"Les dones gitanes som les primeres a ser expulsades del mercat laboral"

La Paqui Perona, mediadora i coordinadora dels projectes d'intervenció social per l'empoderament de les dones gitanes de la Fundació Surt al barri de La Mina, és una de les figures més destacades de la comunitat gitana a Catalunya. Veïna del barri de La Mina, explica a Públic que en situacions de crisi econòmica, com l'actual desencadenada pel coronavirus, les dones gitanes són "les primeres a ser expulsades del mercat laboral". "El mercat de treball és molt classista, molt sexista i molt racista", protesta.

Tot i això, remarca que gràcies a la xarxa de la comunitat, les dones gitanes són les primeres a sortir del buit. Ara bé, el col·lectiu no es deslliura de la discriminació, tampoc durant el confinament. Segons Perona, quan 20 gitanos trenquen el confinament - com va passar al barri de Las Tres Mil Viviendas (Sevilla)-, la societat considera que aquest grup actua per tota la comunitat, mentre que si això ho fa un grup de blancs no es generalitza. "Posen l'alarma en tots els barris de gitanos vulnerables, perquè pensen que es produirà el mateix perquè creuen que tots funcionem igual", remarca.

"Al comerç li interessa l'individualisme, a les persones ens interessa més viure en comunitat"

Sobre si el coronavirus reforçarà l'individualisme, vinculat al capitalisme, o si potenciarà el sentiment de comunitat, Perona ho té clar: "Al comerç li interessa l'individualisme, a les persones ens interessa més viure en comunitat", ha destacat. L'activista recorda que durant la crisi del 2007 les dones gitanes que van ser acomiadades tenien una xarxa molt forta de suport humà al voltant, tot i "passar-ho molt malament i viure l'estigma del mercat laboral". "Tenien suport en deixar els nens, en passar gana i anar a casa d'un tiet o d'un cosí que et doni un plat de menjar, però això per part de l'Administració també es converteix en una arma de doble fil", adverteix.

Perona explica que les famílies gitanes són les darreres en rebre ajudes econòmiques de la Generalitat, perquè el Govern considera que aquestes dones tenen una xarxa comunitària sòlida. "Aprofiten el nostre sentit de comunitat i l'utilitzen com a excusa per no ajudar-nos", denuncia.

"La Mina està confinada i està sent responsable"

Per a l'activista, el confinament està sent més dur a la Mina que no pas a altres indrets, ja que els veïns i veïnes són persones amb "economies molt difícils". Moltes dones que cobren la Renda Mínima d'Inserció (RMI) -ajuda familiar econòmica que ofereix la Generalitat- no poden rebre recursos per pagar d'alimentació, ja que ja reben una prestació, apunta l'activista. "Som conscients que hi ha persones que no reben res i han d'estar abans, és clar, però potser és una dona està confinada i té set persones a càrrec", descriu.

Les dones que es troben en aquesta situació es veuen abocades a fer feines en negre, com ara la venda ambulant, d'amagatotis dels serveis socials, la qual ara mateix està molt limitada a causa del confinament. "Estàs condemnada a poder viure empobrida amb aquests 600 euros, perquè si saben que cobres 100 euros més amb la venda ambulant et retiren l'ajuda", ha explicat.

"Que hi ha incívics? I tant, com hi ha a Pedralbes, però l'estigma no és el mateix"

Tot i la gravetat i les dificultats econòmiques, Perona assegura que al barri la gent està respectant el confinament. "La visió que es dona que la gent de la Mina està al carrer, és falsa. La Mina està confinada i està sent responsable", reivindica. Davant d'imatges que mostren un nombre elevat de veïns als carrers, Perona explica que per metre quadrat hi ha moltíssimes més persones que en qualsevol altre barri. "Si en cada porteria hi ha 40 portes, imaginat la de gent que hi ha. Encara que només surti una persona a comprar de les 40 en un bloc de 40 porteries, ja es veu gent pel carrer", exemplifica. Des que ha començat la crisi de la Covid-19, la desconfiança cap a la comunitat gitana ha augmentat, segons Perona. "Que hi ha incívics? I tant, com hi ha a Pedralbes, però l'estigma no és el mateix", subratlla.

D'altra banda, assegura que la comunitat gitana forma part de la societat, però que la visió imperant és que tot ho reben de la societat blanca. "Hem de demostrar 100 cops que som millors ciutadans, millors que ells, impecables, immaculats, quan a totes les comunitats hi ha de tot", ha defensat. Aquesta situació, en la qual una persona que pertany a una minoria ha de demostrar que és la millor per aconseguir un lloc de feina o una beca d'estudis, és particular en el cas dels gitanos.

Segons Perona, encara que la comunitat gitana sigui de les més perseguides, a Europa no hi ha el mateix coneixement de la història de la seva persecució. "Qualsevol incident que es produeixi en el Bronx als Estats Units tothom sabrà que hi ha una trajectòria racista dels Estats Units cap a la població afroamericana, però com aquí no hi ha aquest coneixement, la reflexió que hi ha a totes la societat és que estem així i vivim així perquè volem", ha denunciat.

"Espanya és tan racista que posar un gitano preguntant sobre les dificultats que estem passant  traurà vots a la dreta i a l'esquerra"

Perona opina que si no es parla de la discriminació del col·lectiu romaní, perseguit a Espanya des de l'any 1425, és perquè llavors s'acceptaria que la cultura europea és racista des dels seus orígens. "El poble gitano érem els europeus autòctons que estàvem impregnats de cultura europea, independentment del país o la religió", relata. A més, destaca que mai hi ha cap representant del col·lectiu en cap debat polític que hi hagi a televisió. "Espanya és tan racista que posar un gitano preguntant sobre les dificultats que estem passant el poble gitano i quines propostes tenen políticament per arreglar traurà vots tant a la dreta com a l'esquerra", augura.