Laura Borràs: "La repressió d'esquerres s'assembla molt a la repressió de dretes"

Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 1970) fa menys de tres anys que està en política. El seu currículum està bàsicament lligat al món acadèmic en l'àmbit de les lletres i de la cultura. Però el 21 de desembre de 2017, en plena aplicació del 155, va decidir concórrer a les eleccions com a independent a les llistes de JxCat a petició de Carles Puigdemont. Són només dos anys i escaig però ha tingut temps de ser diputada al Parlament, consellera de Cultura del Govern de la Generalitat i ara cap de files del grup de JxCat al Congrés dels Diputats. I forma part de l'executiva nacional del nou Junts per Catalunya amb la incorporació a la militància política de partit. La següent passa en política està per donar-se però és una de les favorites a les travesses com a aspirant a la presidència de la Generalitat per Junts en les properes eleccions de l'14 de febrer.

Aquesta setmana va començar amb la sentència de la Mesa del Parlament del 2017 pel referèndum. Quina valoració en fa?

És l’enèsima barbaritat democràtica que es produeix amb la justícia espanyola. Suposa convertir en culpables i inhabilitar uns companys parlamentaris per fer la seva feina. Això significa que per frenar l’independentisme s’estan carregant la democràcia. Concretament la base de la democràcia, que és el que suposa inhabilitar els membres de la mesa d’un Parlament per haver permès un debat parlamentari, que és el que al Parlament ha de passar, que es debati. Però també tenim polítics condemnats per haver complert amb el seu programa electoral. Els pilars de l’estat de dret comencen a col·lapsar quan es produeix aquesta vergonyosa ingerència per part de la justícia simplement perquè tot s’hi val per frenar l’independentisme. És una persecució política, com ho demostra també el fet que la presidenta Forcadell estigui a la presó.

S’hi inclou també el fet que els darrers presidents de la Generalitat han estat destituïts i perseguits judicialment, en el cas de Carles Puigdemont, o inhabilitats, en el cas de Quim Torra.

Aquesta és una situació insòlita en qualsevol democràcia europea, on els presidents són elegits i duen a terme el seu mandat. El que passa a l’Estat espanyol demostra la situació d’excepcionalitat que patim amb la judicialització de la vida política per frenar allò que no poden evitar a les urnes, que no és altra cosa que l’elecció de presidents amb un mandat per treballar per la independència. Als presidents o als candidats que no els agraden, els treuen de circulació. Cal recordar-ho, perquè no s’ha de normalitzar.

L’independentisme ha anat assumint el relleu dels presidents apartats, i vostès defensen que Puigdemont encara és el president legítim. Què volen dir? No es genera un xoc de legitimitats?

"El president Puigdemont és el president legítim perquè és qui van elegir els representants dels catalans a la seu de la sobirania popular, que és el Parlament"

El president Puigdemont és el president legítim perquè és qui van elegir els representants dels catalans a la seu de la sobirania popular, que és el Parlament. I fins i tot va superar una qüestió de confiança. Va ser apartat de la presidència per complir el programa electoral, però des de l’exili continua sent el president legítim, perquè ell mai hi ha renunciat ni ha adquirit les prerrogatives d’expresident. La legitimitat li ve donada per la sobirania popular, que no pot anul·lar una decisió arbitrària i profundament injusta de l’Estat espanyol.

Però després hi ha hagut un president, que ha estat Quim Torra, i les eleccions del 14 de febrer comportaran que hi hagi un altre president o presidenta.

Sí, però el president Puigdemont, al capdavant del Consell per la República, es manté com a president legítim, i des de l’exili esdevé l’altaveu de denúncia de la situació de repressió que estem patint els catalans al cor d’Europa, ara com a europarlamentari, un càrrec que novament el va refrendar des del sufragi popular i les urnes. I novament l’Estat espanyol va intentar fer-li un escac volent impedir que accedís al Parlament europeu, amb un fracàs estrepitós. L’autarquia judicial en què està immers l’Estat espanyol fa que el president Puigdemont, el conseller Comín i la consellera Ponsatí puguin exercir d’eurodiputats i siguin reconeguts arreu d’Europa menys aquí.

I el president Quim Torra també ho continua sent, doncs?

El president Torra continua sent la persona que han triat els representants de la ciutadania de Catalunya perquè sigui el seu president, i això li dona autoritat moral. Cal entendre que l’Estat espanyol ens vol portar a una mena d’esquizofrènia democràtica, i nosaltres no ens cansarem de denunciar-la i de sobreviure-hi.

De quina manera?

