L'Estat espanyol, amb el setè SMI més alt de la UE, és dels pocs que l'han congelat durant la pandèmia

Juliol tancava amb grans dades en el mercat laboral i amb la caiguda més gran registrada mai de l'atur. Els símptomes de millora a l'ocupació encenen de nou el debat sobre l'augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI), encapçalat per Yolanda Díaz d'Unidas Podemos i frenat pel cervell econòmic dels socialistes, Nadia Calviño.

El debat s'enalteix com un dels més actius de l'agenda política espanyola després de l'aturada estival. Tant la ministra de Treball com els sindicats urgeixen a Pedro Sánchez, president del Govern espanyol, a un compromís per a consumar-lo com més aviat millor.

Però, com és la situació de l'Estat espanyol respecte als seus socis comunitaris? El país compta amb un dels salaris mínims interprofessionals més elevats de la Unió Europea. Només sis països (Luxemburg, Irlanda, Països Baixos, Bèlgica, Alemanya i França) es troben per damunt. El sou actual mínim per llei a Espanya se situa en 950 euros bruts al mes en 14 pagues, la qual cosa equival a 1.108 euros en dotze, la referència que pren l'Oficina d'Estadística de la UE (Eurostat), encarregada de realitzar aquesta avaluació.

Els dos extrems en territori europeu van des dels 2.202 euros mínims fixats a Luxemburg als 322 euros que cobra un treballador búlgar. Al costat de Luxemburg, també es troben per sobre de la barrera dels 1.500 euros França, Alemanya, Bèlgica i Països Baixos. En l'altre costat de la taula, per sota del llindar dels 500 euros se situen Hongria, Romania i Letònia.

Entre els països del nostre entorn destaquen Grècia amb 758 euros o Portugal amb 776 euros. A la Unió Europea tots els països compten amb un sou mínim regulat legal a excepció de Dinamarca, Itàlia, Àustria, Finlàndia i Suècia.

Un salari mínim europeu?

Les diferències al llarg i ample dels 27 Estats membres són abismals. Per a reduir-les, la Comissió Europea va presentar fa poc més d'un any una proposta per establir un salari mínim europeu. Aquesta va ser una de les exigències dels socialdemòcrates a Ursula von der Leyen perquè li donessin el seu vot d'investidura.

En cap cas es tractaria d'una quantitat idèntica en totes les capitals, sinó adaptada a la situació socioeconòmica de cada país. Seria insostenible, per exemple, que Bulgària adaptés l'SMI de Luxemburg. La idea és incrementar el salari mínim al 60% del sou mitjà de cada país. "Mai hi haurà, o almenys en el futur pròxim, el mateix nivell de salaris en tots els Estats membre. És una cosa que tampoc passa als Estats Units", va matisar en aquells dies Nicolas Schmit, comissari de Drets Socials.

La iniciativa va veure la llum enmig dels pitjors moments d'una pandèmia que ha exposat amb més virulència els col·lectius vulnerables i a aquelles persones amb pitjors condicions laborals. Durant la crisi del coronavirus, el 22% de les llars europees van reconèixer tenir dificultats per arribar a la fi de mes.

L'objectiu d'aquest nou marc regulador és evitar que aquesta bretxa continuï engreixant-se. I és que segons les dades amb les que treballa la Comissió Europea, un de cada sis treballadors europeus té en aquest moment un salari excessivament baix i el 10% dels treballadors comunitaris viu en situació de pobresa. La mesura, no obstant això, no acaba de materialitzar-se per resistències internes de molts països, principalment els nòrdics.

L'Estat espanyol, excepció en temps de pandèmia

A finals de l'any passat, l'Executiu que lidera Pedro Sánchez va aprovar la congelació del salari mínim interprofessional. Després d'això, el país s'ha convertit en una de les poques excepcions europees a causa de no augmentar el seu valor durant la crisi sanitària. Un escenari que només comparteix al costat de Bèlgica, Grècia i Estònia.

Així es desgrana de l'últim informe anual elaborat per l'agència Eurofound, que conclou que la pandèmia ha alentit l'increment general de l’SMI en el conjunt de la UE, però evidència que, fins i tot amb tot, la resposta ha estat molt menys austera que l'esdevinguda durant la crisi financera de 2008. També les circumstàncies han estat molt diferents. La pandèmia actual ha tingut un impacte sectorial i en el model productiu diferent del que va produir la crisi econòmica anterior. A més, ha posat en relleu la importància de professionals amb salaris més reduïts, com els caixers dels supermercats, que han estat imprescindibles per mantenir a la societat cohesionada en els pitjors temps de la pandèmia.

Establir un salari mínim mai és una assignatura fàcil, però ho és encara més difícil en temps de crisi. En un moment marcat per la incertesa econòmica, els líders han estat més cauts a l'hora de prendre decisions que poguessin posar en risc les perspectives de creixement. Com a resultat, el salari mínim en la majoria dels Estats membres va augmentar entre 2020 i 2021 una mitjana del 3%. Letònia, Eslovènia, Eslovàquia, Bulgària i Lituània han estat els països que han impulsat una major pujada durant els últims mesos.