L'Estat francès porta l'Ajuntament d'Elna davant de la justícia per permetre debatre als plens en català

El prefecte dels Pirineus Orientals ha portat davant la justícia la decisió de l'Ajuntament d'Elna de permetre debatre als plens en català. La denúncia presentada al tribunal administratiu arriba després que el mes d'abril passat el consistori aprovés canviar el reglament per permetre fer les intervencions en català, tot i incloure que necessàriament es traduïssin al francès.

L'alcalde, Nicolàs Garcia, va explicar aleshores que els serveis jurídics havien avalat la mesura perquè garantia la traducció en la llengua oficial. Poc després, però, van rebre un carta del prefecte -el principal representant de l'administració estatal a la regió- demanant-los que fessin marxa enrere. "Li vam contestar que no i ara hem rebut l'assignació de la justícia", explica Garcia. El batlle és membre del Partit Comunista i està al capdavant del consistori des del juliol del 2020, si bé prèviament ja havia ocupat el càrrec entre 2001 i 2014. 

Elna es va convertir l'abril passat en el primer municipi nord-català a adoptar la decisió de permetre debatre als plens en català. L'Ajuntament va aprovar –amb el vot en contra dels cinc regidors de dretes de l'oposició- canviar el punt 19 del reglament intern del consistori per permetre intervenir a les sessions en català. La mesura, avalada per una jurista, havia de permetre que els regidors que es vulguin expressar en aquesta llengua ho puguin fer sempre que després es tradueixi al francès per facilitar la comprensió de tothom i que, en el cas que es facin actes escrites en català, la traducció al francès "destaqués" per damunt del català.

Elna es va convertir l'abril passat en el primer municipi nord-català a adoptar la decisió de permetre debatre als plens en català

La decisió es va prendre arran d'un episodi al ple en què dos regidors van abandonar la sessió quan el tinent d'alcalde, Pere Manzanares, va intervenir en català. Poc després d'aprovar el canvi, el prefecte dels Pirineus Orientals es va adreçar per carta a l'alcalde demanant-li que fes marxa enrere i retirés la modificació. Garcia explica que els van exposar els seus arguments i els van comunicar que es mantenien ferms perquè, jurídicament, la decisió era correcta.

El prefecte: "la llengua de la República és el francès"

Ara, el prefecte ha decidir posar-ho en mans de la justícia. A l'escrit que ha fet arribar al Tribunal Administratiu de Montpeller, el prefecte demana que s'anul·li la modificació del reglament perquè considera que el consistori d'Elna es va excedir en les seves funcions i que és "il·legal". L'argumentació del prefecte gira entorn de la premissa que l'única llengua oficial de la república francesa és el francès i que, des del punt de vista constitucional, la utilització d'una llengua "regional en el si d'una assemblea deliberativa no sembla que estigui fonamentada".

El prefecte, a més, cita els dos primers articles de la constitució on es diu que "França és una República indivisible" i que "la llengua de la República és el francès" i cita algunes resolucions judicials en les quals se'ls donaria la raó. Entre elles, la del tribunal administratiu de Pau que "va reconèixer la il·legalitat d'una deliberació municipal establint la llengua basca com llengua oficial de la comuna al mateix nivell que el francès". En aquest sentit, remarca que si bé l'ús del catalana al consell municipal d'Elna no és "ni forçós ni obligatori" és "tanmateix, contrari a les normes legals esmentades".

A més, argumenta que l'ús del català per part de determinats regidors podria vulnerar el dret a una informació clara i "completa" en un debat públic. Per tot plegat, demana la tribunal que anul·li l'acord i que ordeni a l'Ajuntament d'Elna a modificar en el termini de tres mesos el reglament "d'acord amb el dret vigent".

"Pobre República francesa!"

L'alcalde, però, considera que el que han fet no és il·legal i critica que el prefecte decidit recórrer a la justícia. Garcia remarca que "si consideren que això afecta drets fonamentals vol dir que la República potser no és gaire sòlida". A més, diu, si el tribunal els dona la raó, pot obrir la porta a que d'altres regions facin el mateix. Tot i això, admet que l'objectiu de l'Estat francès és, justament, la contrària: "Aconseguir que ningú més ho demani".

Per al batlle, l'objectiu de l'Estat francès és aconseguir que "ningú més" demani de parlar català en un ple

En aquest sentit, assegura que si es tenen en compte només aspectes jurídics, haurien guanyar el litigi. "Si el jutge adopta una decisió política, ja serà una altra cosa", afegeix. Garcia ha fet una denunciant la situació i ha rebut múltiples mostres de suport. "La Vila d’Elna assignada davant d’un jutge, per haver permès llegir els actes oficials també en català. Pobre República francesa!", ha afirmat.