L'estratègia de la Zarzuela per crear un tallafocs i protegir Felip VI ha causat un aïllament polític encara més gran de Joan Carles I, a mesura que creixen les revelacions al voltant de les investigacions sobre la seva fortuna secreta a Suïssa i quan es compleix un any de la seva retirada de la vida pública. 

El llegat de Joan Carles I de la Transició i la instauració de la democràcia corre el risc de desbaratar-se en aquesta crisi, on la casa reial, el Govern espanyol i diferents personalitats han pressionat a Felip VI i al rei emèrit per a trobar una solució a mesura que es coneixien l'abast de les investigacions obertes a Suïssa i Espanya sobre suposats fons en paradisos fiscals.

La Zarzuela i la Moncloa han dedicat diverses setmanes a sospesar la sortida del rei emèrit de la que ha estat la seva residència amb la finalitat d'allunyar-lo de Felip VI, i es reviuen els escàndols d'anys anteriors amb Manuel de Prado i Javier de la Rosa com a gestors o vinculats a la seva suposada fortuna secreta.

Una vegada acabada la gira de Felip de Borbó i Letizia Ortiz per Espanya va arribar l'anunci aquest dilluns, 3 d'agost, del propi rei emèrit en el qual comunica al rei la seva "meditada decisió" de traslladar-se fora d'Espanya.

La pressió va anar en augment aquest mes de juliol, a mesura que es coneixien els detalls sobre els més de 100 milions d'euros que Joan Carles I tenia ocults a Suïssa; l'origen d'aquesta fortuna; el tren de vida que portava el rei en plena crisi econòmica, i el fet que, sent cap de l'Estat, encarregués la creació d'un mecanisme opac a Hisenda. Fins i tot la seva signatura apareix en els documents interns d'aquest mecanisme offshore.

També s'ha filtrat que el rei emèrit va rebre un àtic a Londres com a regal del sultà d'Oman a les poques setmanes d'abdicar, que després va ser venut per 20 milions menys a través d'un inversor de la city londinenca -del qual en va ser el padrí de boda- a una societat denominada 'K. Legacy Ltd.' a les Illes Verges.

La tempesta perfecta

"Desitjo manifestar-te la meva més absoluta disponibilitat per a contribuir a facilitar l'exercici de les teves funcions, des de la tranquil·litat i l'assossec que requereix la teva alta responsabilitat. El meu llegat, i la meva pròpia dignitat com a persona, així m'ho exigeixen", exposa Joan Carles I en el seu comunicat que, igual que el de la seva abdicació i la seva retirada de la vida pública, es presenta en forma de carta dirigida al seu fill.

El rei emèrit és al centre d'una tempesta perfecta alimentada pel resultat de la investigació sobre el seu compte secret, les revelacions dels seus gestors i la seva "examiga", Corinna Larsen, les filtracions que provenen en bona part de Suïssa, la difusió del sumari helvètic enviat a la Fiscalia i traduït del francès a Justícia i fins i tot pel foc amic.

Mentrestant, la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, intenta sense èxit marcar un perfil baix per a aquestes diligències que ha traslladat a la Fiscalia del Suprem fins al punt que es publiquen documents que allà encara no han rebut oficialment.

Els fiscals del Suprem mantenen obertes unes diligències informatives per determinar si Joan Carles I pot estar implicat en delicte fiscal i en blanqueig vinculat a corrupció en les transaccions internacionals en el cas que comprovin que aquests diners ocults a Suïssa provenen de comissions per l'adjudicació a empreses espanyoles d'una fase de l'AVE a la Meca.

La inviolabilitat de què va gaudir Joan Carles I fins a la seva abdicació, el 19 de juny de 2014, i les dates són a favor seu. Tots dos delictes, si van existir, són calculats a partir de la seva renúncia al tron perquè abans era inimputable. En cas afirmatiu, els fiscals presentarien una querella davant el Tribunal Suprem contra Joan Carles I per tal de cridar a declarar el rei emèrit com a investigat i practicar les proves dins el procés penal.

Les deu claus

Aquestes són les deu claus que poden acabar amb Joan Carles I i el seu llegat:

1.- Mecanisme per ocultar més de 100 milions de dòlars

L'any 2008, Joan Carles I va rebre al seu despatx del Palau de la Zarzuela els gestors de fortunes suïssos Arturo Fasana i Dante Canónica. Els va encarregar la creació d'"una estructura" secreta a Suïssa destinada a ingressar una "important donació" que rebria del rei d'Aràbia Saudita, Abdul·là bin Abdulaziz al-Saud. Finalment, la donació va consistir en 100 milions de dòlars. A Panamà es va crear la Fundació Lucum, amb compte al banc Mirabaud a Suïssa. Els diners van arribar de l'Aràbia Saudita per mitjà d'una transferència.

