Amb la millora dels indicadors de la pandèmia i la implementació del programa de vacunació, la normativa que concerneix les cases de colònies comença a flexibilitzar-se. Alguns equipaments seguien oberts, però el confinament comarcal i la realitat de la tercera onada havien suposat nombroses cancel·lacions. El Procicat ha autoritzat recentment les sortides escolars amb pernoctació quan es pugui garantir l'estanquitat dels grups bombolla escolars, un fet que ha començat a animar els col·legis a reservar estades per al tercer trimestre del curs. A la resta de casos, es permeten els desplaçaments per al desenvolupament d'activitats d'oci educatiu per a estudiants d'infantil i primària sempre que no impliquin pernoctació, tot això regulat en el "Pla d'actuació per al curs 2020-2021 per a centres educatius en relació amb les extraescolars, colònies i sortides", que exigeix grups estables, màscara, higiene, ventilació i desinfecció de mans i espais.

Des de l'Associació Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC), el seu gerent Pere de Haro celebra una reactivació que esperaven des de "fa temps", ja que el funcionament amb els protocols establerts des d'octubre, assegura, fa molt que els hauria permès començar. "Això ha de permetre desencallar aquesta tendència que s'arrossegava i en la qual semblava que era molt complicat recuperar les activitats de primavera", explica. Les escoles havien continuat anul·lant totes les activitats amb ells, una situació complicada atès que la campanya de colònies escolars representa entre el 60% i el 70% de la seva activitat anual. "Si perdem la primavera per segona vegada, això ens deixaria en una situació molt precària", detalla De Haro, que concreta que la contractació se sol realitzar a un any vista i que, si bé alguns col·legis havien decidit esperar a veure l'evolució de la pandèmia, uns altres ja havien cancel·lat.

L'ACCAC manté que des de principis de curs gairebé no s'han mogut les contractacions, i menys a la tardor. "Aquesta setmana, malgrat la permissivitat, s'han continuat cancel·lant colònies", assegura De Haro. Encara que lamenta aquest degoteig de baixes, també celebra que l'obertura de les restriccions hagi parat la tendència: "Entenem que, amb un missatge més favorable, la tendència serà ara millor". Malgrat que el mes de març ja es dóna per perdut, l'entrada en una millor època de l'any permetrà que les cases de colònies puguin assegurar-se abril, maig i juny.

De Haro remarca que un dels ensenyaments de la pandèmia és la capacitat d'adaptació que ha generat en persones i institucions, de manera que insta a aprofitar "aquesta oportunitat educativa", a la qual també han contribuït els professors escolars sotmetent-se a vacunacions, la constatació que els nens serien una població "menys transmissora" i l'exemple que va ser aquest tipus d'educació a l'estiu.

Si tiren la vista enrere un any, les cases de colònies comptabilitzen una pèrdua de la seva activitat d'entre el 70% i el 90%, amb casos en els quals no van poder obrir l'estiu, una caiguda del volum de negoci de 210 milions d'euros i unes pèrdues acumulades que superen els 50 milions, segons recull l'Informe impacto covid-19 de la Confederació, una organització empresarial que representa a entitats no lucratives. La conclusió és que albergs, cases de colònies, granges escola i aules de naturalesa –unes 480 instal·lacions en total– han sofert d'una manera "molt severa" l'impacte de la pandèmia. Amb aquests antecedents, De Haro vaticina que el 2021 la facturació no arribarà "de cap manera" a la de 2019, i que, com a molt, arribarà a ser del 50%, malgrat que l'activitat es concentra entre primavera i estiu, ja que la recuperació i l'organització d'activitats requereixen una programació feta amb molta antelació: "No obres avui i demà ja tens gent", recorda, la qual cosa situa la sortida del forat molt lluny.

En la mateixa línia, el director del servei de colònies de vacances de la Fundació Pere Tarrrés, Albert Riu, destaca que des del març passat viuen "immersos" en un procés d'inseguretat i incertesa molt rellevant, quelcom que pren una dimensió especial en un entorn que treballa amb nens, joves i adolescents. Ara bé, les noves mesures les adopten "amb molta il·lusió i responsabilitat" davant el fet que nens i famílies necessiten aquesta obertura. "És una triple satisfacció per als nens, les escoles i el sector econòmic", relata Riu, que destaca oportunitats com el retrobament amb la naturalesa i la possibilitat de crear ocupació i generar activitat econòmica. També recorda que l'estiu passat es van fer moltes activitats sense quasi cap brot, i, si el 2020 es va treballar "molt" per educar en nous hàbits a l'estiu, aquest 2021 aspiren a recuperar programacions perdudes el ­passat any i trobar "moments informals" de convivència perquè sorgeixin inquietuds i preocupacions dels nens de manera natural i espontània.

Més enllà dels valors tradicionals associats a l'oci educatiu, Riu destaca la reconnexió amb la naturalesa, la convivència i la vida en grup, el desenvolupament de la creativitat i la imaginació, l'aprenentatge vivencial, la sortida del marc familiar, la ruptura amb el confinament i l'adquisició de nous hàbits, així com el fet de ser un complement formatiu i un espai de creixement personal on desenvolupar l'esperit crític i la participació social. En resum, les sortides possibiliten "un marc idoni perquè els nens visquin com a nens i creixin com a persones".

En aquest any de pandèmia, la directora general de Fundesplai, Cristina Rodríguez, defensa que l'educació en l'oci ha d'aportar "tranquil·litat" als més petits. Per aquesta temporada s'ha treballat molt el vessant educatiu de les activitats en casals d'aspiració "més social" i que posen l'accent en la convivència i la sostenibilitat. Per a ella, no cal conformar-se a passar aquesta tempesta i, després, tornar al mateix de sempre, sinó que es convidarà als nens a ser "agents transformadors", de la mà dels 17 objectius de desenvolupament sostenible i convertir la pandèmia en un agent de canvi social.

En el seu cas tenen a punt la campanya d'estiu. "Si al final alguna activitat no es pot fer, no serà perquè no estigui preparada, sinó perquè les condicions no ho permeten", assegura Rodríguez. El seu objectiu és, si es pot, recuperar la participació de 2019, quan es van aconseguir les 68.000 persones. "Tenim l'aprenentatge de l'any passat i tot preparat", subratlla, i espera que unes eventuals condicions pandèmiques més favorables els agafin preparats. Pel que fa a la primavera, estan a l'espera que es vagin obrint unes restriccions que "no haurien d'haver-se produït". Compten ja amb activitats programades per a Setmana Santa i asseguren que, tan aviat com es puguin fer colònies amb esplais, es faran. En qualsevol cas, Rodríguez defensa que les activitats d'oci són "essencials" i celebra aquest pas cap a la seva normalització i cap a la idea que són espais segurs, tal com es va demostrar el passat estiu.