Què és l'estat d'alarma i què implica

L'estat d'alarma és un supòsit d'excepcionalitat que permet a les autoritats prendre un seguit de mesures en situacions de greus alteracions de la normalitat, com és la pandèmia del coronavirus. El Govern espanyol ha adoptat la decisió de decretar-lo aquest divendres davant el creixement dels contagis. És la segona vegada que es proclama des del final de la dictadura.

La declaració de l'estat d'alarma, contemplat en la llei, ha de dur-se a terme mitjançant decret acordat en Consell de Ministres i ha de determinar "l'àmbit territorial, la durada i els efectes de l'estat d'alarma, que no podrà excedir de quinze dies". En el cas que s'estengui en el temps, s'haurà de prorrogar amb autorització expressa del Congrés dels Diputats.

El Govern de Pedro Sánchez ha pres la decisió de decretar-lo aquest màxim de temps (15 dies) i en tot el territori de l'Estat espanyol. Els efectes concrets es decidiran en les pròximes hores i es coneixeran darrere l'altre Consell de Ministres extraordinari que se celebrarà aquest dissabte.

Mesures davant de l'estat d'alarma

El Govern pot prendre diverses mesures previstes a la llei quan es decreta l'estat d'alarma:

1. Limitar la circulació o permanència de persones o vehicles en hores i llocs determinats, o condicionar-les al compliment de certs requisits.

2. Practicar requises temporals de tota mena de béns i imposar prestacions personals obligatòries.

3. Intervenir i ocupar transitòriament indústries, fàbriques, tallers, explotacions o locals de qualsevol naturalesa, amb excepció de domicilis privats,  explicant això als ministeris interessats.

4. Limitar o racionar l'ús de serveis o el consum d'articles de primera necessitat.

5. Impartir les ordres necessàries per assegurar el proveïment dels mercats i el funcionament dels serveis dels centres de producció afectats per l'apartat.

Control de les autoritats i sancions per incompliment

Per la declaració de l'estat d'alarma totes les autoritats civils de l'Administració Pública, els integrants dels cossos de policia i de les corporacions locals, i els altres funcionaris i treballadors al servei de les mateixes queden sota les ordres directes de l'autoritat competent en quant sigui necessari per a la protecció de persones, béns i llocs, podent imposar-los serveis extraordinaris per la seva durada o per la seva naturalesa.

Així mateix, la llei estableix que l'incompliment o la resistència a les ordres de l'autoritat serà sancionat. Depenent de la infracció, les sancions seran lleus o greus. La desobediència o incompliment per part d'autoritats o funcionaris públics pot suposar la suspensió immediata en l'exercici del càrrec.

Estats encara més estrictes: d'excepció i de lloc

L'estat d'alarma és el supòsit de menor gravetat dins dels tres possibles que contempla la Constitució espanyola i que es regulen per llei orgànica de 1981 (Llei orgànica 4/1981 dels Estats d'Alarma, Excepció i Lloc).

L'estat d'alarma no pot vulnerar els drets i llibertats fonamentals com el de reunió o manifestació. Però la llei contempla que es puguin suspendre aquests drets. Si el Govern espanyol decidís declarar un estat més estricte recorreria al d'excepció, que només pot decretar-se en situacions extremes en les quals es veuen greument alterats el funcionament de les institucions democràtiques o els serveis essencials.

Mentre que l'estat de setge només està previst per a situacions d'insurrecció o acte de força contra la sobirania o independència d'Espanya, la seva integritat territorial o l'ordenament constitucional.