L'any 2010 aquest compte secret es va nodrir amb uns altres 1,9 milions de dòlars (1,7 milions d'euros). Fasana ha declarat que Joan Carles I li va lliurar a Ginebra aquests diners en metàl·lic, dins d'un maletí. Va dir que era un regal de l'sultà de Bahrain, Hamad bin Isa Al Khalifa, segons va revelar El Español.

2.- El cap de l'Estat va declarar a Hisenda?

Les diligències de la Fiscalia del Suprem abasten a més una investigació per a descobrir si el cap de l'Estat va incomplir les seves obligacions fiscals. Joan Carles I, llavors cap de l'Estat, hauria d'haver pagat 52 milions d'euros per la donació que diu que va rebre del rei d'Aràbia Saudita en l'any 2008. Hi hauria d'haver presentat la liquidació corresponent de l'Impost de Donacions. La investigació de la Fiscalia de l'Suprem abasta a més una investigació fiscal per respondre a aquesta pregunta que tot apunta que sigui negativa.

Els gestors suïssos han reconegut en les seves declaracions que el mecanisme muntat estava destinat per ocultar la fortuna al fisc, així com la identitat del seu principal beneficiari, Joan Carles I, i el dels seus beneficiaris a la seva mort, Felip VI i les seves germanes.

3.- El tren de vida, mentre Espanya patia la crisi econòmica

Entre els anys 2008-2012, en plena crisi econòmica, Joan Carles I va estar gastant aquesta multimilionària fortuna secreta a raó de 100.000 euros al mes. Vivia a La Angorrilla, una finca del Pardo on el monarca va decidir independitzar-se el 2006, quan l'"entranyable amistat" amb Corinna va començar a consolidar-se. Els diners els retirava el propi monarca amb la seva pròpia signatura i de la caixa del banc Mirabaud, segons va revelar El Confidencial. Aquest banc es va instal·lar a Barcelona l'any 2009.

Dos mesos després de l'accident de Botswana, el 2012, va decidir tancar el compte i enviar la quantia existent -64.800.000 de dòlars- a la seva examiga Corinna Larsen -abans Corinna zu Sayn-Wittgenstein, a un banc a Bahames. En aquells dies, s'havien endurit les exigències suïsses en matèria de blanqueig de diners no procedent de delictes com el tràfic d'armes o drogues i el rei tenia por de ser descobert. Era "una bomba de rellotgeria", va relatar Dante Canónica al fiscal suís que investiga aquest cas.

La beneficiària sosté davant el fiscal que Joan Carles I li va donar aquests diners "per gratitud", per afecte a ella i el seu fill i perquè volia recuperar-la, segons la seva declaració que va publicar El País.

4.- Els delictes podrien haver prescrit o són difícils d'investigar

El tsunami desencadenat al voltant de les revelacions sobre aquest escàndol envolten Joan Carles I i ha obert el debat de la moralitat pública de la seva forma d'actuar. El presumpte delicte fiscal que va cometre Joan Carles I al no declarar la donació va prescriure el passat 1 de juliol, el dia anterior al fet que es rebés a Espanya la investigació oberta a Suïssa. Ara bé, si es van produir moviments d'aquests diners posteriorment, tal prescripció quedaria interrompuda i el rei emèrit podria ser acusat si la defraudació supera els 120.000 euros a l'any.

Per la seva banda, el delicte de blanqueig -que prescriu als 10 anys- també és difícil de provar en aquest tipus de transaccions internacionals. Tots dos delictes, en la versió agreujada, impliquen unes penes totals de fins a 12 anys de presó. El rei Abdul·là va morir el 2015 i és difícil que des de l'Aràbia Saudita es confirmi que la fortuna va poder ser una "retrocomissió", com sospita el fiscal suís Yves Bertossa.

La clau són les persones implicades en les adjudicacions de l'AVE a la Meca i els moviments dels seus diners en l'àmbit internacional. La Fase II de l'AVE a la Meca es va assignar al consorci Al Shoula Group compost en un 88% per empreses espanyoles (ADIF, Renfe Operadora, INECO, Talgo, Cobra, Consultrans, Copasa, Dimetronic, Inabensa- Abengoa, Imathia, Indra i OHL ) al costat de dues saudites (Al Shoula Group i la constructora al Rosan Contracting).

