L'arxivament de la causa del Tsunami Democràtic pel jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha provocat la reacció de diverses figures polítiques i entitats del món sobiranista, que celebren la fi d'un "malson" judicial que consideren injust i desproporcionat. L'independentisme ho veu com una victòria, però avisen que la repressió de l'Estat espanyol contra el moviment no acaba amb l'arxiu del Tsunami ni amb l'aplicació de la llei d'amnistia.

García-Castellón ha acordat arxivar provisionalment la causa després que la Sala Penal hagi invalidat les diligències fetes des del 30 de juliol del 2021. L'arxivament beneficia les persones investigades per terrorisme, entre les quals hi ha la secretària general d'ERC, Marta Rovira, l'expresident Carles Puigdemont i el diputat d'ERC Rubén Wagensberg, tots exiliats a Suïssa. Rovira ha anunciat que li agradaria poder tornar aquest dissabte en un acte d'ERC, però ha lamentat que no sap si serà possible. Òmnium també ha anunciat el retorn del vicepresident primer de l'entitat, Oleguer Serra.

Els dos principals partits independentistes catalans, ERC i Junts, han expressat la satisfacció per aquesta decisió. Marta Vilaret, vicesecretària general de Drets, Llibertats i Lluita Antirrepressiva d'ERC, ha qualificat la notícia com a "fantàstica" i ha descrit la causa com "una bogeria". Pere Aragonès ha dit que és un "punt final del patiment i angoixa infringida a tanta gent". El president de la Generalitat en funcions ha descrit l'arxiu del cas com un "alleujament" que ha de posar fi al patiment i angoixa de moltes persones.  

"Un 'lawfare' de manual"

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, reconeix que sent "una alegria sense matisos" per l'arxivament provisional de la causa del Tsunami Democràtic. En un missatge a X, el dirigent de Junts considera que la decisió permetrà a la gent "acusada i perseguida injustament" poder recuperar "una part de la vida i la normalitat robades". No obstant això, es mostra "sorprès" que un magistrat com García-Castellón hagi comès "un error tan estúpid". "La clau per entendre-ho millor; era i és un cas de lawfare de manual", ha assenyalat.

"Sabien que l'acusació de terrorisme era delirant, per això els importava poc, i menys si eren ells els qui tenien el ressort per poder-ho descarrilar quan els convingués", ha afegit. De fet, Puigdemont ha assegurat que "l'error" era "conegut des de feia temps i, tanmateix, hi ha persistit".

Segons l'expresident de la Generalitat, la intenció del magistrat i de l'Audiència Nacional era "empastifar durant anys, intimidar persones clau i embrutar la narrativa sobre l'independentisme". "Buscaven el que de fet ja han aconseguit, i quan la causa ja no donava més de si i estava condemnada al fracàs, l'han llançada a la paperera", ha escrit.

Pel candidat de Junts, l'estratègia de la justícia espanyola també posa de manifest que "Espanya no és un estat de dret" pel fet que "hi ha jutges que porten anys instruint una causa il·legalment i que decideixen no aplicar una llei del Parlament perquè els agrada". En aquest sentit, indica que la llei d'amnistia acaba "amb una determinada repressió", però que no acaba amb la "repressió estructural amb què Espanya es relaciona en el conflicte amb Catalunya".

El retorn d'Oleguer Serra

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha comparat el procés amb el cas d'Al Capone, al·ludint que la causa va caure per qüestions de terminis, i ha reclamat el seu arxiu total, celebrant "la fi del patiment" per a moltes persones. En una entrevista a Rac 1, Turull ha carregat contra la cúpula de la magistratura espanyola perquè pretén "controlar la política" i l'ha acusat de ser l'últim pòsit del franquisme.

Segons ha dit, l'amnistia no té cap error sinó que hi ha "uns jutges que han decidit que no aplicaran la llei". "No pot passar que davant d'aquesta situació ho deixem estar. Trobarem la manera de combatre aquests jutges", ha garantit.

El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha afirmat que el vicepresident primer de l'entitat, Oleguer Serra, exiliat a Suïssa des del desembre, "tornarà a casa ben aviat". En una atenció a mitjans, Antich ha celebrat el que creu que és una "victòria col·lectiva de la pressió popular i en defensa del dret a protesta" que ha aconseguit "fer virar un deliri venjatiu i antidemocràtic".

Per a Antich era una "farsa judicial" que comptava amb el suport de la cúpula judicial. "S'evidencia que la causa era una maniobra política i judicial per criminalitzar l'independentisme i dinamitar la llei d'amnistia", ha insistit Antich, que ha remarcat que "protestar no és terrorisme ni és cap delicte" sinó que és "un dret fonamental". "I per això mai cap tribunal ho pot perseguir", ha resolt.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), per la seva banda, ha manifestat el seu alleujament per la correcció del que considera un "error", tot i que ha alertat sobre una justícia espanyola que, segons la seva opinió, "prevarica i s'inventa delictes de terrorisme".