Amb Laia Estrada al capdavant, els militants de la CUP han apostat per un cartell que remarca la seva línia ideològica més dura i contundent en temps electoralment difícils. Davant del mal temps, retorn a l'essència i a la pròpia identitat.

La CUP va néixer com un moviment municipalista amb uns fonaments ideològics ferms que tenia com a objectiu revoltar la política catalana des de baix. Uns Davids vinguts a parar els peus als totpoderosos Goliats. El Procés va fer moure posicions i aliances a tothom, i a la CUP la va portar a abraçar, pactar, investir i fins i tot enviar a la paperera de la història uns quants Goliats. Laia Estrada representa tornar al marc anterior. La fona i la pedra. La ruptura i la desobediència. El desvalgut, de nou, plantant cara al poderós.

Laia Estrada (Tarragona, 1982), per tant, és tota una declaració d'intencions per a unes eleccions on, presumiblement, guanyi qui guanyi haurà d'anar a buscar múltiples suports i la CUP podria ser temptada per repetir acord d'investidura d'una coalició independentista o bé donar suport a una coalició d'esquerres: segons com funcionin les matemàtiques postelectorals, el concurs dels cupaires podria ser necessari.

Sembla difícil que aquest cop la CUP torni a fer una primera empenteta a un govern de Junts i ERC si no hi ha un programa real de ruptura sobre la taula; ni que ho faci tampoc per investir un tripartit de socialistes i republicans, per molt d'esquerres que aquest hipotètic artefacte governamental porti escrit a l'etiqueta.

El 2015, la CUP va inaugurar el concepte "cobrar per avançat" amb el cap d'Artur Mas, de qui no oblidaven el seu orgull retallador en èpoques d'austeritat pressupostària. Allò podria ser un joc de nens amb el que es poden trobar els altres partits independentistes en una nova negociació d'investidura.

Va néixer a Tarragona el 1982 i va ser ella qui va reclamar a l'Oficina Antifrau de Catalunya investigar possibles irregularitats en els contractes de compravenda dels terrenys del Hard Rock i qui va defensar al Parlament la moció per aturar aquest macrocomplex d'oci.

I el Hard Rock, com un artefacte amb temporitzador, ha estat finalment l'excusa que ha fet esclatar la legislatura en un moment en què la CUP es troba a mig debat sobre com orientar el seu futur. Potser per això aquesta vegada no s'han buscat figures independents al capdavant, sinó que s'ha anat al nucli de la militància amb una integrant d'Endavant com Estrada.

Mobilització contra les retallades

De les dues ànimes que mouen l'organització cupaire, sempre en un pèndol entre la més esquerrana i la més independentista, Estrada prové de la primera. Els seus pares són sindicalistes de la via més ferma i contundent. José Estrada Cruz, treballador del metall, va militar al PSUC i al PCC i va ser un dels dirigents històrics de CCOO a Tarragona, d'on va marxar per buscar més compromís revolucionari i marxista a la CGT i, finalment, afiliar-se i col·laborar en Comissions de Base (Co.bas). Marisa Cañón la seva mare, és infermera i membre del col·lectiu Sanitàries en lluita, un dels grups més reivindicatius del sector de la sanitat.

Va ser precisament en les protestes contra les retallades d'Artur Mas en el sector públic i, especialment, el de la sanitat, on una jove Laia Estrada va començar l'activisme polític i social. Es va llicenciar en Ciències Ambientals a la Universitat de Girona, i va treballar durant vuit anys a Tarragona en un centre dedicat a adolescents en risc d'exclusió social.

Fins que el 2015 va entrar com a regidora a Tarragona. Allà, el grup municipal de la CUP va fer una tasca clau d'oposició ingent. El Goliat era llavors l'alcalde socialista, José Fèlix Ballesteros, que va acabar investigat pel cas Inipro, destapat pel grup d'Estrada.

I, de nou, de la fona a l'abraçada. A les eleccions del 2021 la CUP de Tarragona va pactar la investidura i va entrar al govern de la ciutat amb un acord amb ERC i Junts. La ferma i dura Laia Estrada també es va arremangar per dialogar amb el rival, intercanviar posicions i assolir un acord de govern.

Aquesta vegada, al Parlament, la CUP tindrà al capdavant una capitana de la línia més dura i estricta. Però, justament per això, els altres grups poden veure-ho amb optimisme: tal com es troba la CUP, el sector dur no seguiria un acord plantejat pel sector més possibilista. En canvi, si és el sector dur el que negocia i arriba a compromisos és possible tota l'organització els pugui seguir. Com en el món sindical, un món que Laia Estrada coneix molt bé, és des de les posicions de partida més dures i fermes quan es basteixen.