Eleccions municipalsLes eleccions del 26-M al Camp de Tarragona obren la porta múltiples canvis de govern

El color de moltes alcaldies pot canviar el proper diumenge 26 de maig. En els darrers quatre anys, factors com el procés independentista o el canvi de tendència de gran part de les forces polítiques a nivell de tot l’Estat pot suposar l’arribada de nous inquilins a molts executius locals. Els municipis del Camp de Tarragona no en són una excepció. Els alcaldes de Tarragona -Josep Fèlix Ballesteros (PSC)- i Reus -Carles Pellicer (PDeCat)- tenen possibilitats d’encadenar el quart i tercer mandat consecutiu a les respectives localitats però el context polític ha canviat en ambdós casos i la direcció de vot dels electors i l’aritmètica a l’hora de pactar pot ser diferent. A les eleccions generals celebrades el 28 d'abril, ERC, una formació política amb un pes relatiu a les ciutat de la zona nord de la demarcació de Tarragona, va imposar-se en molts municipis i Ciutadans també va escalar posicions.

Les darreres eleccions catalanes, celebrades el 21 de desembre de 2017 sota l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, van donar a les grans localitats de la zona la victòria àmplia a Ciutadans -Tarragona, Reus, Salou, Cambrils i Vila-seca-, un actor que fins aquell moment havia estat en una posició discreta. D’aquesta manera es començava a esquerdar, igual que a la resta del país, l’hegemonia que s’havien disputat des del retorn a la democràcia CiU i el PSC. A falta de trackings i enquestes oficials, però, els resultats del proper cap de setmana a les urnes queden oberts.

El rastre de la corrupció

Tot i que en els discursos de campanya la corrupció no està tenint un paper destacat, el Camp de Tarragona ha estat escenari en l’última dècada de l’esclat de diversos casos corrupció: el 3% a Torredembarra, el cas Innova a Reus i el cas Inipro a Tarragona, que tacaven consistoris convergents i socialistes. Per aquests fets van caure alcaldies històriques i van suposar el creixement de formacions com la CUP, que en el cas de Reus va passar de tenir un regidor a tenir-ne sis. Igualment, municipis com Vila-seca, governat des del 1993 per Josep Poblet -actual president de la Diputació i un dels homes forts de la vella Convergència a la zona- s’enfronten a un possible canvi de color a causa de la jubilació de Poblet i els bons resultats obtinguts per Ciutadans darrerament.

De la mateixa manera, el govern tarragoní ha vist en el desastre dels Jocs del Mediterrani la posada en dubte del seu projecte de ciutat. Un capítol que se suma els diversos casos de corrupció en els quals estan immerses algunes peces claus de l’actual govern i el propi alcalde. Ballesteros acudirà a les urnes amb un suport ciutadà en baixa forma i amb la pressió de l’independentisme i les forces més conservadores a banda i banda. Encara que l’alcalde només ha tancat la porta durant la campanya a pactar amb la CUP i amb Vox, la repetició de l’actual equip de govern -PSC, PP i un regidor independent provinent de l’extinta Unió- es presenta poc probable. Un salt qualitatiu de la formació taronja no és descartable, així com tampoc ho és la irrupció de l’extrema dreta al consistori. Moviments com aquests, podrien capgirar l’aritmètica a l’hora de formar un govern a la ciutat.

El futur a l’Ajuntament de Reus també està obert. Tot i que l’espai postconvergent aspira a repetir victòria per tercera vegada i a formar un nou govern de coalició, l’alternança de triomfs d’ERC i Cs a les darreres eleccions espanyoles i catalanes, respectivament, afegeix pressió a la candidatura de Carles Pellicer. El govern actual està format pels grups municipals del PDeCat, ERC i Ara Reus, una iniciativa de caràcter municipalista, i durant aquesta legislatura que ara acaba ha hagut de fer front qüestions com la gestió de l’Hospital Universitari Sant Joan, emblema del cas de corrupció Innova que ha tornat a tancar l’exercici econòmic del 2018 en xifres negatives, o la capitalitat de la cultura catalana.

En aquesta ocasió, fins a 12 candidatures aspiren a tenir representació al ple municipal i pot suposar l’aparició de partits que fins ara no tenien representació l’arc municipal. És el cas de Primàries Reus, implantació de la iniciativa de Jordi Graupera a la ciutat, o de dCIDE, candidatura formada pels exregidors del grup municipal de Cs expulsats de la formació per l’executiva del partit després de denunciar unes irregularitats explicades per El Confidencial.

Fortins per a la dreta

Municipis com Salou, Vila-seca o Calafell han estat des de fa anys places fortes del partit d’Albert Rivera, que en les properes eleccions podria aconseguir les seves primeres alcaldies al Principat. El cinturó taronja que s’ha anat conformant poc a poc en determinades zones del Camp i el Penedès i a les ciutats de Tarragona i Reus ha estat segona i tercera força respectivament amb quatre regidors a cada localitat. En aquest sentit, el que representa la segona Àrea Metropolitana de Catalunya pel seu nombre d’habitants i per la quantitat d’infraestructures que acumula podria consolidar-se com un espai més dels taronges on poder acumular múscul.

El dubte, però, és quina capacitat tindrà el partit per retenir vot, en un moment on sembla lluny dels resultats de les eleccions al Parlament del 2017 i en uns comicis, els locals, que tradicionalment no li han anat massa bé. El fet que la qüestió nacional pesi menys a les municipals resta suports a Cs, una formació que centra bona part del seu discurs en l'oposició a l'independentisme. Això sí, podria beneficiar-se de la caiguda lliure que, en la línia de la resta de l'Estat, pot patir el PP, un element que també pot fer sumar vots a les formacions d’ultradreta i de caràcter identitari. En aquest sentit, partits com dCIDE o Vox, que defensen la recentralització total dels òrgans administratius de l’Estat, poden recollir part del vot dels antics electors del PP.

A les eleccions espanyoles Vox va recollir el 8,94% de vots a Salou, el 8,42% a Vila-Seca i entre d’altres el 5,25% dels sufragis al Vendrell -municipi on el proper dia 26 també hi concorre Somi, formació de l’exlíder de la xenòfoba Plataforma per Catalunya Josep Anglada-. Un dels integrants de la llista a la localitat és l’excordinador de Democracia Nacional a la demarcació, un dels detinguts per l’atac feixista al Casal Popular 3 Voltes Rebel al barri barceloní de Nou Barris. A Tarragona, el partit de Santiago Abascal va sumar el 6,32% de vots emesos i a Reus el 5,62%, passant per davant dels Populars. Diversos membres de grups ultradretans dedicats a arrencar llaços grocs, com Reus Español y Catalán (REC) i l'Asociación Catalunya por España (ACPE) participen a dCIDE o candidatures de Vox.