Cinc dones i cinc criatures assassinades des de l'1 de gener de 2024 a Catalunya. Xifres que ressonen als mitjans de comunicació acompanyades de conceptes com "feminicidi" o "violència vicària". Però, en què consisteixen exactament aquests termes? Com estan reflectits a la llei? Què es pot fer per prevenir aquesta mena de violència contra les dones i els infants?

La Directora General per a l'Erradicació de les Violències Masclistes al Departament d'Igualtat i Feminismes, Laia Rosich, explica que "la llei defineix la violència vicària com qualsevol tipus de violència masclista exercida contra els fills i filles amb la finalitat de provocar dany psicològic a la mare". Això significa que el pare instrumentalitza les criatures per castigar la dona, sense necessàriament haver de matar als fills o a la mare. 

El cas més recent del triple homicidi al Prat de Llobregat, per tant, no s'ajusta del tot a la definició de violència viàcaria, perquè "no acaba de reflectir tota la complexitat del que va succeir", argumenta la psicòloga especialitzada en violències masclistes Alba Alfageme, també assessora del Departament d'Interior. Diu que "ens trobem una situació en la que hi ha hagut un assassinat múltiple per violència masclista", una afirmació que concorda amb la qualificació de "triple feminicidi" que va fer el Departament d'Igualtat. 

"La violència vicària es dona quan la intenció és fer mal a la mare, però en aquest cas el que el mou és una cosa molt més complexa. Hem d'entendre que segurament hi ha hagut un procés en què ha agredit als fills per fer mal a la dona, però els infants a vegades també són un objectiu final. Formen part d'una vida que s'ha trencat i l'home sent que ha perdut el poder sobre una família que hauria d'estar sota el seu control", reflexiona Alfageme. 

D'acord amb la seva argumentació, en moltes ocasions "aquests homes utilitzen la violència com una forma normalitzada de relacionar-se per com han estat socialitzats". Així doncs, es tracta d'una problemàtica estructural nascuda d'una cultura patriarcal que educa els homes a ser els "personatges imperants" amb "dret a actuar amb violència perquè els altres facin cas o se sotmetin".

D'aquesta manera, Rosich assegura que "el gènere és una variable que ajuda a entendre" l'arrel d'aquesta violència. "Això té a veure amb el marc patriarcal i amb la disposició que fa l'home de la família. Hi ha molta gent que té dificultats o que pot tenir problemes de salut mental i que no mata. No es mata aleatòriament una persona que passava pel carrer. Hi ha un marc familiar que està intrínsecament relacionat amb les qüestions de gènere", afegeix.

En aquesta mateixa línia, Alfageme afegeix que "no hi ha cap tipus d'estudi que apunti que els agressors tinguin un trastorn mental o una psicopatia. Són homes que han socialitzat amb el masclisme violent", un sistema que "justifica que puguin utilitzar eines per mostrar i mantenir el seu poder". 

Per saber si es tracta d'un cas de violència vicària, per tant, caldria esbrinar els detalls del crim, saber si se'ls ha agredit amb l'única intenció de castigar la mare, perquè si no s'estaria invisibilitzant l'homicidi d'unes criatures que es combina amb un feminicidi.

Un deute amb els infants

Històricament no s'ha posat sobre la taula que les criatures poguessin ser víctimes directes de violència masclista, sinó que aquest canvi en la legislació catalana ha estat relativament recent. Segons Rosich, "la violència masclista no només afecta les dones, sinó que afecta nens, nenes i adolescents, és a dir, tot allò que el marc patriarcal té sota i està subjecte a ell". 

Alfageme assegura que "és un dels deutes més importants que tenim com a societat amb la infància" i lamenta que encara costi d'entendre que "un home que agredeix la seva parella o exparella mai serà un bon pare, perquè per a ell el llenguatge de la violència és un llenguatge emocional". 

Malauradament, Rosich explica que "la qüestió de diferenciar l'home maltractador de com és com a pare és encara molt discutida" perquè la legislació civil diu que hi ha una "potestat parental". Són moltes les entitats de víctimes de violència vicària que exigeixen acabar amb les visites de pares maltractadors.

Com es comunica la violència masclista?

Els mitjans de comunicació tenen un paper important a l'hora d'informar sobre els diversos casos de violència masclista, ja que, segons Alfageme, es genera un efecte de "reforç de la conducta". "Un home que no exerceix violència, no s'ho plantejarà mai, ja ha de tenir la idea", explica. Per a la psicòloga, és clau la manera en què s'informa, perquè "quan un home és violent, està desesperat, sent que ha perdut la seva dona i veu que altres homes ho fan, pot sentir reforçada la seva conducta".

És essencial "fer una denúncia social" per fer confiança a les dones, però el que no ajuda a acabar amb aquesta "xacra" és donar detalls de com o què ha passat, perquè pot generar fins i tot "un efecte d'imitació de determinades pràctiques". Rosich, per la seva part, assevera que hi ha "dades i estudis que indiquen que parlar de feminicidis i de violències masclistes no genera un efecte crida, sobretot quan es fa de forma adequada", però que caldria estudiar i preguntar-se el mateix "posant la mirada en els nens i nenes".

Una anàlisi exhaustiva dels assassinats de criatures

Arran els darrers crims comesos a Bellcaire i al Prat del Llobregat, la consellera d'Igualtat, Tània Verge, va convocar d'urgència el grup d'anàlisi dels feminicidis. En aquesta trobada, van acordar crear un grup d'expertes en assassinats masclistes de fills i filles i violència vicària per millorar la protecció dels menors. Verge va assegurar que no tenien "prou informació per qualificar-ho de fenomen" i que per això creaven el grup que arrencarà al maig i que presentarà les conclusions en un termini màxim de quatre mesos.

Segons ha informat el Departament, "el grup elaborarà un informe que serà un full de ruta amb mesures i polítiques concretes per a la prevenció, detecció i protecció dels nens, nenes i adolescents front les violències masclistes". Rosich completa informació explicant que "el concepte de violència vicària és a la nostra legislació des del 2020, anteriorment altres situacions similars entraven per violència domèstica, per exemple". En aquest sentit, cal analitzar bé les dades, fer un històric i valorar si efectivament l'assassinat de criatures és un fenomen. "Tenim preguntes obertes", conclou.

Per a Alfageme és molt important posar el focus en la "detecció precoç" i en l'acompanyament, a banda de treballar des de la base amb els fills i filles per intentar desmuntar la violència estructural. "Hem d'estar molt més atents a les violències que pateixen els infants i fer més recerca pel que fa al perfil dels agressors, entendre com van tots aquests processos, quins elements entren en joc i desxifrar què hi ha al darrere de moltes d'aquestes realitats, perquè sí que és cert que no hi ha un patró únic, però hi ha unes dinàmiques que es van repetint".