Manifestació a Brussel·lesL'independentisme fa campanya a Europa

Nova demostració de força de l'independentisme. Aquest cop, al cor d'Europa. Desenes de milers de manifestants ompliran aquest dijous els carrers de Brussel·les, convocats per l'ANC i Òmnium Cultural amb el lema 'Europe: Wake Up. Stand For Democracy', per demanar a la UE que escolti les reivindicacions sobiranistes i per denunciar a la capital europea la "manca de democràcia" de l'Estyat espanyol i exigir l'alliberament dels presos polítics catalans.

Els organitzadors han donat inicialment a les autoritats locals la xifra mínima de 20.000 manifestants, però la xifra s'ha superat amb escreix: fins a les 45.000 persones, segons el càlcul de la policia de Brussel·les. Els participants en la manifestació s'han desplaçat a Brussel·les per diversos mitjans, en autocars, cotxes particulars, tren i avió, i des de la matinada els vols entre Barcelona i Brussel·les -regulars i xàrters- han estat monopolitzats pels manifestants.

A l'aeroport de Brusse·les, desbordat per l'afluència de catalans, el líder de Demòcrates de Catalunya, Antoni Castellà, de Demòcrates de Catalunya, comentava a Públic que segurament el nombre de persones que han viatjat a la capital Europea està per sobre del previst. En aquest sentit, mitjans belgues donaven la previsió de fins a 50.000 manifestants pels carrers de la ciutat.

Després del vol, amb els mòbils de nou connectats, han començat les trucades i els missatges. Hi ha qui parla amb companys seus que han viatjat per carretera, que comenten no només les cues que van fer a la Jonquera, sinó també el flux al llarg del viatge. “Abans d’entrar a Bèlgica, en el darrer peatge francès, per davant i darrere del seu autocar, diu que no veien altra cosa que cotxes de catalans”, explica una senyora després de penjar.

Ja una hora abans de l'hora prevista per a l'inici de la marxa, les 11:30, l'afluència de manifestants era notable al Parc du Cinquantenaire, on arrenca la manifestació. Mentrestant, milers de manifestants seguien arribant al centre de la ciutat, en autobusos noliejats pels organitzadors des de l'aeroport i amb transport públic, amb imatges com vagons del metro brussel·lès ple de manifestants amb estelades.

L'afluència ha estat tan gran que els organitzadors han hagut de canviar a darrera hora el punt d'inici de la marxa, desbordat pels  manifestants molt abans de l'hora prevista, i n'han ampliat el recorregut. La policia local de Brusse·les ha informat amb un tuit del nou itinerari de la "manifestació dels catalans". El cos policial ha previst que hi haurà "congestió" al barri europeu de la ciutat, on té lloc la manifestació, i ha recomanat no agafar el cotxe per la zona.

La marxa l'han encapçalat el vicepresident de l'ANC, Agustí Alcoberro, el portaveu d'Omnium, Marcel Mauri, i una destacada representació de polítics dels partits independentistes. Entre d'altres, han ocupat la primera línia la número 2 d'ERC, Marta Rovira, la directora de campanya de JuntsxCat i 10 de la llista de la formació per Barcelona, Elsa Artadi, la consellera d'Agricultura cessada pel Govern espanyol, Meritxell Serret, l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert, la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, el líder de Democrates, Antoni Castellà, o el diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián.

La capçalera s'ha mogut entremig dels manifestants, encapsulada per un important contingent de voluntaris, en una nova exhibició de la capacitat d'organització de l'ANC i Òmnium, que han repetit les escenes de les manifestacions de l'11S, però ara a milers de quilòmetres de Catalunya.