La licitació d'aquesta obra va ser oberta per Aràbia Saudita en un únic paquet el 2006. Però el 2008 es va decidir separar el contracte en tres fases i a la preclassificació de la Fase II es van presentar dos consorcis liderats per Al Shoula i OHL Internacional. Els competidors finals van ser dos grups formats per empreses franceses i espanyoles, cadascuna d'elles amb companyies saudites. Era l'any 2010. L'adjudicació es va realitzar el 2011.

5.- La investigació data de 2017

La Fiscalia Anticorrupció va obrir unes diligències secretes l'any 2017 per confirmar si es van repartir 80 milions d'euros en comissions per part d'empreses espanyoles que van rebre l'adjudicació de l'AVE a la Meca. Tres anys és un temps més que suficient per posar fi a un assumpte que no tingui contingut, però sí per avançar en la concreció del delicte que s'anomena corrupció en les transaccions internacionals. Ara, aquesta investigació ha estat remesa a la Fiscalia de l'Suprem, ja que Joan Carles I està aforat allà des de la seva abdicació.

6.- Un incisiu fiscal suís

Les fiscalies de tots dos països han pactat el repartiment de les competències de cada un, després de les visites del fiscal suís Yves Bertossa a Espanya. L'espanyola investiga Joan Carles I i els empresaris que van poder participar en aquests pagaments, mentre que la suïssa s'encarrega de la resta dels implicats, com són els gestors de la fortuna oculta i Corinna Larsen.

Tots els implicats han negat que els diners ocults a Suïssa siguin fruit d'una comissió i han confirmat que es va tractar de donacions. "El fiscal suís Yves Bertossa està calent. Si veu que Espanya no investiga la seva banda, cridaria a declarar el rei emèrit", revelen a Públic fonts jurídiques coneixedores d'aquestes indagacions.

Moltes de les revelacions han partit de Suïssa, segons confirmen fonts jurídiques. Fins i tot és habitual que es publiquin abans fins i tot que arribin els documents a la fiscalia espanyola. Bertossa manté imputats Larsen, Fasana i Canónica per un delicte de blanqueig agreujat de capitals.

7.- La Fiscalia s'oposarà al fet que l'emèrit declari a Suïssa

La Fiscalia del Suprem ha obert aquestes diligències informatives per aclarir tot dubte respecte a si Joan Carles I va poder cometre delictes fiscal i de blanqueig i, si escau, quan hagin prescrit o no. Els fiscals d'Anticorrupció i Bertossa van mantenir l'octubre passat una tensa reunió on els primers van posar un límit: Joan Carles I era cap de l'Estat quan es van cometre els fets que s'investiguen a Suïssa i tots els països reconeixen la immunitat internacional dels caps de estat.

Legalment, Joan Carles I va perdre la immunitat internacional el dia de la seva abdicació i de l'accés a la prefectura de l'Estat de Felip VI: el 19 de juny de 2014. I hauria de declarar a Suïssa si és citat per Bertossa, segons ha confirmat Públic. La Fiscalia considera que aquesta immunitat internacional també s'estén després de la seva abdicació. Ara bé, si el fiscal suís decideix citar Joan Carles I, el ministeri públic invocaria el principi de reciprocitat entre els dos països per evitar que hagi de declarar-hi ja que considera que, de ser jutjat, hauria de ser-ho a Espanya.

8.- Corinna, principi i fi

La investigació d'aquest cas va arrencar arran d'unes gravacions descobertes al comissari jubilat José Manuel Villarejo quan va ser detingut el 2017. Consisteix en una entrevista que va mantenir a Londres amb Corinna Larsen i l'expresident de Telefónica Juan Villalonga a l'hotel Connaught. En elles, l'"amiga entranyable" de Joan Carles I assegurava que el rei emèrit tenia una fortuna secreta i que havia cobrat comissions per l'adjudicació de l'AVE a la Meca. Els diners estaven ocults en comptes a l'estranger, controlats per tercers com el seu cosí Álvaro d'Orleans. També va revelar que ella hauria estat utilitzada com a testaferro per ocultar el seu patrimoni a l'estranger.

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castelló ha reobert la peça del cas Villarejo que investiga aquests enregistraments i ha citat pel setembre com a imputada Corinna Larsen, el comissari i a qui els va presentar, Juan Villalonga, expresident de Telefónica. S'investiga suborn actiu i passiu, ja que el comissari estava en actiu a la Policia Nacional.

