Este artículo se publicó hace 2 años.

Entrevista a Chris Ealham"L'estiu del 36 hi va haver una revolució de les bases de la CNT, no dels seus líders"

L'historiador i expert en anarquisme Chris Ealham. Cedida

Barcelona-

Publicidad
Click to enlarge
A fallback.

Quines característiques conflueixen a Barcelona perquè durant l'últim terç del segle XIX i fins a l'arribada de la dictadura franquista sigui la capital del moviment anarquista més gran i més durador d'Europa?

Publicidad

A finals del segle XIX Barcelona viu una transformació accelerada, amb l'enderrocament de les muralles medievals, la construcció de l'Eixample, l'absorció d'antics municipis propers i un creixement demogràfic enorme. Diu que un cert corrent burgès de l'època defensava que amb l'urbanisme s'anul·laria el conflicte social, però entenc que les pèssimes condicions de vida dels obrers feien, precisament, inevitable aquest conflicte.

Justament una de les idees del Pla Cerdà era crear barris interclassistes, però ràpidament ens trobem amb una segregació espacial de la ciutat, amb barris on es concentra la classe alta i barris proletaris. Això comporta la coexistència de diverses ciutats radicalment diferents alhora, i també facilita l'organització d'uns obrers que comparteixen barris i carrers, no?

"Hi ha barris completament mobilitzats que es converteixen gairebé en petites repúbliques obreres dins la ciutat"

Publicidad

Si hi ha una organització obrera important en aquests moments és la CNT, que al primer terç del segle XX va arribar als 700.000 afiliats i va tenir com un dels seus moments culminants la vaga de la Canadenca de 1919. Amb tot, els seus èxits van acompanyats d'una contrareacció del poder i una forta repressió.

"Per a l'elit era molt difícil viure amb un sindicat tan combatiu com la CNT"

El final de la monarquia i de la dictadura arriben arran dels resultats dels partits republicans a les eleccions municipals del 1931, però també després d'un cicle de protestes socials molt important. Quin paper tenen la CNT i l'anarcosindicalisme en general en l'arribada de la República?

Publicidad

L'arribada de la República suposa un moment d'esperança per als obrers, que aspiraven a guanyar drets socials, millorar les condicions de vida i que hi hagués un canvi radical d'un model d'ordre públic basat en la repressió. En pocs mesos ja hi ha una gran decepció i el mateix estiu del 1931 trobem enormes mobilitzacions. Com s'explica?

"Des del segle XIX, dins del discurs republicà sempre hi va haver un joc entre la justícia i l'ordre"

Publicidad

La tensió entre la República i l'anarcosindicalisme anirà augmentant, però també creix la tensió dins de la CNT, entre els moderats o pragmàtics i els radicals. Durant un temps aquests s'imposen i lideren l'anomenat cicle insurreccional dels anys 32 i 33, però exposa que fracassa perquè no té un projecte de transformació darrere.

"Les insurreccions dels anys 32 i 33 no estan molt pensades i al final atrauen un petit nucli dins del moviment [de la CNT]"

El 1936, després del govern de dretes de la CEDA, hi ha un altre canvi tàctic i la CNT dona suport tàcitament al Front Popular i al juliol els seus militants tenen un paper protagonista en la derrota de l'aixecament militar als carrers de Barcelona. S'entra en un "moment revolucionari", amb control dels carrers i canvis a molts nivells. Aquelles setmanes d'estiu del 36, la CNT-FAI es converteix en el gran poder a Barcelona ia Catalunya?

Publicidad

"Es parla d'un curt estiu de l'anarquia, però també es pot parlar d'una llarga primavera del frontpopulisme de la cúpula de la CNT"

A la CNT li faltava un projecte d'institucionalitat revolucionari? Es pot dir que era una organització poc preparada per exercir un poder real i permanent?

Publicidad

Aquest període revolucionari dura pocs mesos, però al llibre destaca que aconsegueix èxits importants, com l'expansió dels serveis socials o de l'educació pública. En certa manera, va donar algunes mostres del que podria haver arribat a ser si s'hagués consolidat.

"En el període revolucionari hi ha molts avenços per al poble, el problema és que estava limitat per la guerra"

Difícilment la CNT i l'anarcosindicalisme tornaran a tenir aquest mateix poder a Barcelona, però els 40 anys que narra al llibre no queden en no-res. Quina herència del moviment ens arriba fins avui?

Han passat més de 80 anys des d'aquells mesos revolucionaris del 1936 i més de 100 des de la vaga de la Canadenca, però hi ha algunes problemàtiques que es repeteixen avui dia, com el preu dels lloguers –i s'han tornat a crear sindicats de llogaters-, o l'empobriment col·lectiu per l'increment del cost de la vida. Es poden extreure lliçons d'aquella època?

"A Catalunya es manté un 'anarquisme extramurs', unes pràctiques de base autònomes de democràcia des de baix"

Publicidad

Marc Font

Periodista con formación en economía social y solidaria, es coordinador de Públic. Trabajó en medios como la Directa o Crític y en Producciones del Barrio, entre otros. Escribe sobre política catalana, movimientos sociales, medio ambiente y emergencia climática, memoria democrática y economía. Antes, ejerció como freelance en Irlanda, Palestina y Uganda. Periodista amb formació en economia social i solidària, és coordinador de Públic. Ha treballat en mitjans com la Directa o Crític i a Producciones del Barrio, entre d'altres. Escriu sobre política catalana, moviments socials, medi ambient i emergència climàtica, memòria democràtica i economia. Fa uns anys va exercir com a freelance a Irlanda, Palestina i Uganda.

Comentaris dels nostres subscriptors