La placa instal·lada davant la Prefectura de la Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona ha aparegut  destrossada aquest dijous al matí. Només dos dies després que l'Ajuntament la col·loqués en memòria dels detinguts que van ser torturats en aquest edifici durant el franquisme, un grup d'ultradreta l'ha deixat irreconeixible. Es tracta del grupuscle Los de Artós, conegut per reunir-se a la plaça Artós del barri de Sarrià i per haver comès diverses agressions.

La col·locació de la placa és una de les actuacions de recuperació de la memòria democràtica de la ciutat que s'han portat a terme durant l'actual mandat. El cartell assenyalava "el número 43 de la Via Laietana" com "l'epicentre de la repressió contra el sindicalisme i l'obrerisme barceloní", operatiu des de la dictadura de Primo de Rivera i durant tot el franquisme. Les entitats que van participar de l'acte inaugural  van demanar el trasllat de la dotació policial actual a un altre equipament per convertir l'edifici en "un centre de denúncia de la impunitat i la tortura", apel·lant a l'acord aprovat pel Congrés dels Diputats l'1 de juny de 2017.

Sense embuts, aquest dijous l'usuari de Twitter del grupuscle d'ultradreta ha fet mofa de l'estat de la placa, acompanyant el tuit donant suport a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. 

Paral·lelament, el primer tinent d'alcaldia de la ciutat, Gerardo Pisarello, ha anunciat que l'Ajuntament ha presentat una denúncia contra "els actes vandàlics" a la Via Laietana: "Hem sol·licitat per escrit a la policia que conservi imatges enregistrades per poder identificar els responsables", ha dit per les seves xarxes socials.

L'oposició a la memòria històrica, dins del consistori

La destrossa de la placa no és l'únic gest de rebuig cap a la placa. I és que la líder del grup municipal de Ciutadans a Barcelona, Carina Mejías, va considerar que era una "ofensiva" per a la Policia Nacional, quan els seus agents "juguen la seva vida a diari per protegir la nostra seguretat i defensar la nostra llibertat".

La resposta de les xarxes socials no es va fer esperar i un gran nombre d'usuaris de Twitter van respondre a la dirigient pel partit taronja reivindicant les experiències de diversos torturats. Fins i tot es va generar l'etiqueta #CuentaseloAMejias. El mateix Pisarello en fa un recull al seu compte personal: "Commouen els testimonis de la brutalitat franquista que el tuit insultant de Carina Mejías està fent aflorar", afegeix.

Ciutadans s'ha caracteritzat per ser un partit descafeïnat amb la defensa de la memòria històrica i quedar-se al marge de la "batalla entre rojos i blaus", com molts cops hi fa referència el seu líder, Albert Rivera. La pretesa equidistància, però, deixa els de Rivera i Arrimadas en una posició totalment contrària amb la dignificació de la memòria democràtica. En són exemples l'exhumació del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos, de la qual Ciutadans s'ha desmarcat, o la negativa a la reforma de la memòria històrica, que no va arribar ni a ser votada gràcies al veto de la seva tramitació amb els vots del PP i Ciutadans al Congrés.

El partit taronja també es va negar a modificar la llei d'amnistia, que tenia per objectiu poder jutjar els crims de guerra del franquisme, i es va abstenir en la declaració de nul·litat de la condemna de Lluís Companys.