OPEN ARMSL'últim testimoni a la Mediterrània davant el "silenci còmplice d'Europa"

No eren les nou del matí quan l'Open Arms i l'Astral arribaven al port de Palma. Esperant-los hi havia personal mèdic, policial i judicial. Alguns periodistes, cap representant institucional. Una vegada a terra, Josefa, la supervivent, ha estat traslladada per la Creu Roja a un dels hospitals de referència, Son Espases. La tripulació del vaixell, per la seva banda, ha anat als jutjats per denunciar "el capità del buc Tríades, el capità de la patrullera líbia i qualsevol persona que hagi omès la seva responsabilitat".

Ha estat el director i fundador de Proactiva Open Arms, Òscar Camps, qui ha explicat la denúncia en roda de premsa. Hi han arribat quasi una hora tard perquè els tràmits als jutjats s'han allargat. En un principi, la denúncia l'havia de posar només Camps però s'hi ha sumat tota la tripulació. Els delictes que al·leguen, omissió de socors i homicidi –homicidi imprudent en el cas del capità del Tríades–.

Camps no ha amagat la seva indignació. Al contrari. L'ha utilitzat per denunciar "una vegada més" la passivitat de països com Itàlia, les polítiques de tancament de fronteres i les de la Unió Europea que han afavorit aquesta situació. El director de la ONG ha definit la situació com una "negligència absoluta" i "amb un únic objectiu, eliminar-nos de la Mediterrània". "Som els únics testimonis que hi quedem", ha assenyalat.

"Hi ha gent que pensa que, pel fet de salvar vides hem de ser denunciats", ha incidit Camps, que també ha denunciat la campanya de desprestigi que han dut a terme molts mitjans italians contra l'ONG i la irresponsabilitat dels governs europeus de confiar –o almenys no qüestionar– la guàrdia costanera de Líbia, "que més que un grup rescatador és un grup armat".

Són els únics que han sobreviscut a les campanyes d'eliminació de les ONG per part de la policia de les fronteres europea, Frontex, i de països com Líbia, Malta o Itàlia. Són els únics vigilants que queden de les negligències que es cometen enmig de la mar Mediterrània i els que poden salvar vides. La darrera vida que van salvar va ser la de Josefa, que es troba en un estat de shock "molt sever".

A banda d'estar dos dies enmig de la mar agafada a les restes d'una barca, abans havia conviscut unes altres 48 hores amb 150 persones més dins un vaixell massa petit i precari per a tantes persones. Totes fugien de la violència. Camps ha explicat que, quan surti de l'estat de shock i es trobi bé, Josefa vol explicar què li ha passat, a més de presentar denúncia.

"Itàlia pagarà un preu molt alt"

"Hem de combatre la política del govern italià, i aquí s'hi ha d'implicar la Unió Europea. Exigiré a Itàlia dades concretes de què va passar i buscarem responsabilitats". Són paraules del diputat italià de Liberi e Uguali Erasmo Palazzotto, una de les persones que també eren a bord de l'Open Arms durant la seva missió 47, i que han estat a Palma per explicar-la. Palazzotto ha agraït, d'altra banda, els gestos del govern espanyol "mentre Europa mira cap a un altre costat".

El diputat ha acusat el govern italià de finançar "el que anomenen guàrdia costera Líbia, però que realment no és res més que una màfia". Un finançament que ha estat possible gràcies al "silenci còmplice d'Europa" i pel qual "Itàlia pagarà un preu molt alt, i el pagarà tant davant la història com davant la justícia".

Cal recordar que Itàlia va negar l'entrada de l'Open Arms al seu port i que, juntament amb Malta, també van negar deixar els cadàvers a terra. Una vegada l'ONG es va posar en contacte amb el govern espanyol per desembarcar a alguns dels seus ports, Itàlia va oferir el de Catània, però encara amb la condició de no poder deixar les dues persones mortes. Posteriorment, va acceptar també aquesta condició, però l'ONG s'hi va negar en no considerar ja els ports italians com a "port segur".

La cap de missió, Anabel Montes, ha explicat com després de la sortida de la missió 47 des del port de Barcelona el passat 30 de juny, van interceptar a la ràdio converses entre el buc Tríades, grec amb bandera del Panamà, i els guardacostes libis on avisaven que hi havia una pastera en situació d'emergència, la qual van abandonar a la mar després d'insistir i veure que els guardacostes no apareixien. Quan el vaixell d'Open Arms va poder arribar a les restes de la barca, només hi havia tres cossos.

La imatge ha estat definida pel jugador de bàsquet Marc Gasol com a "indescriptible i molt dura". "Vam arribar i ens vam trobar amb una embarcació semisubmergida en una mar que era una bassa d'oli, restes del vaixell i cadàvers". Era la primera missió de Gasol com a voluntari. El jugador de bàsquet ha demanat a la ciutadania i a la premsa "explicar i mostrar què està passant" perquè és incapaç "com a persona, d'entendre com algú és capaç de fer això". Gasol ha denunciat també la passivitat amb què es mira el que passa a la Mediterrània i ha agraït "l'enorme tasca que fa Open Arms i que ha permès salvar 60.000 persones".

Cap presència institucional "per respecte"

Estava més que avisat. Dijous passat ho va dir la consellera balear de Serveis Socials i Cooperació, Fina Santiago, i divendres ho va repetir la consellera de Presidència, Pilar Costa: cap representant del Govern aniria a rebre l'Open Arms i l'Aquarius, "per respecte" i per "no fer política de la situació de trauma que està vivint aquesta persona" –Josefa–.

Tot i les repetides indicacions per part de l'executiu balear, el diputat i portaveu del grup parlamentari de Podem a la Cambra, Alberto Jarabo, s'ha presentat a la roda de premsa, sent l'únic representant institucional present durant tot el procés d'arribada.

A Josefa li aplicaran el protocol de refugiada i li expediran un visat de 45 dies, tot i que Camps creu que si la denúncia avança i hi ha cas, la supervivent hauria de quedar protegida com a testimoni. Els dos vaixells de Proactiva Open Arms tornaran a salpar previsiblement aquest diumenge per seguir amb la missió i per seguir denunciant el silenci d'Europa.