"La justícia espanyola és una maquinària programada per anar en contra de l’independentisme"

Doncs continuant donant-los la categoria de presidents, perquè és el que són, i negant-nos a acceptar aquestes anormalitats i monstruositats jurídiques que han estat denunciades per moltes veus jurídiques de l’Estat espanyol i a nivell internacional. Només cal veure els constants tocs d’atenció internacionals que rep l’Estat espanyol i que el Tribunal Europeu de Drets Humans acabarà rematant. Tots els tribunals d’Europa on s’ha vist la nostra causa han sentenciat a favor nostre, mentre que aquí no hi ha cap esperança que sigui així, perquè la justícia espanyola és una maquinària programada per anar en contra de l’independentisme.

Els darrers tocs d’atenció internacionals han vingut respecte al bloqueig del poder judicial espanyol. Confien que aquesta situació posi el focus de les institucions europees sobre l’actuació de la justícia espanyola?

Clarament. Europa s’exclama de com pot ser que un organisme com el Consell General del Poder Judicial tingui el mandat caducat des de fa dos anys i, per tant, estigui totalment deslegitimat. Seria com un Govern que es nega a deixar el poder quan finalitza el mandat de quatre anys. I, en canvi, continuen actuant amb l’absoluta impunitat de saber-se intocables.

Per què passa això?

Perquè existeix un entramat d’aliances molt sòlides entre la política espanyola i la justícia. Al PSOE fins ara segurament ja li havia anat bé, però ara està veient el que això comporta i que es poden veure afectats, i ara volen canviar-ho.

Però la proposta del PSOE de canviar la llei per majoria simple tampoc sembla gaire ben vista.

Sí, la proposta que ha formulat el Govern suposadament més progressista de la història també ha aixecat les alarmes d’Europa, perquè és un tema molt delicat. Nosaltres hem dit que hi col·laborarem, i tenim una proposta específica des de JxCat feta per especialistes com Jaume Alonso-Cuevillas.

Perdoni, diu "suposadament"? El Govern de PSOE i Unides Podem no és el més progressista que hi ha hagut fins ara a l’Executiu espanyol?

Si ser el Govern espanyol més progressista de la història és compatible amb tenir presos polítics, i exiliats hem de redefinir el concepte de progressisme"

Si a vostè li sembla que ser el Govern espanyol més progressista de la història és compatible amb tenir presos polítics, exiliats i amb una repressió que creix, és que hem de redefinir el concepte de progressisme. Els que porten més temps a la presó són Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i dels tres anys que porten empresonats només nou mesos han estat sota el Govern del PP amb Rajoy. La part més gran ha estat amb el Govern del PSOE, i ara ja porten també nou mesos amb el Govern de coalició amb Podem.

Bé, però l’alternativa és un Govern del PP amb Vox. Això no crec que solucionés la situació dels presos, ni seria gaire progressista, més aviat al contrari.

La repressió d’esquerres s’assembla molt a la repressió de dretes.

Parla sobre decisions judicials, però en altres aspectes no hi ha diferència?

"En el cas del rei emèrit no hi veig res que hagués fet diferent un Govern del PP del que ha fet aquest Govern progressista"

Podem posar l’exemple de la monarquia. La pregunta és si calen monàrquics per defensar-la amb republicans al Govern com aquests. Republicans que col·laboren amb la fugida del rei emèrit quan afloren els casos de corrupció, que li paguen les milionàries despeses de la seva vergonyosa estada en un país dictatorial i que ni s’immuten davant el que és un veritable escàndol. Ho ha vist tot Europa excepte Espanya. L’únic Parlament de l’Estat on hi ha hagut una reacció sobre la qüestió ha estat al de Catalunya. I el CIS [Centre d’Investigacions ­Sociològiques] no consulta sobre la monarquia, mentre que el CEO [Centre d’Estudis d’Opinió] sí que ho fa. En el cas del rei emèrit no hi veig res que hagués fet diferent un Govern del PP del que ha fet aquest Govern progressista. Si no és posar-li la catifa vermella...

Escoltant-la parlar sobre l’actual Govern espanyol, vol dir que hi ha cap possibilitat de sortida dialogada del conflicte?

És cert que sobre el paper hem de poder avançar, i així vam pensar-ho en un principi. Podria haver estat una oportunitat. El problema és que, perquè sigui així, cal posar fil a l’agulla. No n’hi ha prou amb anuncis. I el que hem pogut veure en tot aquest temps de Govern progressista és que no s’ha avançat cap a la solució i sí en la repressió.

Vostè optarà a presidenciable de JxCat en les pròximes eleccions?

A mi em van preguntar si seria la candidata i jo vaig respondre que els nostres estatuts diuen que això és decidirà en primàries amb la militància.

Però jo li pregunto si es presentarà a aquestes primàries.

