L'hospital, l'última carta per curar els adolescents que es volen morir

La Lola fa una mica més d'una setmana que dorm fora de casa. Té 14 anys, és del barri de Canyelles i està ingressada a la nova unitat de salut mental pediàtrica de l'Hospital Vall d'Hebron.

Inaugurada a l'abril, té vuit llits i és la primera oberta a Barcelona ciutat. Fins ara, els adolescents barcelonins s'havien de desplaçar a hospitals dels voltants, com Sant Joan de Déu (Esplugues de Llobregat) o el Parc Taulí (Sabadell), entre d'altres.

La Lola (nom canviat per preservar la seva identitat) explica que hi està "molt còmoda", tot i que el fet de ser pocs pacients l'obliga a relacionar-se i això li costa perquè és tímida. Va ingressar per un malestar emocional que va anar augmentant fins que l'únic que volia era morir-se. Actualment es recupera, acompanyada dels tres psicòlegs i els tres psiquiatres de la planta.

El seu és un dels perfils més habituals d'ingrés en aquesta unitat, abocada a tractar adolescents que s'autolesionen, que s'han intentat suïcidar o que pateixen un Trastorn de la Conducta Alimentària (TCA). Són conductes que han augmentat en els últims anys: segons un estudi de la Generalitat del 2022, almenys un de cada quatre adolescents catalans s'ha autolesionat i prop del 45% han tingut pensaments suïcides.

Publicidad

La unitat està abocada a tractar joves que s'autolesionen, que s'han intentat suïcidar o que pateixen un TCA

"Són casos que no haurien d'ingressar perquè hi hauria d'haver recursos per evitar-ho, però la manca de resposta fa que moltes patologies que es podrien haver parat abans no ho facin", indica el psiquiatra Marc Ferrer, cap d'Hospitalització del Servei de Psiquiatria.

Casos més clàssics de les plantes psiquiàtriques, com l'esquizofrènia o el trastorn bipolar, són un percentatge menor entre els prop de 80 pacients que ja han passat per la unitat. 

Mentre segueix el tractament, la Lola dibuixa i escriu. El seu calaix, en una habitació neutra, sense estímuls ni materials que puguin servir per fer-se mal, està ple de manga. També li agrada anar a l'hort que tenen dins l'hospital i que els serveix per fer teràpia ocupacional.

Els vuit pacients conviuen i tenen una rutina, que inclou unes hores d'aula amb una professora, teràpia grupal i temps per visites i sortides, a més de les sessions personalitzades. Les habitacions són individuals i algunes, de dos llits. S'escull molt bé la companyia i s'evita que els adolescents generin vincles que pervisquin més enllà de l'hospital: "No és una base sòlida de recuperació, perquè el tema de la relació és la malaltia", apunta la psiquiatra Mònica de Chiara, coordinadora de la unitat.

Els pacients no tenen accés ni al mòbil ni a les xarxes per desconnectar del malestar

També hi ha una restricció total de mòbils i altres dispositius, i una política de "xarxes zero" destinada a limitar el contacte amb l'exterior: "Aquí venen a fer una recuperació". Tot i que la planta es dirigeix a població de 0 a 18 anys, la majoria de pacients en tenen entre 14 i 16. "L'adolescència magnifica els símptomes", aclareix de Chiara.

Enganxats a les autolesions

El malestar emocional que senten la majoria de joves ingressats s'estén entre el 20% i el 38% d'adolescents a l'Estat, segons una enquesta d'UNICEF Espanya. És aquest malestar el que, sense una atenció preventiva, en alguns casos condueix cap a conductes de risc com les autolesions i els intents de suïcidi. Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) també s'hi vinculen, i representen aproximadament un terç dels ingressats a la planta.

"Ens arriben molts adolescents que s'han enganxat a les autolesions, com s'han enganxat als porros, a l'alcohol o el que sigui", explica el psiquiatra. I és que aquesta conducta s'utilitza com a mecanisme per apaivagar les emocions negatives.

A mesura que es repeteixen les autolesions, augmenta "moltíssim" el risc de suïcidi. "El moment en què es passa de l'autolesió no suïcida a la suïcida, ningú el sap", assenyala Ferrer. Una dada impactant extreta del mateix estudi de la Generalitat és que els intents de suïcidi entre noies han augmentat un 195% els últims anys.

A mesura que es repeteixen les autolesions, augmenta "moltíssim" el risc de suïcidi

Però, a què es deu aquest malestar creixent? El psiquiatra Marc Ferrer apunta que la immediatesa en què vivim, alimentada per la tecnologia i les xarxes socials, ha contribuït a una "desregulació emocional" davant la qual el cervell dels adolescents encara no té eines. Per això és més habitual que "es desbordin" i la seva salut mental se'n ressenteixi.

