L'excés de burocràcia i la manca d'acceptació social, els frens per avançar en la transició energètica
El Clúster de l'Energia Eficient i els Enginyers Industrials insten a anar més enllà de l'electrificació per accelerar la reducció d'emissions. La Generalitat prioritza els parcs solars o l'eòlica marina
Barcelona-
Les empreses i entitats de l'àmbit de l'energia i l'eficiència són optimistes amb la situació econòmica del sector en el present i futur immediat. La percepció s'extreu del 'Baròmetre de l'Energia 2024', l'enquesta d'opinió elaborada pel Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya. Malgrat que un 72% dels 230 enquestats conclou que l'economia d'aquest sector és bona i un 35% vaticina que aquesta millorarà, l'optimisme s'esvaeix en l'esfera burocràtica, que la consideren la principal barrera per avançar cap a la transició energètica.
Les traves administratives són el problema essencial pel 26% de les organitzacions per concretar el canvi de model productiu, mentre que la gestió política, amb un 20%, i el marc normatiu, amb un 10,6%, completen la llista com de les dificultats més rellevants. Més enllà del present, el baròmetre analitza les tecnologies que marcaran el futur. L'emmagatzematge amb bateries resulta la més viable per un 75%, seguida de la Intel·ligència Artificial (IA), l'hidrogen i el biogàs.
La manca d'un marc normatiu clar i la indefinició sobre quins seran els combustibles alternatius que funcionin com a substituts de la combustió fòssil són els vectors principals que frenen el desplegament de les energies renovables. Des del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, el president de la Comissió d'Energia, Lluís Pinós, puntualitza que cal "tenir clar que en el procés cap a la descarbonització de l'economia per assolir la transició energètica, l'electrificació no ha de ser l'únic mitjà".
"On no arriben els elèctrodes, ho han de fer les molècules". Amb aquest exemple, Pinós detalla les oportunitats que hauria d'articular la Generalitat "per facilitar solucions alternatives per intensificar la utilització de les energies renovables". Tot i que l'expert admet que la burocràcia acaba posant pals a les rodes per dinamitzar les iniciatives, afegeix un altre element: "Calen polítiques de conscienciació pels ciutadans, en les quals s'hauria d'implicar l'administració".
Voluntat política
El fet que la tramitació i la implantació de projectes d'energies renovables no vagi al ritme necessari és fruit, segons Pinós, d'una qüestió de voluntat política. "Tot i que sembla que hi ha un punt d'inflexió, hem d'apostar decididament per totes les solucions energètiques que afavoreixin que la generació elèctrica sigui renovable i substitueixi a la combustió fòssil". Entre aquestes possibilitats, els enginyers en destaquen el biometà. "Contribueix a l'economia circular, ja que utilitza un residu orgànic, com les dejeccions ramaderes, per impulsar un combustible renovable".
En una jornada recent, organitzada per Enginyers Industrials de Catalunya, es va reivindicar el biometà com un gas renovable essencial per assolir els objectius de mitigació d'emissions i descarbonització de l'economia. Segons els experts aplegats a la trobada 'Reptes i oportunitats del biometà a Catalunya', aquest ajuda a una transició polièdrica, que va més enllà de l'energia eòlica i fotovoltaica amb molts altres agents també necessaris.
De fet, segons van assenyalar, el biometà és el gran oblidat del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (Pniec), document que actua com a full de ruta dels objectius de descarbonització en l'àmbit estatal, a més d'establir el grau de penetració de les energies renovables i els índexs d'eficiència energètica. Actualment, Catalunya compta amb vuit plantes de biometà en funcionament i cinc en projecte.
Amb aquestes xifres, els enginyers van plantejar la necessitat que el sector sàpiga vendre les bondats dels projectes, alhora que l'administració ha d'aspirar a l'excel·lència i la diligència en la tramitació dels projectes. D'aquesta manera, creuen que s'aconseguiria una acceptació més gran per part del territori. "Hem d'oferir transparència i les millors solucions que evitin qualsevol problema o molèstia a l'entorn".
Participació pública
Des de l'Energètica, l'empresa pública de renovables de la Generalitat de Catalunya, es prioritza la inversió en grans projectes estratègics. Entre ells, es troben la futura central hidràulica reversible de la Baells o en la participació en el desenvolupament de l'energia eòlica marina. Tot i que l'organisme precisa que per avançar en les iniciatives s'han de donar dues condicions, la viabilitat econòmica i l'acceptació dels ajuntaments implicats, el mateix Parlament ha aprovat una resolució que insta l'empresa pública a formar part de l'accionariat de les grans instal·lacions de renovables.
En aquesta línia, l'Energètica hi ha preseleccionat dos parcs solars per a efectuar una operació de compra per crida pública. El de la catalana Rubau Energia, ubicat a Vidreres, i el que ha instal·lat la companyia belga Aspiravi a Sant Fruitós de Bages.
Mentrestant, les administracions locals i les plataformes i entitats veïnals insisteixen que a l'hora de desplegar les energies renovables es tinguin en compte criteris com la cerca del millor emplaçament possible, amb una afectació mínima als espais naturals i que no minvin la qualitat de vida i la sobirania alimentària dels propietaris de les terres de conreu. De la combinació d'eficiència administrativa, excel·lència tècnica, viabilitat econòmica, acceptació social i respecte al medi natural hauria de sortir l'impuls per accelerar definitivament la transició energètica a Catalunya.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..