Els manifestants han portat cartells de tot tipus, amb un lloc destacat per als que recriminen l'actitud europea respecte a la situació a Catalunya, amb consignes com ara 'Europe, shame on you', 'Europe has political prisoners', o 'L'Espagne récompense l'UE pour son silence'. Entre els càntics dels manifestants, el preferit ha estat el de 'Llibertat presos polítics', seguit pel de 'Puigdemont és el nostre president', molt per davant dels crits a favor de la independència de Catalunya. El propi Carles Puigdemont s'ha incorporat posteriorment a la manifestació i a la capçalera, aclamat pels manifestants, com també ho han fet després l'expresident de la Generalitat Artur Mas i el conseller de Sanitat cessat, Toni Comín. També s'ha sentit -i celebrat- la frase 'tots a la vorera, que ve la capçalera', mentre els manifestants feien pas a la pancarta principal.

Durant molta estona, de fet, els manifestants no han tingut una idea clara de si hi havia una capçalera, degut a la massiva assistència a la marxa. Els mateixos organitzadors han explicat que l'èxit de la convocatòria ha desbordat les seves previsions, i es fa difícil calcular en nombre d'assistents, tot i que aquests superen de molt la xifra de 20.000 aportada inicialment. La policia de Brussel·les ha donat cap a les 13h la xifra de 45.000 assistents.

Un èxit de convocatòria del qual n'han presumit els organitzadors, que en els parlaments finals han afirmat que la d'aquest dijous ha estat "la manifestació més gran" mai realitzada "a Bèlgica". Uns parlaments bilingües, en català i anglès, en què s'ha recordat que no hi han pogut assistir els 'Jordis', el vicepresident Oriol Junqueras ni el conseller Joaquim Puig, en presó preventiva, així com tampoc els altres membres cessats del Govern i els diputats sobiranistes encausats, que tenen prohibit sortir de territori espanyol.

Els organitzadors han recalcat la clau europea de la manifestació en els parlaments finals. Després d'interpretar l'Himne a l'Alegria, s'ha llegit -en anglès- l'article 2 dels tractats de la UE, que resa que la unio es fonamenta "en els valors del respecte a la dignitat humana, de la llibertat, de la democràcia, de la

igualtat, de l’estat de dret i del respecte als drets humans". I en anglès i francès han parlat també els portaveus de l'ANC i Òmnium.

Agustí Alcoberro ha recordat la dictadura franquista, ha explicat que Catalunya és una societat "oberta", europeista i amb una capital "cosmopolita". I ha resumit els fets dels darrers mesos a Catalunya per a una audiència europea. Així, Alcoberro ha explicat que el govern català elegit majoritàriament a les urnes, davant la negativa de l'Estat a celebrar "un referèndum d'autodeterminació con al Quebec o a Escòcia", va "aprovar les lleis necessàries" per dur-lo a terme. Que aquest va estar "reprimit" policialment, i que la resposta del Govern espanyol ha estat el cessament del govern català i l'aplicació del 155.

Alcoberro ha expressat "l'exigència que les autoritats europees modifiquin la seva actiutud i portin l'Estat espanyol" a un procés de "diàleg" que consolidi la República catalana. "D'aquí poc la bandera europea tindrà una nova estrella de color groc", ha dit -en castellà-.

"Escolta, Europa"

"Som aquí per dir no", ha proclamat Mauri -en francès, després de saludar en neerlandès-. "Per dir no a la violència policial i als presos polítics", ha continuat Mauri, que ha condemnat -en anglès- el "brutal atac" al dret d'expressió per part de l'Estat, i als "drets fonamentals més bàsics -en castellà-. Mauri ha alertat igualment que la democràcia és en risc a Catalunya, i per tant també "a Espanya i a tota la UE". "Escolta, Europa, la veu d'un poble que només demana llibertat", ha proclamat, parafrasejant en certa mesura Joan Maragall. "Visca Europa, visca la llibertat i visca la República", ha conclòs.

