Les defenses dels presos catalans esperen que el cas arribi fins a Estrasburg

El judici dels presos polítics "arribarà lluny, i arribarà a Estrasburg". Ho ha assegurat el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, qui aquest dilluns ha visitat al president de l’entitat, Jordi Cuixart, a la presó de Lledoners. Cuixart i la resta de presos preparen el macrojudici contra l’independentisme, que s’espera que s’iniciï a finals de desembre o principis del 2019. Mauri ha afirmat que els advocats de la defensa dels presos esperen que el cas arribi fins el Tribunal Europeu de Drets Humans: "Al principi, fa cosa d’11 mesos, parlàvem amb els advocats que creien en un procés just. Ara ja no".

Mauri ha fet aquestes valoracions a l’acte del diari digital Sentit Crític amb títol "Drets i llibertats en perill", on també han participat l’advocada penalista i presidenta del Col·lectiu Ronda, Carme Herranz; el professor de Dret Constitucional a la Universitat de Girona i president de l’Observatori DESC, Marco Aparicio, i la periodista del diari Público i coautora del documental Las cloacas de interior, Patricia López. Herranz, qui ha portat casos d’alguns activistes del miler de represaliats que ha deixat l’estela de mobilitzacions posteriors a l’1 d’octubre, també ha valorat la situació dels presos catalans en la línia del líder social: "Del Suprem no en traurem res. Del Constitucional, no en traurem res. El ‘judici gros’ ha de servir perquè quedin acreditats els fets i per treure-li els colors a l’Estat espanyol al Tribunal Europeu".

"Són hostatges polítics", ha considerat la periodista Patricia López, qui té confiança en que la Fiscalia General de l’Estat canviï la posició i retiri el delicte de rebel·lió: "No poden generar jurisprudència i condemnar-los a rebel·lió, perquè tens un moviment reivindicatiu pacifista", ha dit, qui creu que acabar el cas amb una sentència condemnatòria podria generar les condicions judicials perquè esclati la violència, tot i el clar caràcter pacifista del moviment independentista. No obstant això, Mauri assegura que no tenen "ni confiança, ni esperança" en que això passi: "Em costa d’imaginar. Tan de bo fos així perquè voldria dir que hi ha voluntat d’aplicar sentit comú, però crec que hi ha més voluntat de deixar clar que amb l’Estat no s’hi juga".

A pocs dies de celebrar un any des de la mobilització davant la seu de la conselleria d’Economia –fets que es van utilitzar per encausar i empresonar els líders independentistes Jordi Cuixart i Jordi Sánchez-, la periodista d’aquest diari, especialitzada en fonts policials i judicials, ha recordat com es van viure aquells fets des de la redacció: "Vaig intentar explicar que allò era un esquer. Un esquer que havia de servir per treure a 18.000 policies nacionals a Catalunya". Segons les tesis de López, l’empresonament dels Jordis responia a un intent de desmobilització ciutadana. Tal com ha explicat Marcel Mauri, però, la base de la resposta ciutadana es va basar justament amb la posició contrària: "La forma de sobreposar-se va consistir en posar una altra cara visible l’endemà. I seguirem fent així tants cops com faci falta".

Retallada de drets i llibertats a tot l'Estat

Si ve aquest any ha estat el més intens pel que fa a la regressió de drets i llibertats en el context del conflicte català, la radiografia del director de l’observatori DESC, Marco Aparicio, passa necessàriament per les retallades sorgides de la crisi: "Per participar realment necessites tenir les condicions materials per fer-ho, i les condicions depenen dels drets”, uns drets "profundament afectats" en especial per la reforma laboral aplicada pel Partit Popular l’any 2012. I un dels àmbits de la política institucional que s’han vist més afectats, segons Aparicio, ha estat el dels ajuntaments, "el pla més immediat, l’autonomia local".

Per aquest motiu, López remarca que no es tracta d’una regressió que "ens hagi pillat per sorpresa": "Ens hem adonat que no ens han tret drets, sinó que, potser, abans, tampoc en teníem". Aquest context de repressió, que no només ataca l’activisme independentista sinó també a altres agents dels moviments socials amb mesures com la llei mordassa, no només ha despertat la bel·ligerància de l’Estat espanyol, sinó també la solidaritat d’altres punts de l’Estat. Ho ha exemplificat Marcel Mauri amb l’onada de nous afiliats a Òmnium Cultural, qui ha explicat com sis reclosos que han compartit presó amb Cuixart també s’han fet socis de l’entitat i que ha despertat els aplaudiments del públic. A tres dies de la primera data assenyalada de la tardor calenta, queda per veure si la judicialització de la protesta social trobarà un aturador amb el nou executiu.