El jutge de reforç Diego de Egea va arxivar aquesta peça -Carol- en considerar que Joan Carles I era inviolable en el moment en què es van poder cometre els fets -entre 2008 i 2012- i perquè Corinna podria haver actuat per despit. La Fiscalia Anticorrupció va continuar amb aquesta investigació respecte a altres supòsits implicats. Per a això va cursar comissions rogatòries a Suïssa i va demanar interrogar Larsen a Londres.

Corinna Larsen està investigada pel fiscal suís Yves Bertossa per suposat delicte fiscal en haver cobrat els 65 milions de dòlars de la Fundació Lucum en un banc de Bahames. L'examiga del rei ha anunciat una denúncia contra Joan Carles I a Londres per amenaces i assetjament, així com contra el general Félix Sanz Roldán, exdirector de l'CNI, a qui acusa d'estar darrere d'una campanya contra ella i d'amenaçar-personalment, segons va publicar La Tribune de Geneve.

En el cas que s'interposi finalment aquesta denúncia que prepara l'advocat Robin Rathmell -del bufet Kobre & Kim-, Joan Carles I hauria de declarar davant la justícia britànica si és per fets ocorreguts després de la seva abdicació, quan va deixar de ser cap d'Estat. El seu advocat defensor és Javier Sánchez-Junco.

9.- El tallafocs de Felip VI

La casa reial i Felip VI han mantingut un aparent perfil baix davant els mitjans de comunicació, però contundent a l'hora de repudiar el pare. Aïllament que ha aprovat el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. El passat 14 de març, el diari britànic The Telegraph va revelar que Felip VI era beneficiari de la Fundació Lucum, la societat offshore panamenya.

L'endemà, el primer diumenge del gran confinament, Felip VI va difondre un comunicat en el qual deia que s'havia assabentat que era beneficiari de la Fundació Lucum el 5 de març de 2019 per mitjà d'una carta que dels advocats de Corinna Larsen i que va traslladar a "les autoritats competents". Sense concretar aquestes autoritats. Felip VI també va anunciar que retirava l'assignació a Joan Carles I i va assegurar que un any abans havia comparegut davant un notari per acreditar la seva intenció de renunciar a l'herència que pogués correspondre-li del seu pare.

Aquest comunicat era una argúcia destinada a tallafocs: tots els mitjans de comunicació van interpretar que havia renunciat a l'herència del seu pare, quan el Codi Civil ho prohibeix expressament. Tota renúncia és nul·la fins que mori Joan Carles I.

10.- Al focus del Suprem

La Fiscalia General de l'Estat va anunciar el 8 de juny que les diligències obertes a la Fiscalia Anticorrupció serien elevades a la Fiscalia del Suprem, atès que les investigacions afecten "directament" l'excap de l'Estat. Aquest anunci va col·locar de nou Joan Carles I a l'ull de l'huracà. Es va produir quatre dies després que es reprenguessin els terminis processals, que havien estat suspesos per la declaració de l'Estat d'Alarma.

L'habitual quan hi ha un aforat és que Anticorrupció continuï amb les seves indagacions i després presenti una querella a l'Audiència Nacional, que és l'òrgan que jutja els delictes comesos per espanyols a l'estranger. A l'Audiència Nacional la investigació hagués avançat amb la finalitat de reunir proves sobre l'aforat i elevar la part d'aquesta causa al Suprem perquè continuï allà.

L'equip està dirigit pel fiscal de Sala del Suprem Juan Ignacio Campos Campos, especialista en delictes econòmics. Al costat d'ell treballen tres fiscals de l'alt tribunal: Paloma Iglesias Moreno, Juan Antonio del Turó Esteban i Juan Carlos López Coig. Delgado ha acordat sumar a l'equip a Rosa Ana Moran Martínez, fiscal de sala de Cooperació Penal Internacional per col·laborar amb les autoritats suïsses. Investigadors d'Hisenda i experts en blanqueig de capitals donen suport als fiscals, segons ha confirmat Públic.

Hi ha la possibilitat que finalment no es presenti querella contra el rei emèrit perquè era inviolable, per absència de proves o perquè els delictes estan prescrits. En aquest cas, és previsible que la Fiscalia es dirigeixi contra la resta de participants del suposat pagament de comissions per la construcció de l'AVE a la Meca. En aquest supòsit, la querella es presentaria a l'Audiència Nacional i les diligències tornarien de tornada a a Anticorrupció.