JUDICI AL PROCÉSL'exnúmero dos de Zoido diu que no va haver-hi "càrregues policials" l'1-O, només "el mínim ús imprescindible" de la força

El Govern del PP de Mariano Rajoy insisteix a fugir de l'autocrítica, fins i tot davant el Tribunal Suprem: l'actuació policial contra el referèndum sobiranista de l'1 d'octubre de 2017 va ser proporcionada: "L'ús de la força va ser el mínim imprescindible", ha assegurat aquest dilluns l'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto, número dos d'Interior quan es van produir les violentes càrregues contra manifestants durant l'1-O.

En aquesta espiral de no assumpció de responsabilitat, l'exnúmero dos d'Interior ha negat fins i tot que hi haguessin càrregues policials -"El que coneixem com una càrrega policial no", deia, en referència a la seva denominació tècnica-. "Això no es va produir en cap moment", "sí que va haver-hi ús de la força", deia.

Nieto reconeix que va planificar el desplaçament de 6.000 agents a Catalunya: "Vaig comptar amb el suport del meu ministre"

En la desena sessió del judici al procés català, davant la Sala penal del Tribunal Suprem, Nieto ha carregat en diverses ocasions contra els Mossos d'Esquadra, i ha reconegut que ell va ser qui va dissenyar el desplaçament de prop de 6.000 agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya abans del referèndum, si bé ha incidit que va comptar amb el suport de Zoido: "Vaig comptar amb el suport del meu ministre i d'altres ministeris".

No obstant això, en la seva compareixença com a testimoni, la setmana passada, l'exministre Zoido va fer el possible per desvincular-se de totes les actuacions policials a Catalunya, va negar haver donat ordres a l'operatiu de l'1-O i va descarregar tota responsabilitat en els "operatius" que van donar aquestes ordres. És la mateixa línia adoptada pel llavors president Rajoy, i l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que també han comparegut davant l'Alt Tribunal. Cap dels tres sabia qui va planificar l'actuació de l'1-O, ni tan sols qui va ordenar la retirada dels agents dels col·legis electorals.

Així, i davant preguntes del fiscal Javier Zaragoza, Nieto ha assegurat també que no va haver-hi "cap ordre política" de retirada al migdia, i que les imatges de la virulència de les càrregues tampoc van motivar aquesta retirada, que no han sabut explicar ni l'expresident del govern espanyol, ni l'exvicepresidenta ni l'extitular d'Interior . "Es van fer les actuacions que estaven previstes, les que es va poder", deia, afirmant fins i tot que es van enfrontar al "pitjor dels escenaris" que podien contemplar, per la passivitat dels Mossos i l'actitud de resistència dels concentrats que, al seu entendre, no pot titllar-se de "pacífica". Si l'ordre hagués estat "compleixin en qualsevol cas amb l'objectiu", l'ús de la força hauria estat "major", ha dit. 

De fet, incorporant-se així al carril obert pels màxims responsables de l'Executiu de Rajoy, i davant les preguntes de l'acusació popular que exerceix el partit ultradretà Vox, Nieto ha culpat els Mossos que el referèndum se celebrés: "Si els Mossos haguessin manifestat voluntat d'intervenir, el referèndum no s'hagués produït", i fins i tot "s'hauria desconvocat ", ha afirmat.

L'oferta de Rajoy a Puigdemont

En un altre ordre de coses, Nieto ha revelat que l'Executiu estatal va oferir al Govern català que l'1-O pogués celebrar-se "en places o llocs oberts", "on no es vulnerés l'ordre judicial" d'impedir-ho. "No hi va haver ni el més mínim gest de cessió", sostenia. Segons el seu relat, van transmetre aquesta oferta als representants de la Generalitat a la Junta de Seguretat que es va celebrar el 28 de setembre de 2017.

Picabaralles amb els advocats

En un altre ordre de coses, l'exnúmero dos de Zoido ha mantingut diverses picabaralles amb les defenses, en particular amb l'advocat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, Xavier Melero. Després que Nieto afirmés que el pla d'actuació dels Mossos per a l'1-O era "insuficient", i que lamentés que no el van informar del nombre d'agents destinats per a aquest desplegament, Melero li ha preguntat per un informe lliurat al fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que xifrava en 5.800 els efectius destinats a aquest operatiu.

Nieto ha afirmat que no va tenir a les seves mans aquest informe fins després de l'1-O, i que l'operació dels Mossos "s'assembla" al que incloïa l'esborrany que ell mateix va qualificar d'"insuficient". Finalment el nombre de Mossos desplegats va ser de 7.800, si bé en les eleccions del 21-D d'aquest mateix any l'operatiu el van integrar 11.600 efectius, com remarcava l'exsecretari d'Estat de Seguretat.

A més, Melero li ha fet reconèixer que, en contra del que havia declarat hores abans, l'ordre judicial darrere de la qual es va parapetar en la seva intervenció en tot moment no incloïa precintar les escoles. Segons l'exnúmero dos d'Interior, que vinculés aquests precintes a l'acta obeeix a un "record segurament equivocat", si bé ha afirmat que això no suposa que hagi caigut en "cap contradicció".