Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han tornat a situar-se al primer pla polític i mediàtic després de les accions protagonitzades aquest cap de setmana a diverses autopistes catalanes. Tant el govern espanyol com part de l'oposició a Catalunya, especialment Ciutadans i PP, han criticat l'executiu de la Generalitat pel que consideren "passivitat" dels Mossos d'Esquadra davant l'actuació dels CDR, fins al punt que PP i Cs han tornat a demanar, per enèsima vegada, que s'apliqui novament l'article 155 sobre les institucions catalans. En el cas de l'executiu estatal, ha anunciat que prendrà mesures, si bé ha descartat que aposti per un nou 155.

La realitat és que el govern de Torra té una relació si es vol ambigua amb els CDR. D'una banda, en més d'una ocasió els ha animat, directament o indirectament, a mobilitzar-se i a pressionar-lo. De l'altra, agents antiavalots dels Mossos han carregat en concentracions amb la participació d'activistes del moviment, com ara en les mobilitzacions antifeixistes de la setmana passada a Girona i Terrassa, o en el passat 1 d'octubre, durant la commemoració del referèndum que va fer-se al Parc de la Ciutadella. Els CDR, al seu torn, s'ha situat com un dels actors de l'independentisme més crítics amb la gestió del Govern de Torra, al que considera "autonòmic" i del que n'ha demanat la dimissió en diverses ocasions per "no fer efectiva la República".

Les accions del pont de la Puríssima sembla que seran només un tastet del que el moviment prepara per al proper 21 de desembre, el dia en què el govern espanyol celebrarà el consell de ministres a Barcelona. Sense concretar quin tipus d'accions farà, el CDR ha anunciat a través del seu canal oficial que el 21-D "serem ingovernables", es "prendran els carrers" i fa una crida a «preparar-se per resistir".

No és, però, l'única entitat independentista que pretén mobilitzar-se aquell dia, ja que l'ANC també ha avançat que farà algun tipus de convocatòria contra el que titlla de "visita a la colònia" de "l'Estat opressor". I és fàcil interpretar que el Govern de Torra avala les protestes que es facin aquell dia després que la seva portaveu i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, manifestés que "venir a fer aquesta reunió el 21 de desembre té un punt de provocació", per afegir que la "ciutadania de Catalunya encara té el dret de protestar. Per tant, nosaltres també protegirem el dret de la gent de protestar."

Partidaris de la «implementació» de la República

Les crítiques cap al president de la Generalitat per la seva relació amb els CDR arrenquen sobretot després de l'1 d'octubre d'enguany, quan literalment va manifestar-los "pressioneu, i feu bé de pressionar", arran de les accions que van portar a terme aquell dia arreu de Catalunya. Des d'aleshores, una part de l'oposició, fonamentalment Cs i PP, l'ha qualificat en més d'una ocasió com el "cap dels CDR". Sorgits poc abans de l'1 d'octubre de 2017, i coneguts inicialment com a Comitès de Defensa del Referèndum, els CDR van formar-se sobretot a l'escalf d'activistes de l'esquerra independentista, si bé amb el pas del temps s'hi van unir persones de diferents procedències polítiques i, en molts casos, sense cap vinculació partidista.

Actualment se situen dins el que es podria considerar com a independentisme més irredempt, és a dir, aquell que advoca per la via unilateral i per considerar que el resultat de l'1-O donava un mandat al Govern de la Generalitat per "implementar la República" catalana. Un sector on, amb matisos diversos, també s'hi situa l'ANC, els sectors del centredreta liberal implicats en les Primàries per la República i, almenys alguns dies i a nivell retòric, l'expresident Carles Puigdemont i el seus afins, començant per Quim Torra. ERC, Òmnium Cultural i el sector oficialista del PDECat, en canvi, s'engloben en el que pot considerar-se un independentisme més pragmàtic, que aposta per guanyar suports i aconseguir un "referèndum reconegut" que permeti desencallar el conflicte polític. Les categories, però, no són estanques i a cada formació i entitat hi ha partidaris d'una o altra via, si bé progressivament els defensors de la unilateralitat han perdut pes, sobretot al Govern, més enllà d'alguna declaració esporàdica.

Criminalitzats per una part important de la premsa madrilenya i titllats de "violents" per diverses formacions estatals, tot i que les seves accions -com ara aixecar barreres de peatges- s'emmarquen en el repertori clàssic de la desobediència civil no violenta, els CDR no han estat precisament complaents amb Quim Torra. El 27 d'octubre, per exemple, van manifestar que "fa un any que els polítics van declarar la República Catalana al Parlament. Per a nosaltres NO va ser una declaració simbòlica! Els exigim que apliquin el mandat de l'1-O i el 21-D [data de les eleccions al Parlament convocades a través de l'article 155]. Que facin efectiva la República o dimiteixin!".

Les darreres setmanes les crítiques a l'executiu autonòmic s'han canalitzat fonamentalment cap al conseller d'Interior, Miquel Buch, arran de les càrregues dels Mossos d'Esquadra contra les persones concentrades en manifestacions de rebuig al sindicat Jusapol i, sobretot, al partit d'extrema dreta Vox.

A diferència del que havia passat en altres èpoques, la reacció del Govern no ha estat tancar files i donar suport total al cos policial, sinó qüestionar obertament determinades actuacions, que a Terrassa van suposar per exemple la lesió de la diputada de la CUP Maria Sirvent. De fet, Torra va reunir-se diumenge amb Buch per estudiar si calia estudiar canvis en el protocol d'actuació dels agents antiavalots de la policia catalana, tot i que la trobada no va servir per anunciar cap modificació. De fet, aquest dilluns, després de reunir-se amb comandaments policials, Buch ha manifestat que les actuacions policials a Terrassa i Girona van ser "globalment correctes".

En aquest context, de ben segur que la jornada del 21 de desembre es preveu moguda a Catalunya, especialment a Barcelona i els seus accessos. La convocatòria del consell de ministres de Pedro Sánchez a la capital catalana també ha provocat crítiques de l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, i amb l'aval, gens dissimulat, del Govern de Torra sembla evident que una part de l'independentisme l'aprofitarà per mostrar el seu rebuig a l'executiu estatal. A poques setmanes de l'inici del judici als dirigents independentistes per la celebració de l'1-O no costa gaire concloure que l'executiu de Torra veu amb bons ulls una demostració de força als carrers, en el que es pot veure com una primera gran mobilització fins que arrenqui un possible nou cicle d'accions durant el judici al Tribunal Suprem.