La guerra interna a ERC està acaparant bona part dels titulars del decisiu congrés nacional que la formació celebrarà el 30 de novembre. Lluny d'apaivagar-se, els retrets creuats pugen d'intensitat dia rere dia, especialment entre les dues precandidatures favorites: Militància Decidim, que lidera Oriol Junqueras, i Nova Esquerra Nacional, amb Xavier Godàs i Alba Camps al capdavant. El darrer exemple es va viure amb la conferència que dilluns va pronunciar l'encara secretària general, Marta Rovira, amb dards constants a Junqueras, amb qui va fer tàndem durant 13 anys. De ben segur, però, que no serà l'últim capítol del peculiar serial republicà.

Ara bé, més enllà de la pugna caïnita que viu la formació, el congrés d'Esquerra té un impacte en la política catalana que va molt més enllà del propi partit. Tot i que les diferències estratègiques no siguin especialment significatives entre Militància Decidim i Nova Esquerra Nacional -en ambdós casos hi ha partidaris i detractors dels pactes amb el PSC i el PSOE-, el que succeeixi al conclave pot marcar qüestions transcendents a curt termini. En són exemples els pressupostos de la Generalitat, els de l'Ajuntament de Barcelona, la possible entrada dels republicans al govern de la capital o, fins i tot, els propers passos per a la resolució del conflicte polític amb l'Estat.

De fet, la pròpia data del congrés, el 30 de novembre, condiciona carpetes com els pressupostos i, a la pràctica, impossibilita que l'executiu de la Generalitat presidit per Salvador Illa pugui tenir els comptes en marxa l'1 de gener del 2025, tal com pretenia. Sempre i quan, clar, no modifiqui la seva intenció d'aprovar-los amb el suport dels socis de la investidura, és a dir, Comuns i ERC.

Aquesta mateixa setmana PSC i ERC han confirmat que s'endarrereix la creació de la Convenció Nacional per a la resolució del conflicte polític. Segons l'acord d'investidura entre les dues formacions, l'organisme tindrà com a objectiu "promoure un debat a nivell polític, social i ciutadà sobre com abordar la resolució del conflicte polític existent" i s'havia d'impulsar en el primer ple del Parlament posterior a la constitució del Govern.

La realitat, però, és que no serà així. Segons els republicans la voluntat de l'ajornament és tenir un calendari més ampli que permeti sumar-hi més forces -fonamentalment Junts i la CUP, a més dels Comuns- per tal que es converteixi en un "acord de país", però la número dos del PSC i portaveu del partit, Lluïsa Moret, ha manifestat que la decisió respon a la "situació en què està" ERC, pendent del congrés per triar la nova direcció.

El camí dels pressupostos

Més que la Convenció Nacional, al Palau de la Generalitat -i al Departament d'Economia- preocupa bastant més el que succeeixi amb els comptes del Govern de l'any vinent, que de tirar endavant serien els primers sota la presidència de Salvador Illa. No poder aprovar els comptes, en canvi, seria un fort cop per a l'executiu, que el debilitaria, evidenciaria que amb els 42 diputats del PSC no en té prou per governar amb calma i dificultaria complir el seu pla d'actuació.

Tot i que ja s'ha fet alguna trobada entre republicans i socialistes per abordar els comptes, la realitat és que amb prou feines s'ha fixat el marc d'una negociació que ambdues parts assumeixen que no anirà a fons fins que ERC tingui una nova direcció. En aquest sentit, tant Militància Decidim com Nova Esquerra Nacional coincideixen que ha de ser la cúpula sorgida del congrés del 30 de novembre la que ha de pilotar les converses pels pressupostos de la Generalitat i, en darrer terme, prendre la decisió de validar-los o tombar-los.

En qualsevol cas, els republicans sí que van aprofitar el debat de política general (DPG) celebrat la setmana passada al Parlament per exigir a Illa "concrecions" en el "finançament singular" si vol aspirar a tenir el seu "sí" als comptes. El president del Govern va reiterar el seu compromís en aconseguir la reforma del finançament en els "termes" i els "terminis" pactats amb ERC, però les properes setmanes s'haurà de comprovar si realment hi ha avenços significatius en una carpeta que marcarà l'inici de la legislatura.

I aquest mateix dimecres, en la sessió de control al Parlament, Illa ha manifestat que multiplicarà per quatre els recursos de l'Agència Tributària de Catalunya, que si es compleix l'acord els propers anys s'hauria d'encarregar de recaptar tots els impostos.

Tenint en compte l'impàs que viu ERC, el Govern ha optat per avançar en la negociació pressupostària amb els Comuns, molt centrada en el desplegament de les polítiques d'habitatge. A banda de la construcció de pisos socials -el gran anunci d'Illa en el DPG, però que ja figurava en els acords d'investidura amb ERC i Comuns-, la formació d'esquerres vol que es materialitzi la regulació del lloguer de temporada. Tot i que el PSC volia tenir els comptes en vigor l'1 de gener, cal recordar que els darrers aprovats, els del 2023, van posar-se en marxa al març d'aquell any, després d'una llarga negociació entre socialistes i ERC, aleshores al Govern.

La possible entrada al Govern de Barcelona

Una situació similar es dona a Barcelona, on el PSC i Barcelona en Comú han tancat un preacord sobre les ordenances fiscals per a l'any vinent que, entre d'altres coses, ha d'incrementar la fiscalitat al sector turístic. L'aval, que s'ha donat a la Comissió d'Economia i Hisenda d'aquest dimecres, no implica un "sí" definitiu a les ordenances que es votaran al proper ple municipal i, òbviament, encara menys als comptes de l'any vinent del Govern de Jaume Collboni.

Amb ERC les negociacions progressen molt més lentament, si bé el partit ha facilitat aquesta aprovació inicial de les ordenances, que no es votaran definitivament fins al desembre. També aquell mes hi haurà la votació dels pressupostos, previst per al ple d'uns dies abans de Nadal, de manera que els republicans ja comptaran amb la nova direcció i, de ben segur, això tindrà algun impacte en les negociacions amb Collboni.

Més enllà dels comptes, però, la gran qüestió que afecta els republicans a la capital és la seva possible entrada al govern de Collboni. Al juny, ERC va tancar un acord amb el PSC per entrar al govern i assumir dues tinences d'alcaldia i la gestió d'àrees tan transcendents com el turisme, la promoció econòmica, els drets socials o la llengua catalana. L'entesa l'havien de ratificar les bases de la formació, però l'excés d'aforament a l'Orfeó Martinenc va provocar l'ajornament del congrés extraordinari on s'havia de prendre la decisió.

Ja al setembre, la líder municipal d'ERC, Elisenda Alamany, va confirmar que la decisió sobre l'entrada o no al govern de Collboni es prendrà un cop s'hagi superat el congrés del 30 de novembre. En aquest àmbit es pot intuir que si s'imposa Militància Decidim l'entrada, a priori, semblaria l'opció més probable, atès que Alamany va ser qui va negociar l'acord del juny amb el PSC i que és la candidata a la secretària general dels republicans a la llista liderada per Oriol Junqueras.

El paper al Congrés d'ERC o les relacions del partit amb Junts i la CUP o amb les principals entitats independentistes, com Òmnium Cultural o l'ANC, són altres carpetes que es veuran afectades pel que succeeixi al conclave del mes vinent, si bé en aquests casos els hipotètics canvis no tenen un impacte tant imminent a la política catalana.