L'hospital Vall d'Hebron descarta fàrmacs utilitzats al principi de la pandèmia

Cinc mesos de recerca i assajos de diversos grups de científics treballant intensament en la COVID-19 han arraconat tres fàrmacs, si més no, que es van fer servir al principi de la pandèmia, un d'ells la Hidroxicloroquina, que han fet popular els presidents dels Estats Units i el Brasil per la seva insistència a prendre-la.

De ser un dels medicaments amb més ús al principi de la pandèmia per  combatre la COVID-19, la hidroxicloroquina apareix registrada com a medicament sospitós en 250 dels 327 casos de possibles reaccions adverses en pacients amb coronavirus, segons el registre de la base de dades Fedra de finals de juliol passat.

L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris informa en la seva pàgina web sobre aquests casos de reaccions adverses en pacients amb COVID que han estat tractats amb aquest i altres fàrmacs, segons les notificacions dels sanitaris i els ciutadans.

Segons ha explicat a EFE la doctora Maria Queralt Gorgas, cap del Servei de Farmàcia de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, la Hidroxicloroquina no ha demostrat el seu benefici en els malalts de COVID-19 i fins i tot en uns certs tipus de persones pot produir efectes adversos cardíacs greus.

"Ha passat de ser gairebé el primer medicament contra la COVID-19 a no utilitzar-se a penes", ha indicat la farmacèutica, que posa en el mateix sac els antivirals lopinavir/ritonavir, que també s'han deixat de costat al seu hospital.

En general, ara s'opta, en funció dels pacients, pel fàrmac Remdesivir, que es va desenvolupar inicialment com a tractament per a la malaltia del virus de l'Ebola l'any 2014, però presenta també activitat "in vitro" enfront d'aquest i altres virus, incloent-hi el coronavirus.

Vall d'Hebron ha participat, juntament amb altres hospitals de l'Estat, en dos estudis d'una empresa farmacèutica sobre aquest medicament.

Remdesivir és un antiviral que actua inhibint la replicació de les cèl·lules infectades i per tant evitant que el virus es multipliqui.

S'ha descobert que mostra una activitat antiviral raonable contra altres virus, entre ells el virus sincitial respiratori, el virus Junín, el virus de la febre de Lassa i, possiblement, el coronavirus que causa la MERS (síndrome respiratòria d'Orient Mitjà).

Aquest medicament presenta millors resultats que el tractament amb Lopinavir/Ritonavir més Interferón i redueix el temps d'evolució de la COVID-19, segons dades de l'Agència del Medicament espanyola.

Un altre fàrmac que ja no es fa servir com a primera línia per medicar els pacients és el Tocilizumab (TCZ), ha explicat Gorgas, que ha precisat que s'utilitza en pacients en els quals la malaltia s'allarga més enllà dels set dies.

El Tocilizumab és un agent inmunosupresor, autoritzat pel tractament de l'artritis reumatoide i la síndrome d'alliberament de citocines associat al tractament amb CART (per a uns certs tipus de càncer).

Gorgas ha apuntat que la solució a la COVID-19 "hauria de ser la vacuna", però està per veure si les que s'experimenten actualment comptaran amb una immunitat total per a tota la vida, encara que sigui amb recordatoris, com les de la pòlio o la varicel·la, o s'aconseguirà una immunitat estacional, com la de la grip.

"La recerca ben feta requereix temps i molts pacients" en els quals provar una possible vacuna, ha recordat la doctora.

Mentrestant, s'han d'utilitzar i combinar diversos fàrmacs per a fer front "a un virus molt agressiu.