El psiquiatra remarca que Espanya compta des de l'any passat amb l'especialització de Psiquiatria Infantil, un pas que l'equipara a la majoria de països de l'entorn i que confia que permetrà atendre millor les noves necessitats en salut mental.

"Hem pensat molt en nosaltres i hem pensat, amb cervell adult, que els hi podíem donar mòbils, que els podíem exigir, que els nostres fills podrien ser supergenis als 13 o 14 anys... Penso que els hem fet créixer massa ràpid", resumeix el psiquiatra.

Després que alguns instituts prohibissin els mòbils aquest curs, l'ús de les pantalles està en debat i els experts alerten sobre l'addicció dels adolescents a la tecnologia. Cada vegada més veus reclamen restringir l'edat a partir de la qual els infants tenen accés il·limitat als mòbils, un factor que es relaciona amb la "immediatesa" de què parla Ferrer.

Sense llista d'espera però amb "boom" de demanda

La planta no funciona amb llista d'espera i els ingressos es decideixen a través de les urgències que els arriben. De Chiara reconeix que hi ha un "boom de demanda" i a vegades encara cal derivar els pacients a recursos de fora de Barcelona. A més dels vuit llits, la planta també compta amb cinc places d'hospital de dia.

La majoria de pacients estan atesos en recursos comunitaris com els Centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), però quan hi ha una crisi més forta, una descompensació o d'altres situacions greus, és quan ingressen.

L'objectiu és fer ingressos breus perquè no creïn dependències

"És com si fóssim la UCI", apunta la coordinadora de la unitat. Amb l'ajustament de la medicació, noves pautes i suport terapèutic, la majoria en 15 dies són donats d'alta per tornar al seu entorn habitual.

L'objectiu és fer ingressos breus perquè no es creïn dependències en una edat en què s'està formant la pròpia identitat: "És una planta on els cuidem molt, no fem contencions mecàniques, tenim solucions tecnològiques per poder treballar amb ells. Això és agradable", assenyala Ferrer.

Per això, el que busquen és tornar-los a l'entorn, a l'escola, la família i les amistats, amb qui poder-se anar recuperant mentre segueixen a nivell ambulatori programes per fer una "reeducació emocional" i aprendre a gestionar les emocions de manera diferent.

L'hospital ha aprofitat que és una nova unitat per invertir en tecnologia puntera amb fins terapèutics, com la realitat virtual. La sala polivalent, utilitzada tant com a aula com a menjador, té un projector que en pocs segons la converteix en una platja paradisíaca de les Bahames, un mercat ple fins dalt o el fons marí.

El batejat com a "Espai Blau" és una petita sala amb llums de colors ajustables on els adolescents es poden desfogar lliurement en moments d'angoixa. Amb les parets encoixinades, encara mostra els senyals d'una de les últimes crisis d'un pacient, que va arrencar-ne part de la tela de la porta.

La importància de la prevenció

Els professionals remarquen que l'hospital és l'últim recurs per atendre aquests joves i per això cal reforçar el treball de prevenció, clau per evitar que la salut mental d'infants i adolescents empitjori.

Una de les principals preocupacions és que, degut a la saturació dels serveis, les primeres visites s'estan demorant molt. Això no permet un bon abordatge perquè significa, per exemple, que els joves acaben acudint primer a Urgències. "És començar la casa per la teulada", lamenta la coordinadora.

La demora en les primeres visites de salut mental complica l'atenció precoç

"Un bon abordatge incipient i la disminució dels reingressos significa una millor qualitat de vida a l'edat adulta", afegeix de Chiara. Marc Ferrer reconeix que Salut ha tirat endavant nombrosos programes en els últims cinc anys i que això pot ajudar a compensar: "Tot està clarament orientat a la prevenció, a evitar que aquests nois i noies s'acabin complicant tant com ho estan fent ara".

Més enllà de l'abordatge als recursos de salut mental, el rol d'escoles i famílies és bàsic i el psiquiatra apunta que "assignatures d'educació emocional o d'ús adequat de les xarxes socials" són mesures "eficaces" de prevenció.

El telèfon d'atenció gratuït de la Generalitat a persones amb pensaments suïcides és el 061, operatiu les 24 hores els 365 dies de l'any. L'Ajuntament de Barcelona també compta amb el telèfon 900 925 555 de prevenció del suïcidi.