L'accés a la compra d'un habitatge, especialment entre la població jove, o l'increment exponencial del preu del lloguer, sobretot a les zones urbanes i metropolitanes, són alguns dels hàndicaps que frenen les operacions del mercat immobiliari.

En aquest context, afloren noves fórmules per pal·liar aquestes mancances. Una de les que més s'està assentant a Catalunya és l'habitatge cooperatiu, que normalment es presenta sota el paraigua de la cessió de l'ús del sòl, de forma que no es té ni la propietat del pis ni s'ha de pagar una renda a un arrendador.

Un estudi de La Dinamo Fundació, anomenat Assequibilitat econòmica de l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús: diagnosi, reptes i propostes, constata que la xifra de pisos s'ha multiplicat per 10 entre els anys 2015 i 2021, superant les 500 construccions. Amb aquestes dades, l'entitat es pregunta si l'habitatge cooperatiu pot esdevenir una alternativa a la crisi residencial actual.

El primer repte: l'accessibilitat

En la seva anàlisi, explicita que el primer repte és l'accessibilitat, ja que el cost que suposa comprar un immoble privat per rehabilitar-lo o finançar-ne la construcció d'un edifici en sòl públic cedit a les cooperatives suposa una barrera econòmica que en limita l'accés a moltes famílies. A més, també detalla la necessitat d'aconseguir la màxima assequibilitat i inclusivitat en el seu accés per part del sector des del punt de vista l'extensió del model.

El punt d'arrencada del creixement del model de l'habitatge cooperatiu a la ciutat de Barcelona va ser l'any 2014, quan es va signar el primer conveni de cessió de l'ús del sòl entre l'Ajuntament i l'entitat Sostre Cívic, impulsora d'aquest tipus d'iniciatives, i que també hi participa en l'estudi de La Dinamo Fundació.

La seva coordinadora de projectes, Eva Ortigosa, comenta que aquest fet "va demostrar que l'habitatge en cessió d'ús és una forma viable i possible". En aquest sentit, Ortigosa, que també viu en una construcció similar, recorda que aquest acord es va fer sobre un bloc de pisos ubicat al carrer Princesa de Barcelona, en ple barri del Born. "Va ser la primera signatura d'un dret de superfície, es va fer abans de l'arribada de Barcelona en Comú a l'Ajuntament i va ser la primera experiència a la ciutat, que va finalitzar el 2018 amb l'entrada dels socis a l'habitatge".

Concursos públics

Amb aquests casos, es va plantar la llavor que va permetre fer créixer l'opció dels concursos públics, en els quals, les entitats accedeixen a la rehabilitació o la construcció amb una cessió del terreny per part d'una entitat local a un preu assequible. "El moviment de l'habitatge cooperatiu s'articula alhora que el govern municipal ens va facilitar l'expansió i s'estén per altres territoris de Catalunya".

Aquest pas endavant va dibuixar aquesta modalitat com una alternativa real, organitzada col·lectivament i amb l'objectiu de garantir el dret de l'habitatge. En aquest sentit, Ortigosa precisa que "ens basem en una gestió democràtica i amb dinàmiques de xarxes col·laboratives perquè tenim clar que s'ha de frenar l'especulació i accedir a un habitatge és un dret, no un bé de mercat".

La responsable de Sostre Cívic apunta que la lògica d'un habitatge cooperatiu es manté durant tota la vida. Es a dir, les persones tenen el dret d'ús del pis, però la propietat és col·lectiva, de la cooperativa. En aquest cas, Eva Ortigosa posa com a exemple el seu habitatge a l'edifici Els Cirerers del barri barceloní de Nou Barris, on resideix. "El meu contracte de cessió d'ús és indefinit".

Així mateix, Ortigosa detalla la idiosincràsia de les persones que participen en aquest tipus de projectes, ja que elles mateixes en fan la promoció, cerquen el finançament, negocien amb la propietat en cas que els terrenys siguin de caràcter privat o les condicions de les cessions a canvi d'un cànon assumible si el contacte es produeix amb l'administració pública.

El repte del finançament

Des de Sostre Cívic es reclama més suport públic perquè el model d'habitatge cooperatiu faci un salt d'escala. "Les nostres iniciatives serveixen per treure sòl privat i convertir-lo en pisos de protecció oficial. Per tant, ens cal més ajut en la nostra tasca d'oferir un habitatge accessible, sense especulació", comenta Ortigosa. A hores d'ara, per assolir aquest propòsit el gran repte pendent és el del finançament per l'adquisició dels projectes, que ara es limita a la banca ètica i a l'Institut Català de Finances (ICF). "Necessitem el reconeixement perquè hem demostrat la nostra funció social".

"L'habitatge cooperatiu és una fórmula alternativa que s'hauria d'utilitzar, però que es veu frenada per la manca d'estalvi del ciutadà per accedir a la compra d'un pis, que tampoc disposa d'una renda suficient per a l'increment de la situació de vulnerabilitat de les famílies".

Aquesta és la valoració que en fa la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Lucía Delgado. Per revertir aquest escenari, Delgado proposa mesures administratives per facilitar ajudes com l'exempció de les quotes dels socis de les cooperatives fins que l'habitatge no estigui construït.

Una aportació inicial d'entre 25.000 i 30.000 euros

Delgado valora que en l'ADN de l'habitatge cooperatiu hi sigui la voluntat d'allunyar-se de l'especulació. Tot i que el model d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús s'ha anat estenent en els darrers anys, la manca de finançament i l'assequibilitat econòmica dels projectes encara són dos elements amb un pes limitant important.

Els projectes d'obra nova o amb una intervenció destacada requereixen una aportació inicial d'entre 25.000 i 30.000 euros. Aquest desemborsament inicial esdevé una dificultat, el que deriva en una necessitat de suport extern. Per aquestes raons, els estudis, com el de La Dinamo Fundació, plantegen la importància d'articular mecanisme de suport per part de les administracions públiques si es vol arribar a aconseguir un impacte ampli i generalitzat.

També veuen necessari treballar per equiparar eines ja existents en altres models d'habitatge com per exemple els ajuts al pagament del lloguer.