Després de Mauri i Alcoberro, i seguint amb la clau europea, ha tocat el torn a diferents diputats europeus de nacions 'amigues' de les reivindicacions sobiranistes catalanes: Eslovènia, Gal·les, Estònia i Flandes. "Esteu omplint els carrers de Brussel·les mentre la UE roman callada: no podem mirar cap a un altre costat", ha dit el representant flamenc -molt aplaudit-, que ha recriminat "l'error" del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en no adonar-se que les reivindicacions del sobiranisme català "no van només d'autodeterminació, sinó de la pròpia democràcia".

El professor de dret internacional Fabio Marcelli ha demanat a Europa "que assumeixi la seva responsabilitat" per trobar una solució "política i pacífica", i ha recordat que va veure "horroritzat" les imatges de la repressió policial de 1-O. Tambe ha condemnat aquesta mateixa repressió, així com l'empresonament dels 'Jordis', que ha qualificat de "presos polítics", la premi nobel de la pau del 1997, la nord-americana Jodie Williams, a través d'una carta que s'ha llegit des de l'escenari.

Després del bloc internacional, els organitzadors han assenyalat que, malgrat l'aplicació del 155 -o precisament per això- "només hi ha un govern legítim" a Catalunya. I "per tant", han donat pas als consellers cessats pel Govern espanyol i instal·lats a Brussel·les: Clara Ponsatí, Meritxell Serret, Lluís Puig i Toni Comín. 

"Estem impartint una lliçó de democràcia", ha dit Ponsatí. "El 1704 un virrei prohibia el color groc: estem igual", ha ironitzat Puig. "Hem omplert de llum Brussel·les, ha celebrat Serret", que ha assegurat que tot Europa "està veient" que "la democràcia és al nostre costat". "El 21 de desembre guanyarem", ha reblat. "Teniu por que un jutge belga digui la veritat, que digui que estem perseguits per les nostres idees polítiques", ha etzibat Comín al Govern espanyol. "Sou uns franquistes i teniu por de la democràcia", ha afegit. 

I a continuació, els representants dels partits. Per la CUP, el seu regidor a Vic Joan Coma ha advertit que "siguin o no siguin independentistes, totes les persones son potencialment víctimes d'aquest sistema repressiu", i ha afirmat que l'independentisme "no ha despertat el feixisme", sinó que "ha despullat" l'Estat espanyol.

"Els fa por la democràcia"

Per ERC, Marta Rovira ha començat transmetent un missatge del vicepresident Oriol Junqueras, que deia que se sentia "acompanyat de milers d'ànimes"  la seva cel·la. "El 21 de desembre, tothom a votar, com veu fer l'1-O", ha dit, citant Junqueras. "No juguen net, els fa por la democràcia, perquè saben que guanyarem el 21D", ha continuat Rovira, ja en les seves pròpies paraules. "De debò es pensaven que per empresonar mig govern ens aturaríem?", s'ha preguntat. "Si no hi anem i ells guanyen, destruiran el model de país que hem construït durant anys", ha afegit, parafrasejant un vell lema del PSC referit al PP, però qe Rovira ha aplicat ara "a Ciudadanos".

I per acabar, la traca final. "El molt honorable president de la Generalitat Carles Puigdemont", com ha estat presentat. Que ha donat les gràcies als manifestants, als organitzadors, i, tot seguit a "la policia de Brussel·les", per la seva "col·laboració", i per "demostrar el que vol dir una policia democràtica".

Puigdemont s'ha adreçats a totes les "persones decents" i demòcrates, "siguin independentistes o no", que reclamen "la llibertat dels presos polítics". Els drets fonamentals no tenen fronteres, "s'han de defensar sigui un independentista o no". I s'ha adreçat a la UE, a qui ha demanat "que escolti els seus ciutadans", i no només els seus estats".

"Quan milions de persones ens manifestem reiteradament, tants anys, de forma tan pacífica i organitzada, això ha de ser motiu d'orgull per a Europa", ha afirmat. I ha tancat en francès, amb "un missatge al senyor Juncker i als amics del senyor Rajoy: no som criminals, som demòcrates", ha proclamat. 

(Hi haurà ampliació)