Les eleccions municipals portaran un nou nom al capdavant de Girona

Girona canviarà d'alcaldia aquest any amb tota probabilitat. L'actual alcaldessa, Marta Madrenas, no opta a la reelecció, després d'un mandat en minoria de Junts en el qual ha hagut de bregar per aconseguir diferents pactes, intentar combatre els efectes de la pandèmia i el temporal Glòria i tirar endavant projectes com el nou hospital Trueta. El que faltarà saber és si la formació independentista seguirà al capdavant de Girona, com porta fent des de fa 12 anys, o si l'Ajuntament canviarà de color. I també si la resta de consistoris de la comarca seguiran la tendència de la capital.

A les passades eleccions municipals, la població gironina va optar per un govern continuista, que ha necessitat aliances per tirar endavant projectes de ciutat. El mateix ha passat a altres indrets gironins, com Figueres, on l'actual alcaldessa, Agnès Lladó (ERC), va arribar al càrrec en relleu de Jordi Masquef —que torna a presentar-se aquest any encapçalant Junts— amb el suport de PSC, Guanyem Figueres i Canviem. Sembla que s'haurà de tornar a recórrer als acords per fer-se amb la vara d'alcalde de cara a aquest 2023. I de moment, els partits que opten a governar no han posat línies vermelles a l'hora de pactar.

Junts, el precedent gironí

L'herència recent de Girona és clarament convergent. La victòria de Carles Puigdemont l'any 2011 va suposar un trencament amb el passat socialista de 32 anys de la ciutat, marcat per l'alcaldia de Joaquim Nadal (1979-2002), seguit de la també socialista Anna Pagans (2002-2011). Significament, mentre ara Nadal és conseller del Govern en solitari d'ERC a la Generalitat, Pagans dona suport al projecte de Guanyem Girona, liderat pel cupaire Lluc Salellas. 

L'any 2019, l'actual alcaldessa, Marta Madrenas, va guanyar la seva primera candidatura com a cap de llista, tot i que ja feia tres anys que ocupava el càrrec després de la sortida de Puigdemont per rellevar Artur Mas com a president de la Generalitat i l'efímera etapa d'Albert Ballesta. Amb més d'un 30% dels vots, Junts es va convertir en la força més votada de la ciutat de Girona, amb un total de 9 regidors del 27 que conformen el consistori.

Com a segona força, un partit de nova creació, Guanyem Girona -que s'autodefineix com una candidatura ciutadana que integra la CUP, socialistes independents, comuns sobiranistes i candidatures independents-, que amb només un any de trajectòria va obtenir 6 regidors. Per darrere, el PSC, també amb 6, ERC amb 4 i Ciutadans amb 2.

Amb només un any de trajectòria, Guanyem Girona, que integra la CUP, socialistes independents i comuns sobiranistes, va obtenir 6 regidors

Marta Madrenas posa així fi a la seva etapa al capdavant de la ciutat de Girona, càrrec que ha compaginat amb el de diputada del Parlament de Catalunya des de gener del 2018. Durant aquest període a l'executiu ha necessitat el suport en el govern -pel fet de no aconseguir la majoria absoluta- primer del PSC de Sílvia Paneque i després d'Esquerra Republicana, amb qui ha format un govern de coalició des del 2020. Una formació liderada per Quim Ayats, qui durant aquests anys ha exercit com a vicealcalde i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Girona i que torna a presentar-se com a alcaldable, amb la voluntat de convertir-se en el primer alcalde d'Esquerra de la ciutat de Girona des de la Segona República.

Una situació que no es mimetitza a molts ajuntaments de la comarca, que tenen al capdavant representants republicans que opten a la reelecció, com Agnès Lladó a Figueres, Jordi Viñas a Salt, Enric Marquès a la Bisbal o Àngel Canosa a Blanes.

"El canvi que Girona necessita"

Per mantenir l'alcaldia, Junts aposta ara per una llista renovada -amb només dos candidats que repeteixen- i un nou nom com a pal de paller, Gemma Geis, després de la renúncia de l'arquitecta Assumpció Puig, que va ser escollida a les primàries. Tot i ser l'única nouvinguda amb possibilitats de governar, Geis compta amb l'experiència de ser consellera d'Universitats i també vicerectora de la Universitat de Girona.

