Este artículo se publicó hace 2 años.

Entrevista a Miquel Ramos"L'Estat no té cap intenció de desactivar l'extrema dreta perquè no suposa una amenaça per a l'statu quo"

El periodista Miquel Ramos, que publica 'Antifascistas'.
El periodista Miquel Ramos, que publica 'Antifascistas'. Cristina Candel

Barcelona-

Publicidad

A la introducció explica que l'assassinat de Guillem Agulló, el 1993, va suposar el despertar polític i antifeixista d'una generació d'adolescents valencians. Llegint el llibre es pot tenir la sensació que aquests despertars, de diverses generacions i en diferents ciutats, sovint van lligats a crims violents de l'extrema dreta. Estem lluny d'assolir un compromís antifeixista més ampli sense la necessitat d'un fet violent?

"Va ser poca la gent que va detectar el problema de l'extrema dreta i li va plantar cara, malgrat la seva violència manifesta i criminalitat durant els anys 90"

En una entrevista recent, el fotoperiodista Jordi Borràs em deia que per a ell "declarar-se antifeixista és conseqüència de declarar-se demòcrata". El que molts podem entendre com pur sentit comú, encara es qüestiona a l'Estat espanyol. Pesa molt el pòsit de 40 anys de dictadura?

Publicidad

El llibre arrenca a la Transició i posa de manifest la violència i la impunitat dels grupuscles d'extrema dreta de l'època i la seva connexió amb els cossos policials i els serveis secrets. Els vincles amb les clavegueres de l'Estat han continuat?

Una de les coses que mostra és que quan l'antifeixisme ha reaccionat i s'ha mobilitzat per aturar aquests grups violents, sempre ha patit una forta repressió. L'Estat se sent més còmode amb grupuscles d'ultradreta que no pas amb un fort antifeixisme organitzat?

Publicidad

Els primers col·lectius explícitament antifeixistes apareixen a finals dels 80 i principis dels 90, com a reacció als atacs violents dels skinsheads neonazis. Subratlla que era una qüestió de supervivència, de fer això o ser eliminats.

"La indolència de l'Estat i la banalització de la violència de l'extrema dreta provoca que la societat s'hagi d'organitzar per autodefensar-se"

Destaca que l'ús de la violència va servir en casos per aturar atacs i per treure neonazis de determinats espais. Amb una mirada actual, que si vol és tramposa, pot sorprendre l'ús de la violència. Era l'únic camí? El moviment no tenia prou suport social per buscar altres vies?

Hi ha algun moment que percebi com un punt d'inflexió en què s'assumeix que sí, que els grups d'ultradreta són violents i que són un problema social contra el que s'ha d'actuar des de diversos fronts?

"Agències de seguretat de diferents països ja consideren l'extrema dreta la principal amenaça interna, com en el cas dels Estats Units o Alemanya"

Hi ha una evolució de l'extrema dreta a finals dels anys 90 i primers 2000 amb l'aposta per la via electoral. Els primers èxits significatius, però, no arriben fins que Plataforma per Catalunya obté 67 regidors el 2011, després de copiar l'estratègia de partits europeus i centrar el discurs en immigració i islamofòbia. Aquest canvi agafa amb el peu canviat l'antifeixisme?

"Amb Plataforma per Catalunya es va descobrir que hi havia una base social que votaria l'extrema dreta, es va demostrar que hi havia un públic que compra aquestes idees"

Vox està normalitzant discursos que podíem pensar que començaven a estar extirpats de bona part de la societat, i fins i tot els embolcalla amb una pseudorebel·lia contra allò políticament correcte. Què busca amb aquesta estratègia?

Publicidad
Publicidad

Suposo que això també va lligat a un desclassament de la societat.

"L'extrema dreta fa servir la batalla cultural i identitats per no parlar del seu programa econòmic"

Amb la força institucional que té actualment Vox ha d'evolucionar la forma de lluitar contra l'extrema dreta: no n'hi ha prou amb les concentracions al carrer, ni amb uns cordons sanitaris que, amb la certa excepció del Parlament de Catalunya, gairebé no veiem a l'Estat. Com s'hauria d'actuar?

"Ara hi ha més gent que veu que el monstre que alguns denunciaven és real, està a les institucions, mana i afecta directament la seva vida"

Publicidad

En canvi, ens trobem que en determinades institucions de l'Estat, com la policia, l'exèrcit o la judicatura, les simpaties cap a l'extrema dreta són àmplies. A més a més, figures interessants com els delictes d'odi són pervertides i acaben utilitzant-se contra col·lectius vulnerables que justament es mobilitzen contra els discursos d'odi.

A l'hora de fer balanç d'aquests més de 30 anys d'antifeixisme a l'Estat, amb què es queda? Perquè es pot pensar que, malgrat la lluita, avui l'extrema dreta viu el seu millor moment des de la dictadura, o bé que l'actual major consciència antifeixista no hauria estat possible sense els moviments previs.

"El llibre tracte de reivindicar com grups de gent jove ja detectaven uns problemes i tenien uns relats que avui dia són assumits per gran part de la societat"

Publicidad

En sentit positiu, destaca com la mobilització permet canviar coses i, fins i tot, recuperar espais que semblaven vetats, com pot ser la manifestació del 9 d'octubre a València.

Marc Font

Periodista con formación en economía social y solidaria, es coordinador de Públic. Trabajó en medios como la Directa o Crític y en Producciones del Barrio, entre otros. Escribe sobre política catalana, movimientos sociales, medio ambiente y emergencia climática, memoria democrática y economía. Antes, ejerció como freelance en Irlanda, Palestina y Uganda. Periodista amb formació en economia social i solidària, és coordinador de Públic. Ha treballat en mitjans com la Directa o Crític i a Producciones del Barrio, entre d'altres. Escriu sobre política catalana, moviments socials, medi ambient i emergència climàtica, memòria democràtica i economia. Fa uns anys va exercir com a freelance a Irlanda, Palestina i Uganda.

Comentaris dels nostres subscriptors