La crisi del tèxtil va fer que s'abandonessin moltes colònies industrials, però la de Cal Marçal de Puig-reig (Berguedà) sempre s'ha mantingut. Dels 82 pisos que hi ha, la meitat estan ocupats, i ara els propietaris invertiran 2,5 milions a rehabilitar-los per posar-los a la venda a preus assequibles, gràcies a un ajut dels fons europeus Next Generation. I això també passa a altres punts del país. Són exemples que demostren que la vida a les colònies és una opció d'habitatge cada cop més real. 

Amb set colònies industrials, l'alcaldessa de Puig-reig, Eva Serra, assegura que és el poble amb més equipaments d'aquest tipus a tot el món. N'hi ha que estan totalment habitades i d'altres que, en canvi, estan pràcticament abandonades. Van representar l'impuls industrial del municipi i de la comarca del Berguedà i ara, dècades més tard, l'alcaldessa veu les colònies com una "oportunitat" d'habitatge "amb possibilitats infinites".

El 80% dels espais fabrils de Cal Marçal estan ocupats per empreses i gairebé la meitat dels habitatges estan en règim de lloguer. El programa consisteix a renovar íntegrament els habitatges i millorar la seva eficiència energètica. Un cop fets els treballs, els posaran a la venda a preus assequibles. La família propietària de la colònia obrirà un procés de venda prioritària per a la comunitat vinculada a la fàbrica.

Els actuals llogaters tindran prioritat per comprar-los. Es tracta de 40 famílies que ara viuen a les antigues cases de la colònia en règim de lloguer. En la segona fase, es permetrà comprar l'habitatge a familiars dels actuals llogaters. I en una tercera, la família Viladomiu oferirà els habitatges a extreballadors de la colònia amb opció també als seus fills i nets. Finalment, s'obriran les ofertes de les cases que quedin lliures a emprenedors de la comarca del Berguedà, ja que, tant els mateixos habitatges com algunes zones de l'antiga fàbrica poden ser seus de petites empreses.

Aquest, però, no és l'únic projecte que està en marxa a Puig-reig. A la colònia Vidal fa uns anys que també s'hi han instal·lat diverses famílies joves amb un contracte de masoveria urbana. Ho han fet a través de la cooperativa Vidàlia, que ha signat un contracte per 75 anys amb la societat gestora de la colònia a canvi de rehabilitar els pisos i alguns locals com les antigues botigues o el bar.

Una colònia singular que necessita un pla especial "urgent"

A Sant Vicenç de Torelló (Osona) hi ha la colònia industrial més gran de la zona del Ter, la Colònia Borgonyà, que ha aconseguit fixar la seva població i actualment hi viuen més de 360 persones. Es va construir el 1895 i destaca una les xemeneies de maó més altes de Catalunya. És una de les tres colònies de Catalunya declarades Bé Cultural d'Interès Nacional, un reconeixement que està dificultant les millores de les cases i el seu futur. "Hem arribat al punt que la gent no pot ni pintar una casa", es queixa Maria Solé, regidora de Patrimoni de l'Ajuntament de Sant Vicenç i veïna de la colònia.

I és que amb la declaració les llicències d'obra ja no depenen de l'Ajuntament sinó dels serveis tècnics de la Conselleria de Cultura i la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Catalunya Central. "Cultura té molts expedients per informar i tot s'endarrereix", admet l'arquitecte Jordi Rogent. "Les cases van bastant buscades i, les de lloguer, s'ocupen ràpid també", explica. Per l'arquitecte, la manera de posar ordre a tot això és un pla especial que permeti a l'Ajuntament tornar a tenir la gestió de llicències de la colònia. Espera que es pugui aprovar de forma inicial a finals d'any i el 2025, de forma definitiva.

L'ampliació del volum de les cases ha estat un dels punts més discutits amb la Generalitat, que no ho veia clar, i una condició "necessària" des de l'Ajuntament per millorar el benestar dels veïns i les possibilitats de futur de la colònia. "Són cases petites, que inicialment tenien entre 50 i 55 m² i amb un pati a darrere, que també algunes han ocupat", detalla l'arquitecte.