Una candidatura que vol aportar aire fresc i es fonamenta en els "valors i el talent" per una Girona "més connectada" en tots els àmbits, especialment en seguretat, neteja i mobilitat. Principis que també han estat els que han despertat més critiques durant aquests anys per part dels partits de l'oposició i algunes associacions de veïns, i que també són el punt fort de la campanya electoral de Junts a altres indrets gironins, en particular el de seguretat, com és el cas de Jordi Masquef a Figueres.

Els dos principals partits de l'oposició de Girona, Guanyem Girona i el PSC, coincideixen en el fet que la ciutat necessita un canvi, no només de cara visible, sinó de rumb. La principal força de l'oposició aquests quatre anys, liderada per Lluc Salellas, no només confia a ampliar el nombre de regidors obtinguts les passades eleccions, sinó que es veu amb opcions d'aconseguir l'alcaldia. El PSC, per la seva banda, compta amb l'alcaldable amb més anys d'experiència com a regidora, Sílvia Paneque, amb l'objectiu clar de guanyar les eleccions i ser alcaldessa de la ciutat.

La davallada de la dreta espanyolista

El cinquè partit que va obtenir representació al consistori i que, sembla poc probable que pugui repetir la fita enguany, és Ciutadans. La formació taronja va treure 2 regidors fa quatre anys i durant aquest temps ha estat marcat per turbulències internes dins el partit, amb una guerra oberta entre Daniel Pamplona —alcaldable l'any 2019, que va ser expulsat del partit l'any 2021 i ha passat a donar suport al PSC de Sílvia Paneque— i Míriam Pujola, l'altra regidora, que recentment ha anunciat de forma sobtada la decisió de no presentar-se com a alcaldable per "motius de salut".

La cara visible del partit és així Camino Fernández, diputada al Parlament per Girona entre 2018 i 2020. Així i tot, cal destacar que, durant aquests quatre anys de mandat, ha estat un partit clau per poder tirar endavant moltes de les inversions que s'han dut a terme a la ciutat.

El gran perjudicat de les eleccions de fa quatre anys va ser el PP, que va perdre l'únic regidor que tenia dins el consistori

El gran perjudicat de les eleccions de fa quatre anys va ser el PP, que va perdre l'únic regidor que tenia dins el consistori. Aquest any, amb Jaume Veray al capdavant, germà de Concepció Veray, que ja va ser regidor temps enrere i és president del partit en l'àmbit provincial. L'objectiu és clar: aprofitar-se de la coixera de Ciutadans per recuperar la representació al consistori.

I de la mateixa manera, també hi ha llistes que aspiren a rascar vots de l'espai postconvergent i reduir els del partit que actualment governa Girona. En particular, destaca Ara Girona, una formació encapçalada per l'exregidor de Junts Carles Ribas que es defineix com de "centre catalanista" i que suma PDeCAT i PNC. O també el partit Girona x Girona, liderat per Quim Oliva, que se centra en la ciutat i els seus barris. 

En totes les combinacions possibles, es preveu una necessitat gairebé obligada de teixir pactes per governar i liderar una ciutat de Girona que iniciarà el mandat sense pressupostos.

Vox irromp a Salt

Igualment, també destaquen com a candidatures sense representació, però amb opcions d'entrar, Eugènia Pascual per En Comú Podem, Francisco Javier Domínguez per Vox o Xavier Cuadrado per Valents, la plataforma unionista que va néixer de la mà de Manuel Valls a Barcelona.

Un altre punt clau d'aquest 28-M, i molt proper a la capital, és Salt. El lideratge del consistori és pels republicans des de fa vuit anys, amb Jordi Viñas al capdavant, però com la seva veïna Girona, compta amb un govern conjunt entre ERC i Junts.

Les passades eleccions de 2019, Salt va destacar particularment per ser l'únic municipi de Catalunya en obtenir representació de Vox, amb tres regidors, i esdevenint la quarta força més votada. Un municipi amb un alt percentatge de persones migrades -dels més alts de Catalunya-, amb poca incidència política pel fet de no tenir dret a vot. Aquestes eleccions serviran per conèixer si l'auge del partit d'extrema dreta és una tendència creixent a la ciutat, o un efecte crida temporal de l'entrada del partit de Santiago Abascal a la política catalana.