El rei Joan Carles I "es va posar a riure" quan el seu gestor li va preguntar pels enregistraments del comissari jubilat José Manuel Villarejo a la seva examiga Corinna Larsen -abans zu Sayn-Wittgenstein-, i on ella denunciava que el rei la va utilitzar com a testaferro i revelava que havia rebut una comissió milionària per l'adjudicació de les obres de l'AVE a la Meca a empreses espanyoles.

Així ho assegura l'advocat Dante Canónica al fiscal suís Yves Bertossa en ser interrogat juntament amb representants del banc suís Mirabaud, segons revela El Español. En aquest banc el rei emèrit va dipositar més de 100 milions de dòlars provinents, segons ell, d'un regal del rei d'Aràbia Saudita.

El fiscal del Tribunal Suprem Juan Ignacio Campos, expert en Anticorrupció, té previst sol·licitar suport a l'Agència Tributària amb la finalitat d'investigar les quanties suposadament defraudades pel rei a partir de la seva abdicació el 2014, quan va deixar de ser inimputable, segons ha pogut saber Público.

Obertura de causa penal?

L'interrogatori a Canònica i als representants de Mirabaud forma part de la investigació del fiscal suís que ha estat enviada a Espanya a petició d'Espanya. La Fiscal General de l'Estat, Dolores Delgado, va traslladar les perquisicions d'Anticorrupció a la Fiscalia del Suprem, que ara dilucida si l'emèrit va poder cometre delicte fiscal i blanqueig de capitals.

Juan Ignacio Campos decidirà a finals d'agost o principis de setembre sobre la petició d'obertura d'un procediment penal contra Joan Carles I o l'arxivament de la causa, segons fonts fiscals citades per la Ser. Als tres fiscals que coordina al Suprem s'ha sumat la unitat de cooperació jurídica internacional, formada per un fiscal de la Sala del Suprem i el seu equip d'experts.

Xifrar la quantia suposadament manllevada a Hisenda és clau, ja que el delicte fiscal existeix a partir d'una defraudació de 120.000 euros l'any. Igual que establir l'origen dels diners, encara que siguin ingressos obtinguts durant el seu regnat. Si es demostra que formen part d'una comissió il·lícita seria un presumpte delicte de corrupció en les transaccions internacionals i, per consegüent, de blanqueig.

La fiscalia suïssa va obrir una investigació l'estiu de 2018 sobre una donació milionària que va rebre Corinna Larsen des d'un compte de la Fundació Lucum, amb seu a Panamà.

Canònica i Arturo Fasana, tots dos gestors de comptes a Ginebra, han reconegut al fiscal suís que aquesta fundació va ser muntada a petició de Joan Carles I per ocultar un "pur regal" que anava a rebre d'Aràbia Saudita. La reunió per a organitzar aquesta estructura opaca al fisc es va realitzar al Palau de La Zarzuela el 2008.

Tots dos gestionaven els diners dipositats en aquesta tapadora -la Fundació Lucum-, però el beneficiari era Joan Carles I. Va designar com a hereu a Felip VI, qui ha anunciat la seva intenció de renunciar a aquesta multimilionària fortuna i a l'herència del seu pare.

La tapadora de Joan Carles I quan encara era rei d'Espanya va tenir dos regals procedents d'altres caps d'Estat: 100 milions de dòlars del rei saudita Abdalá bin Abdulaziz al-Saúd el 2008, i 1,9 milions de dòlars que va rebre del sultà de Bahrain, Hamad bin Isa al Jalifa. Així li ho va dir al seu gestor Fasana. Aquests últims diners els va ingressar el mateix rei el 2010 quan va viatjar a Suïssa -maletí en mà- per lliurar-ho en metàl·lic al seu gestor, segons ha reconegut aquest en el seu interrogatori.

Maniobra per desheretar Felip VI

El 2012 tot va canviar. Va coincidir amb el famós accident de caça de Joan Carles I a Botswana. Van augmentar les exigències de transparència i de lluita contra el blanqueig a Suïssa i Espanya. El compte "era una bomba de rellotgeria", segons han reconegut els gestors suïssos. Joan Carles I tenia "por" de ser descobert.

Va ser llavors quan el rei ordena tancar el compte de Lucum, i transferir els diners que quedava en aquest a Corinna Larsen, a les Bahames.

El fiscal suís es pregunta a l'interrogatori per què Joan Carles I va decidir el 2012 desheretar Felip VI.

- "Quina és la raó principal per la qual Joan Carles I ha 'desheretat' el seu fill d'una suma de gairebé 60 milions d'euros per 'oferir-los-hi' a la seva amiga Corinna?", pregunta.

- "Joan Carles I podia disposar lliurement dels actius de la fundació durant la seva vida. Havia decidit no guardar aquests diners i donar-los a la seva amiga", respon Canònica.

Més pagaments a la seva fidel amiga Gayá

La consultora monegasca ha explicat al fiscal que va rebre aquests gairebé 65 milions de dòlars del rei com a estima a la seva persona i al seu fill. I també per amor, perquè Joan Carles I volia recuperar-la.

El rei també va realitzar diversos pagaments a la seva fidel amiga Marta Gayá Hernández. Un d'ells per valor d'1 milió d'euros, segons reconeixen els gestors de Mirabaud. Eren operacions de caixa, diners que sortien del compte del monarca a la de la seva amiga dins del mateix banc suís. Es feia així perquè Joan Carles I no volia vincular el nom de la Fundació Lucum a la de l'empresària mallorquina.