El darrer cicle electoral ha estat marcat per un notable retrocés de les esquerres catalanes, que amb major o menor intensitat han anat a la baixa als comicis municipals i generals de l'any passat, a les autonòmiques del 12 de maig i a les recents europees del dia 9.

La pèrdua de força institucional d'ERC, Comuns i la CUP és inqüestionable i la davallada ha portat les tres formacions a engegar processos profunds de renovació o refundació que culminaran al voltant de la tardor. Al Parlament, per exemple, les tres formacions han passat de sumar 50 diputats a tenir-ne tot just 30, amb Esquerra i la CUP perdent un terç dels vots rebuts el 2021, malgrat l'augment de la participació.

La CUP serà la primera a fer-ho, ja que el 21 de setembre celebrarà l'Assemblea Nacional que ha de marcar el punt final de l'anomenat Procés de Garbí. El partit de l'Esquerra Independentista va engegar-lo ja a l'octubre, després d'encadenar uns mals resultats a les eleccions locals i quedar-se sense representació al Congrés arran de les generals del 23 de juliol. Les eleccions al Parlament del maig no van fer altra cosa que confirmar el retrocés cupaire, ja que els anticapitalistes van caure de nou a només quatre diputats.

Els Comuns van anunciar dissabte que la seva Assemblea Nacional s'avançava al novembre, quan inicialment estava prevista per a l'any vinent. La cita, que en concret es farà els dies 16 i 17 d'aquell mes, té com a objectiu "enfortir ideològicament la formació" i arribarà després del greu sotrac a les recents europees, quan amb només 102.831 vots els Comuns van ser superats per Podem a Catalunya. La cita al Parlament també havia comportat una davallada en passar de vuit a només sis diputats.

Finalment, ERC ha programat el seu congrés nacional pel 30 de novembre, una data que ha de servir per escollir la nova direcció del partit i redefinir la seva estratègia. El procés dels republicans està sent, sens dubte, el que acapara més atenció mediàtica, atès el seu pes institucional -encara ostenta la presidència de la Generalitat, ara ja en funcions- i al paper central que tindrà els propers dos mesos per decidir si investeix o no el socialista Salvador Illa com a president del Govern.

A la formació ja hi ha moviments per intentar impedir que Oriol Junqueras, president del partit fins dilluns passat, torni a optar al lideratge. La presentació d'un manifest signat per 300 militants, bona part dels quals alts càrrecs institucionals i dirigents orgànics, que demana la "renovació general" de la direcció n'ha estat l'últim exemple.

Moviments a ERC contra el retorn de Junqueras

Les negociacions per a la investidura les liderarà la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que ja ha anunciat que deixarà la direcció al congrés del 30 de novembre, després de 13 anys com a número dos del partit. L'endemà dels pèssims resultats al Parlament, qui va anunciar que deixava la primera línia política va ser el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que s'hi mantindrà fins que hi hagi relleu.

La caiguda al Parlament és la més significativa, però tot el cicle electoral ha estat pèssim pels republicans. A les municipals del maig de l'any passat van passar de primera a tercera força i van deixar-se 300.000 vots, quedant-se en 520.000. Això els va comportar, entre d'altres, perdre alcaldies tan significatives com Lleida, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat del Vallès o Figueres, a banda de passar de primera a quarta força a Barcelona.

Dos mesos més tard, als comicis generals del 23 de juliol, el partit va enfonsar-se de primera a quarta força -per darrere del PSC, Comuns i PP-, de 13 a set diputats al Congrés i de gairebé 875.000 sufragis a 462.000. El 12 de maig, al Parlament, el partit va perdre 13 dels 33 diputats i amb només 20 -i 431.000 vots- va quedar molt lluny del PSC i de Junts, formació amb qui s'havia disputat els darrers anys l'hegemonia independentista. Ja amb el procés de canvis a la cúpula engegat i la convocatòria del congrés nacional, les europees del dia 9 van certificar una nova davallada, en mantenir menys de la meitat dels 720.000 sufragis rebuts el 2019.

