L'historial polític de Ciutadans qüestiona el seu discurs de regeneració política

"Si volem que el populisme no arribi al Govern, la recepta és la regeneració d'Espanya. Confio que els espanyols apostin per un canvi a millor, no per un canvi a pitjor". La fórmula que Albert Rivera propugnava el juny de 2016 durant un fòrum organitzat pel diari ABC ja no apareix de forma tan fàcil en el receptari de Ciutadans, i és que la "regeneració" capaç de fer front al "populisme", ancorada en el discurs del partit, s'ha donat de cara amb algunes de les decisions i fets més rellevants de la formació.

L'últim dels episodis té diversos dels ingredients que amarguen el sabor de la recepta regeneradora. Un frau electoral en unes primàries autonòmiques que dóna el triomf a la candidata de l'aparell, que fins fa un mes militava i projectava la seva carrera política al PP, i l'entorn de la qual s'enfronta a diversos escàndols que han desembocat en processos judicials. Francisco Igea, diputat de Cs durant l'última legislatura, serà el candidat del partit a presidir la Junta de Castella i Lleó després que una denúncia seva davant el Comitè de Garanties i Valors del partit tiressin per la borda la victòria de Silvia Clemente.

Van ser 82 els vots que es van declarar "irregulars", ja que el sistema telemàtic utilitzat per la formació no podia atribuir l'origen d'aquests. 82 vots que han generat el dubte sobre la resta de processos de primàries de Ciutadans (el candidat que va quedar segon a Múrcia i un altre candidat a Madrid van demanar investigar possibles irregularitats en els seus processos, encara que finalment la Comissió de Garanties va resoldre que no hi havia incidències), i que ha suposat un dur revés pel discurs "regenerador" del partit. I això, a poc més d'un mes de la celebració de les eleccions generals.

Però la topinada no és l'únic esdeveniment que ha qüestionat l'ideari que, en principi, sosté al partit. Els de Rivera han tirat la resta "fitxant" polítics d'altres formacions, sobretot del PP i del PSOE. Més enllà del cas de Silvia Clemente, a Cs ja compten amb una llarga llista de fitxatges amb els quals, en línies generals, busquen aconseguir més votants en determinats territoris.

Un dels territoris preferits pel partit en els últims mesos són les Illes Balears. Allà la formació ha incorporat a dues exdirigents d'altres partits, encara que en àmbits diferents. Ciutadans ha fitxat l'expresident de les illes amb el PP José Ramón Bauzá, que ara s'encarrega d'assessorar el seu nou partit en temes com la defensa de la Constitució o la discriminació lingüística.

L'altre reforç és el de Joan Mesquida, secretari d'Estat i director general de la Guàrdia Civil i la Policia amb José Luis Rodríguez Zapatero, al qual Rivera vol com a cap de cartell a les Illes Balears. Però Ciutadans no només mira a les Illes, també a Barcelona s'ha imposat aquesta política de rescat d'exmembres de PP i PSOE. L'exministre socialista Celestino Corbacho serà el número tres de la candidatura de Manuel Valls en la capital catalana.

En l'àmbit municipal també hi ha hagut transvasament de polítics entre partits. L'exalcaldessa de Cabezón de la Sal (Cantàbria) i senadora del PP, Esther Merino, serà la candidata de Cs al municipi, segons va avançar El Diario Montañés. Merino manté un procés judicial obert al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de prevaricació i tràfic d'influències pel mètode de recaptació d'impostos que es va emprar quan va estar al capdavant del Consistori.

Suport a governs del PP i PSOE

Abans de la topinada i dels fitxatges de polítics, els de Rivera ja tenien alguna fita en el seu historial que podia posar en dubte el seu discurs de regeneració. Ciutadans va ser el principal aliat de governs del PP i del PSOE qüestionats per la corrupció i per altres polèmiques, com el de Mariano Rajoy (que va perdre la moció de censura després de la sentència de la Gürtel) en l'àmbit estatal o el de Cristina Cifuentes, Susana Díaz i Pedro Antonio Sánchez en l'àmbit autonòmic.

El de la Regió de Múrcia és el cas més allunyat en el temps. L'abril de 2017 Ciutadans va forçar la dimissió del president de la comunitat, Pedro Antonio Sánchez, quan va ser imputat al Cas Púnica i quan ja estava sent acorralat pel Cas Auditorio. Els de Rivera van evitar una moció de censura presentada pel PSOE i a Sánchez li va succeir Fernando López Miras, actual president del PP de Múrcia.

També va sortir amb cert èxit Ciutadans de la crisi al govern de la Comunitat de Madrid arran de la polèmica amb el màster de Cristina Cifuentes. El juny de 2015, els de Rivera, liderats en l'Assemblea de Madrid per Ignacio Aguado, van decidir signar un acord per investir a la llavors líder del PP madrileny. Tres anys després, i igual que a Múrcia, Ciutadans va demanar la dimissió de Cifuentes evitant així la celebració d'una moció de censura presentada pel PSOE i sostenint al PP al govern autonòmic.

A Andalusia, Juan Marín (actual vicepresident de la Junta) va donar suport al govern de Susana Díaz fins a dos mesos abans que l'expresidenta socialista convoqués eleccions. A Ciutadans van assegurar que ho feien pels reiterats "incompliments" dels acords aconseguits en el pacte d'investidura, un pacte que totes dues formacions van consignar tres anys abans.

L'últim episodi és el que va desembocar en la moció de censura que va fer president del Govern a Pedro Sánchez. Albert Rivera va signar el 2016 un acord amb el PP per investir a Mariano Rajoy. Després de la sentència de la Gürtel de maig de 2018, que va avalar l'existència d'una caixa B a la formació, el líder de Ciutadans li va proposar al president del Govern espanyol convocar eleccions, però en aquest cas Rajoy es va negar, i Cs va acabar votant en contra de la moció de censura.