"Escolto la gent, que el que em demanen és que em presenti i continuï endavant amb la feina col·lectiva que estem fent"

Sempre he dit i continuo dient que jo estic a disposició del projecte. La gent que té una carrera política té agenda i fixa objectius personals. Legítim, però la gent que com jo, que venim d’altres mons, com la carrera acadèmica, és diferent. Fa només tres anys que estic a la política i si hi soc és per la situació d’excepcionalitat. HI soc per l’1 d’octubre i perquè va comportar exili i presó. Escolto la gent, que el que em demanen és que em presenti i continuï endavant amb la feina col·lectiva que estem fent.

Des de l’independentisme s’ha fixat l’objectiu de superar el 50% dels vots en les eleccions. Però això per fer què?

Li he de dir que només porto tres anys en política però que ara encaro els reptes de forma molt diferent que al començament. Jo vaig entrar en política a les llistes de les eleccions del 21 de desembre del 2017 perquè el president Puigdemont volia construir un projecte el més semblant possible a la llista de país que ell havia imaginat i que la resta de forces independentistes no havien volgut materialitzar. Perquè jo creia que no podia ser que fos difícil posar-nos d’acord entre independentistes. Dos anys i escaig després m’he adonat de l’extraordinària complexitat d’aquesta fita. La independència ens necessita a tots, hem de ser-hi tots i nosaltres hi som.

D’acord, però li pregunto pel que vostè faria, per exemple, si arriba a ser presidenta de la Generalitat.

Doncs materialitzar el mandat de l’1 d’octubre. Jo vinc de l’1 d’octubre. La legitimitat política de l’1-O està intacta.

Això vol dir signar els decrets per a la independència de Catalunya?

"Ens hauríem de retrobar tots en la legitimitat de l'1-O que està intacta, per poder fer passos endavant per materialitzar la independència"

El que vol dir és que l’1-O es va dur a terme un exercici d’autodeterminació col·lectiva amb la força de la gent en comunió amb uns polítics que s’havien presentat amb uns programes electorals. Malgrat la situació de repressió. Per tant, la legitimitat d’aquell acte està intacta, i és en ella que ens hauríem de retrobar tots per poder fer passos endavant per materialitzar la independència.

Però, quan diuen que ha de tenir conseqüències polítiques, en quin sentit ho formulen?

Doncs que una majoria absoluta independentista al Parlament ja la tenim ara. El 30 de gener del 2018, el problema no va ser que no érem prou per investir el president Puigdemont. La realitat és que aquella majoria independentista no va comportar una conseqüència política. Per això no podem limitar-nos a dir que volem tenir una majoria independentista. Ja l’hem tinguda i no ha servit per a res, perquè quan s’ha hagut de fer efectiva hi ha qui s’ha arronsat pels motius que siguin. I no poso en dubte que la situació és complexa. Però per això mateix calen conseqüències polítiques.

I per què passa això?

Perquè no podem obviar el context de repressió en què vivim.

Vostè apunta una de les moltes discrepàncies entre JxCat i ERC, i altres que n’hi ha hagut amb la CUP. Però presos polítics com Jordi Cuixart i Quim Forn defensen que en realitat hi ha moltes coincidències en el plantejament dels tres partits...

La principal coincidència que hi hauria d’haver és posar al davant un objectiu comú, que és el que va permetre fer Junts pel Sí.

Fer aquella investidura no era assumir més repercussions judicials?

"No sé si haurien ficat a la presó a 70 diputats si haguéssim investit al president Puigdemont"

No ho sé. Ens haurien ficat a la presó als 70 diputats i diputades? Potser sí, però segur que estaríem en un punt diferent del que estem ara. Imagini’s quina imatge d’anormalitat democràtica hauria donat l’Estat espanyol empresonant 70 diputats electes per una votació que materialitza el resultat d’unes eleccions. I després n’haurien vingut 70 més, i així successivament, perquè el que no poden anul·lar és la democràcia. Segurament és el que voldrien, però no ho poden fer sense treure’s la màscara i que aparegui el rostre més descarnat d’aquest règim del 78 que ha perpetuat un franquisme atenuat però no desaparegut. Nos­altres el que demanem és feina, determinació i compromís de tothom.

S’està referint a Esquerra Republicana, en això de l’arronsament?

Jo no vull pensar que ERC ha deixat de ser independentista, ni la CUP, però el que necessitem és que aquesta suma de voluntats independentistes es tradueixi en accions que marquin aquest camí cap a la independència.

Vostè sempre ha fet aquest discurs de la unitat...

És que n’estic convençuda.

...però forma part d’un partit que ha nascut amb fractura, divisió i un dur enfrontament amb els fins ara socis del PDeCAT. Li ha dolgut?

