La imminent fusió entre CaixaBank i Bankia ha tensionat notablement el Govern espanyol de coalició, fent aflorar nous recels, i visibilitzant una vegada més el pols soterrat entre el vicepresident de Drets Socials i líder d'Unidas Podemos, Pablo Iglesias, i la vicepresidenta d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño; així com les profundes diferències sobre el model econòmic que existeixen entre el PSOE i Unidas Podemos, a les portes que l'Executiu defineixi l'orientació dels Pressupostos Generals de l'Estat.

Un primer punt de fricció és la confiança. El mateix president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va reconèixer aquest dilluns que "cap membre" de l'Executiu, excepte la mateixa Calviño, estava al corrent de l'operació. Sánchez va justificar aquesta actuació al·ludint a la necessària "confidencialitat" i a la "sensibilitat" de la qüestió, alhora que intentava convèncer de la seva "plena confiança" en tots els membres del Govern estatal.

Des d'Unidas Podemos, per part seva, van criticar que el seu soci de coalició els mantingués al marge, sense informar-los d'aquesta operació abans que arribés a les portades de tots els mitjans de comunicació.

I un segon punt és com entenen l'operació. La part socialista del Govern espanyol, a més, amb el president al capdavant, no ha trigat en beneir la fusió: per a Sánchez té "aspectes molt positius" i "reforça la cohesió", per a la ministra d'Igualtat i dirigent d'Unidas Podemos, Irene Montero, es tracta d'una operació "preocupant".

I en aquesta situació, tots dos partits ni tan sols han consensuat encara un esborrany dels Pressupostos per a 2021, malgrat que aquesta llei ha d'arribar al Congrés dels Diputats abans de l'1 d'octubre, si l'Executiu espanyol vol presentar els comptes públics dins del termini i en la forma escaient.

PSOE i Unidas Podemos van corregir el rumb fa dies, si bé avui discuteixen als mitjans de comunicació sobre la via a seguir per aprovar els Pressupostos; han d'optar entre guanyar-se els suports d'ERC i el bloc de la investidura o Ciutadans, que no suma. Aquesta elecció ja marcarà la seva redacció, i el fet que les desavinences tinguin lloc al departament de Calviño vénen a subratllar una vegada més les discrepàncies entre Unidas Podemos i els postulats de la titular d'Economia, que ja han quedat patents en anteriors ocasions.

La banca pública

Les diferències amb Sánchez també semblen importants pel que fa a com entén cada partit el concepte de banca pública. Aquest dilluns, el president del Govern estatal va arribar a afirmar que l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) "és realment la banca pública", de nou una tesi enfrontada a la que, segons afirmava fa mesos el mateix Iglesias, mantenia Sánchez en el passat. "Sánchez i jo estem d'acord que ha d'haver-hi una banca pública i pensem que l'Institut de Crèdit ha de convertir-se en això", va afirmar Iglesias al febrer, en una entrevista a La Sexta.

De fet, les diferències sobre Bankia vénen de fa temps; a finals de 2018, davant del Govern del PSOE en solitari, Iglesias ja reclamava a Sánchez que paralitzés la privatització de Bankia. L'entitat va ser la principal receptora del rescat bancari orquestrat per l'Executiu de Mariano Rajoy, i l'Estat a penes ha recuperat 3.000 milions dels més de 22.000 que va rebre de les arques públiques -per no parlar que l'Estat veurà molt reduïda la seva participació en l'entitat de completar-se l'operació-.

Bankia va ser, a més, el malson de milers d'estalviadors que van veure evaporar-se els seus estalvis en participacions preferents; el calador de l'exvicepresident econòmic del Govern de José María Aznar, Rodrigo Rato -referenciat autor del "miracle econòmic" per als conservadors, avui a la presó complint condemna pel cas de les targetes black.

I l'operació arriba, a més, un any després que l'Audiència Nacional posés punt final al judici sobre la ruïnosa sortida a Borsa de l'entitat. Quan encara no es coneix la sentència sobre el seu debut borsari -Rato també seurà a la banqueta en aquesta causa-, la nova operació ha suposat ressuscitar els fantasmes relacionats amb Bankia.

Tampoc va informar sobre la fugida del rei emèrit

En un altre ordre de coses, per a la formació morada plou sobre mullat pel que fa a actuar sense consultar-los. L'agost, el soci del PSOE va mostrar el seu malestar perquè Sánchez no consultés ni informés els ministres de Podemos, ni tan sols Iglesias, sobre la fugida d'Espanya del rei emèrit, Joan Carles de Borbó, assetjat pels seus fronts judicials -a Suïssa i per la recerca de la Fiscalia del Tribunal Suprem a Espanya-.

Llavors, com ara, des de la formació morada van optar per un perfil baix, sense amagar el seu desacord amb la manera d'actuar del seu soci de govern. I van dos episodis semblants en tot just un mes, ja que cap d'aquestes matèries necessitava passar per la taula del Consell de Ministres, i a Sánchez li hauria bastat tractar-les directament amb els ministres del ram.

No obstant això, el secretari d'Organització del PSOE, José Luis Ábalos, tal vegada conscient del que està passant, va assegurar aquest dilluns que Unidas Podemos està plenament implicada en l'acció del Govern espanyol, i fins i tot va defensar les tesis de Pablo Iglesias de pactar els Pressupostos, preferiblement, amb els partits que van donar el suport a la investidura de Sánchez.