L'increment de capacitat del transport públic a l'àrea de Barcelona depèn d'una desena de grans infraestructures pendents

El Govern s'ha proposat en els pròxims deu anys que la xarxa de transport pública de l'àrea metropolitana de Barcelona registri 360 milions de desplaçaments més anuals. Abans, però, caldrà acabar com a mínim una desena de grans actuacions per augmentar la capacitat i reduir el percentatge de conductors de utilitzen el vehicle privat per entrar a la capital catalana en un 25%. Algunes d'aquestes infraestructures són el tram central de la línia 9 de metro, la unió del tramvia per la Diagonal, l'enllaç de les línies del Vallès i del Llobregat a través de tres noves estacions al centre de Barcelona, el desdoblament de l'R3 fins a Vic i l'estació de la Sagrera, l'obra civil més important de l'Estat.

En totes aquestes grans obres hi ha implicades diferents administracions, com la Generalitat i l'Estat, especialment en el cas de l'estació de La Sagrera i totes les obres previstes per a Rodalies, incloses en el Pla 2020-2030 que coordina Pere Macias.

Fa pocs dies, el secretari general del Departament de la Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font, anunciava en una trobada amb els mitjans l'objectiu d'augmentar la capacitat del transport públic en 360 milions de desplaçaments anuals més en un horitzó de deu anys i arribar als 1.500 milions d'usuaris el 2030.

Primer, però, cal que estiguin en marxa una sèrie d'infraestructures que resultaran imprescindibles, algunes de les quals no depenen de la Generalitat sinó que van a càrrec d'Adif per millorar el servei de Rodalies. El Govern en té actualment la titularitat però en reclama des de fa anys el traspàs complet.

Carrils bus d'entrada a Barcelona

En la darrera reunió bilateral i després de dues dècades, el Govern i l'executiu espanyol es va arribar a un acord per a la cessió de la titularitat de la B-23, on la Generalitat hi construirà un carril bus d'accés a Barcelona que ha d'escurçar el trajecte del més de mig miler de busos que hi entren cada dia. Les obres, que es licitaran aviat, tindran un cost aproximat de 15 milions d'euros i estaran acabades el 2024. El temps de viatge es veurà reduït en 10 minuts per als busos procedents del Baix Llobregat, l'Anoia i el Bages.

A la C-31, el Govern va licitar el novembre passat la redacció del projecte per connectar el carril bus a Badalona amb el carril bus de la Gran Via d'entrada a Barcelona. L'actuació inclou la construcció d'un nou viaducte sobre el riu, exclusiu per al pas d'autobusos, amb el que es pretén millorar el temps de recorregut. Tindrà un cost de 9 euros i les obres es desenvoluparan al llarg de l'any que ve.

A la mateixa via, al seu pas per la Gran Via, el carril bus ja està plenament operatiu des de fa temps i enllaça amb el nou túnel de les Glòries que tants maldecaps van portar a alguns conductors els primers dies de la seva posada en marxa. Aquest suposa el principal accés per als residents al Barcelonès i al Maresme que entren a la ciutat en autobús.

A la C-245, hi ha en marxa la construcció d'un carril bus i un carril bici que es preveu que estiguin del tot acabades el segon semestre d'aquest any. Uneix els municipis de Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Gavà i Castelldefels i compta amb un pressupost de 32 milions d'euros cofinançats entre la Generalitat i l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Un cop estigui plenament en funcionament, aquesta infraestructura permetrà reduir els trajectes reduir en quinze minuts.

Unió dels tramvies per la Diagonal

A principis de març, es va iniciar la primera fase de les obres entre la Plaça de les Glòries i el carrer Girona i que inclou tres noves parades: Monumental, Sicília i Verdaguer –connectades en set minuts- i un intercanviador. Els treballs d'aquesta fase estaran acabats al gener del 2024.

Quan culmini tota l'obra, la xarxa unificada connectarà l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, Badalona i Barcelona; i permetrà afegir 33 milions de desplaçaments. A més, el nou tram de tramvia enllaçarà amb quatre línies de metro –l'L1, L2, L4 i L5- i tretze línies d'autobús, a més de les tres línies actuals del Trambesòs, la T4, la T5 i la T6.

L8: Unió de les línies del Vallès i Llobregat-Anoia a Barcelona

Es tracta d'un dels projectes més importants en la xarxa de transport públic ja que implicarà la unió de les línies del Vallès i Llobregat-Anoia entre Plaça Espanya i Gràcia a través de les noves estacions Hospital Clínic i Francesc Macià. El nou tram tindrà una longitud de quatre quilòmetres nus de túnel i la reordenació de la Plaça Espanya. L'actuació, que comptarà amb una inversió estimada de 400 milions d'euros, estarà finalitzada el 2026 com a mínim i permetrà sumar 60 milions més de desplaçaments anuals.

A més, aquest any s'estan incorporant quinze trens nous a la línia del Vallès que s'afegeixen als actuals i que permetran incrementar l'oferta en 30 milions de seients a l'any.