L'endemà dels últims comicis Junqueras va formalitzar la seva renúncia a la presidència, però amb la voluntat de tornar a liderar el partit després del congrés del 30 de novembre. Ara bé, ja s'ha vist com els sectors propers tant a Marta Rovira com a Pere Aragonès es mouen per intentar que no ho faci. En el manifest que ha avançat Públic, s'advoca per una "renovació general de la cúpula dirigent" i per portar a terme "una transició tranquil·la, generosa, per obrir un nou cicle", amb l'objectiu de "rearmar ERC com a referent de l'esquerra nacional".

Els Comuns busquen "rellançar-se"

En el cas dels Comuns, el portaveu del partit, Joan Mena, ha manifestat aquest dilluns que l'Assemblea Nacional del 16 i 17 de novembre es planteja com un "rellançament" per fer de l'espai "una eina útil per als catalans i la casa gran dels que volem una Catalunya millor". El dirigent també ha comentat que el procés de "redefinició i reimpuls" del projecte polític es farà "obrint l'organització per incorporar nous punts de vista i idees, per enfortir-nos ideològicament i ser capaços de donar resposta als profunds canvis que s'estan produint".

A més a més, al conclave s'abordaran canvis organitzatius i l'estratègia d'aliances per afrontar el següent cicle electoral. Serà la primera assemblea després de la ruptura amb Podem, que va comportar que el partit lila ja no concorregués als comicis al Parlament i que a les europees s'enfrontessin a les urnes, amb la candidatura encapçalada per Irene Montero sumant 8.000 vots més que Comuns Sumar a Catalunya. El retrocés dels Comuns coincideix també amb la crisi de Sumar, el projecte estatal impulsat per Yolanda Díaz on s'han implicat des del primer minut.

En les eleccions al Parlament, la candidatura encapçalada per Jéssica Albiach va perdre 13.550 vots -el 6,9% dels obtinguts el 2021-, però va passar de vuit a només sis diputats. El més significatiu, però, és que la formació només va aconseguir escons a la província de Barcelona, un fet que no havia passat mai en l'espai prèviament representat per ICV-EUiA o el PSUC.

Reduït a un partit gairebé només metropolità, els Comuns han experimentat un retrocés en la seva implantació territorial i, de fet, a les municipals del 2023 -encara amb Podem- ja havien perdut uns 90.000 vots i s'havien quedat sense l'alcaldia de Barcelona, el principal feu del projecte. Només van resistir a les generals, on van mantenir els set diputats al Congrés, tot i reunir 55.000 sufragis menys que el 2019.

La refundació ja en marxa de la CUP

Després de tocar sostre electoral el 2015, tant a nivell municipal com al Parlament, la CUP manté una tendència a la baixa, que s'ha accentuat en el darrer cicle. Als comicis locals va perdre més de 40.000 vots i una vintena de regidors i no va aconseguir representació a molts dels principals ajuntaments catalans, com els de Barcelona, l'Hospitalet, Lleida, Tarragona o Terrassa, entre d'altres.

A les generals del juliol passat va baixar en 150.000 sufragis -no va arribar als 100.000- i va quedar-se sense els dos diputats al Congrés que tenia. I la davallada va mantenir-se el 12-M, quan va deixar-se un terç del suport rebut el 2021 i amb només 129.000 paperetes va quedar-se en quatre diputats, quan en tenia nou. En aquests darrers comicis ja havia engegat l'anomenat Procés de Garbí, el seu particular procés de refundació, que entre d'altres qüestions li ha de servir per repensar qüestions com el rol que ha de tenir a les institucions i les aliances que ha de teixir.

L'avançament electoral decidit per Pere Aragonès va provocar la modificació del calendari previst per la formació anticapitalista, que finalment culminarà el 21 de setembre amb una assemblea nacional, un cop la militància s'hagi pogut pronunciar sobre la ponència estratègica. Arran de la patacada a les urnes del 12-M, la CUP va fer "una crida a l'esquerra per a l'anàlisi conjunta i en profunditat i posar-se a treballar amb urgència per revertir aquesta situació i poder donar resposta a la crisi climàtica, social i nacional".

Superades unes europees en què els cupaires, com és tradicional, no van participar, finalment els diversos partits d'esquerres amb presència al Parlament coincideixen a posar en marxa els seus respectius processos de replantejament estratègic. Això sí, sense que hi hagi una anàlisi conjunta de la situació i dels reptes a afrontar.