Les contradiccions del liberalisme amb la crisi del coronavirus: quan 'papà Estat' ha d'intervenir

La crisi provocada pel coronavirus està afectant a tots els àmbits de la vida. Els governs i diferents especialistes alerten de l'especial incidència de les conseqüències econòmiques derivades de la pandèmia. Les 'receptes' per pal·liar els desastrosos efectes del virus són diverses, però sí que existeix certa unanimitat respecte al que ha de fer l'Estat: mesures de contenció per evitar la seva propagació, encara que siguin de caràcter dràstic. Una proposta que contradiu el principi de 'aissez faire —la doctrina que s'oposa a la ingerència governamental en assumptes econòmics— defensat pels liberals.

Un dels màxims exponents a Espanya d'aquesta doctrina és l'economista Juan Ramón Rallo, que en aquestes últimes setmanes ha estat defensant— a través del seu compte de Twitter i en diferents articles de premsa— mesures de caràcter restrictiu per part de l'Estat per evitar que hi hagi més casos de coronavirus, posant com a exemple el realitzat pel Govern xinès. "Com ha aconseguit Xina derrotar al coronavirus?", és el nom d'una de les seves habituals columnes a El Confidencial, en la qual explica que l'"encert" de tancar la zona 0 del virus, Wuhan, així com les prohibicions de les activitats grupals, la quarantena i els estrictes controls.

L'economista liberal ha manifestat la seva preocupació per la falta de llits a l'UCI a l'Estat -malgrat haver defensat en el passat les retallades en sanitat- i fins i tot advoca perquè la prova del coronavirus sigui gratuïta als Estats Units, el bressol del liberalisme modern, on les persones de classe mitjana-baixa no tenen igual accés a la sanitat en no tenir assegurances i no poder permetre's l'elevat cost d'aquesta.

L'economista i MBA per la Darden School de la Universitat de Virgínia, Stuart Medina, amb més de 30 anys d'experiència professional en els sectors de material elèctric, TIC i biotecnologia, explica a Públic el paradoxal cas de Rallo: "La Xina no representa per res els valors que ell defensa. Tenen un Estat que intervé molt més en l'economia que el nostre", assenyala. "No sé si és un esforç de descrèdit contra el Govern espanyol per no actuar però contradiu el seu posicionament tradicional que només el sector privat resol problemes".

Per a Medina, França, Alemanya i Espanya van "10 dies per darrere d'Itàlia" i vaticina que "en uns dies també arribarem a aquests nivells", igual que també ho farà els Estats Units: "En una setmana pot haver-hi una demostració entre les diferències entre el sistema públic i privat", explica. "Allà hi ha un alt percentatge de la població que no té assegurança privada. Hi ha una franja de renda intermitja, mitjana baixa, que no pot permetre's pagar-se un sistema privat".

Les conseqüències del virus: un 'doble xoc' econòmic

L'economista sosté que el virus provoca un 'doble xoc' d'oferta i demanda en l'economia espanyola. El d'oferta, provocat per la falta de subministrament, ja que molts treballadors han de demanar la baixa per diversos motius —els seus fills no van al col·legi, contrauen el virus i han d'estar aïllats, la qual cosa provoca que la producció s'alenteixi—. I el de demanda, en la qual els assalariats i autònoms poden perdre l'ocupació perquè no tenen feina que cobrir, a restaurants i hotels, per exemple, el que pot fer que perdin les seves rendes.

Medina considera que el Govern espanyol ha d'aplicar "mesures molt potents" per pal·liar la crisi que s'aveïna, com que les quotes de les hipoteques no siguin exigibles, algun tipus d'ajuda als negocis que han estat més afectats i no puguin pagar als proveïdors o als seus bancs, ajudes a les empreses a condició que no facin un ERE. "Pujarà l'atur de manera exponencial el mes de març. I veurem a l'abril", vaticina. I lamenta que l'Executiu no tingui més marge de maniobra en estar "molt constret" pels objectius de dèficit de la Unió Europea.

Edu Bayón: "La UE es torna a mostrar inoperant i lenta"

"La situació que està generant la propagació del coronavirus està evidenciant la importància de comptar amb un sistema sanitari públic i un Estat capaç d'intervenir per afrontar el problema. Els postulats neoliberals sempre s'han mogut respecte a l'Estat sobre la base del benefici que han pogut obtenir d'aquest", explica el politòleg Eduardo Bayón, analista d'Agenda Pública, en conversa amb Públic. "Ara estem veient en nombrosos exemples com la sanitat privada no cobreix les proves pel covid-19, com pretenen cobrar altes sumes de diners i com deriven pacients a hospitals públics".

Bayón opina que no sols en l'àmbit sanitari la intervenció pública es fa necessària: "Les lliçons de la crisi econòmica i financera de 2008 i les receptes basades en l'austeritat amb les quals es va afrontar, no sols s'han assumit com a errònies, sinó que deixen ara mateix en evidència que davant una nova recessió econòmica la principal resposta per a pal·liar-la haurà de venir de la despesa pública".

El politòleg també fa un particular èmfasi en el context en el qual estem afrontant la pandèmia: "En un moment en el qual el replegament identitari dels països està a l'alça, amb nacionalismes de tota mena, inclosos els de la ultradreta, estem veient com les úniques respostes vénen dels propis Estats. La Unió Europea es torna a mostrar, per desgràcia, inoperant i lenta, tant en l'acció com en presència, mentre els Estats actuen adoptant mesures de manera particular."

Casos com el d'Itàlia, en el qual de nou està afrontant la gestió d'una crisi amb certa solitud (igual que ha ocorregut durant molt de temps amb la qüestió migratòria) creu que poden "ajudar a retroalimentar aquest auge identitari": "Tot això sumat a una reconfiguració geopolítica on el lideratge xinès no s'ha fet esperar, tant que ja hem vist com ha ofert la seva ajuda a Itàlia. Resumint, aquesta situació pot acabar sent la punta a les dècades de la globalització, almenys tal com la coneixíem", exposa.