En l'àmbit de la mitja distància d'alta velocitat, la Generalitat reitera l'interès que FGC pugui optar a operar trajectes entre capitals i ciutats catalanes quan es liberalitzi el sector i aconseguir una connectivitat més "transversal" arreu de Catalunya.

Connexió amb la T1 de l'Aeroport del Prat

Aquesta línia, que ja té els treballs adjudicats, ha d'unir la T1 i el centre de Barcelona en uns 20 minuts. Després d'acabar els treballs de perforament del túnel (305 MEUR) per sota les pistes de l'aeroport, al novembre del 2020, fa prop d'un any es va adjudicar la segona fase dels treballs (64 milions d'euros) amb un termini d'execució de 24 mesos. La construcció va a càrrec d'Adif i un cop acabada l'obra l'entregarà a la Generalitat, que ha encarregat a FGC l'explotació de la línia.

Tot i així, Renfe no tira la tovallola i proposa allargar els actuals trajectes de l'R4 i l'R2 al·legant la congestió dels túnels de Rodalies que creuen Barcelona. Està previst que aquest tren, que sumarà el metro que arriba a l'aeroport des de fa uns anys, aporti fins a 10 milions de viatgers anuals a la xarxa de transport públic.

Represa de les obres del tram central de l'L9 

Els trams nord i sud de l'L9 ja fa uns anys que estan en funcionament però encara queda finalitzar els treballs del tram central, que consta d'una dotzena entre Zona Universitària i Sagrera. Quan aquesta línia de metro estigui acabada, al 2029, serà la més llarga d'Europa amb la connexió entre l'Aeroport i Can Zam i ajudarà a descongestionar l'L1 I l'L5. Aportarà uns 200 milions de passatgers més a la xarxa de transport públic de Barcelona. Aquesta primavera, amb una data encara per concretar, la tuneladora reprendrà els treballs des de Manuel Girona cap a Lesseps després d'una dècada inactiva. El Govern destinarà 946 milions d'euros i preveu posar en marxa esglaonadament diferents trams a partir del 2026.

D'altra banda, a mig i llarg termini hi ha planificat el perllongament de la línia 3 fins a Esplugues de Llobregat, l'L4 fins a La Sagrera, que a mitjans d'aquesta dècada s'ha de convertir en el principal 'hub' del transport públic de Barcelona; l'L1 des de Fondo cap a Badalona i en l'altre extrem cap al Llobregat. Aquests perllongaments han d'ajudar a millorar les connexions amb altres línies de metro o Renfe.

L'R3 avança cap al desdoblament fins a Vic

És una de les actuacions destacades incloses en el Pla de Rodalies 2020-2030. Actualment, ja hi ha en marxa el desdoblament entre Parets del Vallès i la Garriga i fa unes setmanes, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana va adjudicar l'estudi informatiu per instal·lar la doble via de Vic a Centelles. En el primer d'aquests trams, la Generalitat espera que amb el desdoblament s'incrementi un 15% la capacitat i una freqüència més per hora; i quan ho estigui fins a Vic, s'incrementaria un 40% amb tres o quatre freqüències per hora.

Quedaran pendents dos trams per executar i sobre els quals no hi ha data: La Garriga-Centelles i el de Montcada Bifurcació-Parets del Vallès, aquesta darrera una obra de gran complexitat tècnica perquè ha de creuar nuclis urbans consolidats, segons consta en el Pla de Rodalies.

A banda, fa pocs dies, la ministra de Transports, Raquel Sánchez, va presentar oficialment el projecte per soterrar quatre quilòmetres de rails amb una inversió de 465 milions d'euros. En aquest cas, els treballs, que encara no estan adjudicats, afecten l'R2 i han de posar fi a la perillositat en aquest tram, on 176 persones hi han perdut la vida després de ser atropellades. Les obres començaran previsiblement a principis del 2023, tot i que l'adjudicació s'ha endarrerit per l'encariment de les matèries primes i deixar més temps a les empreses candidates a presentar les seves ofertes.

També a Rodalies, Font apuntava fa uns dies que si s'ampliessin les andanes a Arc del Triomf els trens de l'R1 podrien disposar de més capacitat, amb trens més llargs. Amb una obra relativament assequible, entre 3 i 5 milions d'euros, es podria guanyar un 20% més de places, segons la Generalitat, que reclama aquesta actuació des del 2008.

La Sagrera: les obres continuen a l'espera 

És una altra de les grans actuacions pendents des de fa anys i serà el nou punt intermodal de la ciutat on hi confluiran alta velocitat, Regionals i Rodalies, les línies 4, 9 i 10 del metro i el bus urbà i interurbà. A més, implicarà una reurbanització de la zona i el canvi d'ubicació de l'estació de Sant Andreu Comtal.

Abans de l'entrada en funcionament de La Sagrera, que no té data d'inauguració oficial per ara, caldrà reconfigurar les vies del seu voltant, com es va fer amb l'R1, que ja hi circula pel nou traçat però no s'hi atura.