"M'ha dolgut la fractura amb el PDeCAT, jo soc una persona de consens"

Sí. Jo soc una persona de consens. De fet vaig decidir anar a Madrid perquè era una candidata de consens acceptada per la presó, l’exili, JxCat, PDeCAT i la Crida. Segurament pel fet de no tenir motxilles prèvies ni haver militat en cap partit malgrat ser clarament identificada com una persona compromesa amb la independència. Per això, qualsevol negociació que no arriba a bon port per a mi és un fracàs. Encara més si passa en el nostre propi espai. Cal fer una reflexió i autocrítica i jo he procurat posar solucions damunt la taula.

Però al final el president Puigdemont tira endavant el seu partit, el president Mas es queda al PDeCAT i el president Torra no militarà en cap dels dos. Aquesta no és una imatge de poca unitat?

Jo soc de sumar. Em vaig presentar a les eleccions del 10-N amb Roger Español com a company de candidat al Senat. Jo com a independent i ell provinent del Front Republicà. En aquest país hem de treballar per construir majories.

I el grup parlamentari del Congrés ha quedat dividit per la meitat. Com s’ho fan?

Ho portem bé en el dia a dia. Mantinc molt bona relació amb Ferran Bel. Sempre he estat conscient d’aquesta diversitat de parers i hem actuat en conseqüència.

Vostè està encausada per un afer de contractacions suposadament irregulars en l’etapa com a responsable de la Institució de les Lletres Catalanes, i assegura que és innocent. Això és també repressió, doncs?

"El meu procés judicial ha crescut a mesura que les meves responsabilitats han estat més importants"

Sí. Estic convençuda que no estaria encausada si no tingués responsabilitats polítiques importants. Es pot comprovar fàcilment com el meu procés judicial ha crescut a mesura que les meves responsabilitats han estat més importants i m’he significat cada cop més. Especialment pel que suposa la primera línia de front que és la política a Madrid.

L’ha fet dubtar si valia la pena continuar?

És clar. El 22 de juliol vaig anar a mirar als ulls al jutge Marchena i al fiscal Zaragoza al Tribunal Suprem, que són els que porten la meva causa i són els mateixos del judici del Procés. Per tant, quan penses que aquestes persones decidiran sobre una part de la teva vida, fa respecte. Perquè el seu full de servei a la unitat d’Espanya és impecable. I per ells jo soc una amenaça a aquesta unitat. Tenen per objectiu arruïnar-nos la vida personalment i col·lectivament. Dir que això no genera dubtes seria faltar a la veritat. Soc una dona amb la seva família que pateix extraordinàriament. I no és fàcil no tenir por una mateixa.

Per què no ha plegat, i la causa s’hauria derivat a la justícia ordinària?

Perquè la idea de servei públic i compromís que tinc em fa veure que, si jo cedís davant la por, tal com vol l’Estat, estaria reforçant la via repressiva i intimidatòria. Li estaria dient a l’Estat que continuï per aquest camí, que té resultats. O acotes el cap o plantes cara, i jo he decidit plantar cara. Perquè resistir és vèncer.

Com valora la gestió del coronavirus a Catalunya i al conjunt de l’Estat?

Una pandèmia com aquesta era inimaginable. Però crec que el Govern de la Generalitat ha tingut al capdavant el president Torra, que ha fet un gran exercici de transparència i de gestió i bon govern, fent ús dels instruments que tenim a l’abast i a l’hora posant en evidència les limitacions que ens comporta la falta d’un Estat propi com el que reclamem. A més d’una profunda honestedat amb autocrítica, com va fer en el cas de les residències. Mentre que l’Estat espanyol va fer l’únic que sap fer: recentralitzar. En un moment en què calia reforçar les Administracions més pròximes a la gent, que és el model d’èxit de Nova Zelanda o Alemanya. I evitant posar en marxa mesures que els hem demanat, com les ajudes per als pares i mares que tinguin fills en quarantena i no puguin anar a treballar, que tot just debatrem la setmana vinent, o bloquejant els romanents dels ajuntaments. Tot plegat ha posat en evidència fins a quin punt és necessària la independència també per a la gestió del dia a dia del coronavirus i per donar l’assistència que tota la ciutadania de Catalunya, independentista i no independentista, mereix.

Per acabar, com definiria la política espanyola vista des del Congrés, que ha conegut ara tan de prop?

"La política espanyola és salvatgement hipòcrita"

Salvatgement hipòcrita. Amb un posat per fer veure que són molt civilitzats mentre duen a terme propostes d’una hipocresia còsmica sense cap remordiment de consciència. Hi ha diputats del PSOE, del PP, de Cs i fins i tot de Vox que s’interessen per la meva causa judicial perquè saben que no soc una corrupta, però segons després voten impassiblement coses que suposen la persecució de l’independentisme. És una doble moral que trobo perversa.