts, que no formen part del circuit habitual, que han fet arribar ofertes a preus disparats o de productes sense cap tipus de certificació que en garantís la qualitat.

Ara bé, la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC), la principal organització empresarial del sector, assegura que s’ha evitat l’aparició d’aquest possible "mercat negre" de productes, si més no als establiments. El seu president, Antoni Torres, però, assegura a Públic que aquests productes s’han derivat directament al consumidor final i fa una crida a evitar-ne la compra perquè, directament, "no garanteixen la protecció que prometen".

Divendres passat, l’ACN assegurava que "a causa de l’alta demanda, els farmacèutics adquireixen productes com el gel, mascaretes o guants a proveïdors no habituals a un preu molt més elevat". El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) va admetre que això ha comportat preus "10, 20 i 30 vegades" superiors als habituals i va demanar als seus associats que adquireixen productes amb un "marge raonable" per no fer el joc a "especuladors", apel·lant a "l’ètica professional" del col·lectiu.

En la mateixa línia s’ha pronunciat la FEFAC, que en un comunicat recordava als associats "l’obligació legal de preservar la cadena de distribució acreditada (majorista, distribuïdor o laboratori) per adquirir els referits productes sanitaris [guants, mascaretes i gel], amb l’objectiu de minimitzar el risc d’adquirir productes falsificats i/o no homologats o d’incomplir la normativa que ens regula". "Cal que la farmàcia valori els costos i els PVP aplicats, en prevenció de no ser utilitzats per empreses que tenen com a objectiu exclusiu el màxim lucre", afegeix el text.

Alta demanda i cadena de proveïment sense estoc

En conversa telefònica amb aquest diari, Antoni Torres afirma que "ha passat" el perill que les farmàcies es proveïssin dels productes més demandats -i dels quals no tenien estoc- a través d’un "mercat negre", però admet que aquest risc "va existir". "El farmacèutic és un professional responsable del que fa i per més que hagi de pagar impostos i viure, tenim molt clar que el primer és la salut", exposa Torres, abans de detallar que el perill d’aquest possible mercat negre va arribar quan es va unir "una demanda altíssima d’un determinats productes i que la cadena de proveïment, que està absolutament controlada, va quedar-se sense estoc".

Torres subratlla que això va coincidir amb la "centralització de les compres" sanitàries decretada pel Govern espanyol i que en aquell moment "va aparèixer tota una sèrie de gent presentat unes ofertes increïbles, que no saps ni qui són, ni quines garanties té i que pretenia vendre d’una manera caríssima".

El president de la FEFAC detalla que "tenim el deure de garantir la qualitat del producte i quan a aquests suposats proveïdors els demanaves els certificats o bé desapareixien o bé el que et donaven era insuficient". Altres situacions que s’han donat és "que el preu fos més o menys raonable, però que finalment el producte no arribés, és a dir que fos una estafa. O que tingués certificat i, en canvi, el producte fos de baixa qualitat, bàsicament perquè el certificat est"va falsificat". Per tot plegat "vam demanar als associats que no compressin a proveïdors desconeguts". Amb tot, Torres admet que aquestes ofertes "han anat a parar al consumidor final i això és més complicat i més perillós perquè el farmacèutic fa de filtre de qualitat. Per tant, a tothom li diem el mateix, que no compri a proveïdors perquè no hi ha garanties".

Tot i que l’escassetat dels productes més demandats continua, el president de la FEFAC comenta que "comencem a rebre gel hidroalcohòlic, perquè els grans laboratoris n’estan fabricant en gran quantitat i suposo que amb els guants i la resta acabarà passant el mateix". Sobre els preus admet que els productes "s’han encarit, però la pujada de preu és absolutament raonable no és el triple ni multiplica per 10 el que hauria de ser. Una cosa pot passar de costar 7,5 euros a 8,5, però a mi m’han arribat a oferir un gel de 500 ml a 50 euros quan hauria de valdre'n 8 o 10, és una bogeria".

Malestar amb Fernando Simón

D’altra banda, els professionals farmacèutics també pateixen una gran escassetat de material de protecció per ells mateixos. En aquest sentit, al sector van molestar molt les paraules de Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, quan va dir que "assumien els riscos propis de la professió". Torres recalca que poden entendre que el material sigui escàs i es prioritzi els professionals sanitaris que estan en contacte directe amb persones que han contret la Covid-19, però "no que digui que ens aguantem".