L'esport, en peu de guerra contra Donald Trump

Aquest cap de setmana es disputa el mundial d'escacs femení a Teheran. És una cita marcada per les absències d'algunes de les millors jugadores del món. La indiscutible número 1, la xinesa Hou Yifan, no hi participa perquè vol que la Federació Internacional faci competicions mixtes. Altres jugadores s'han negat a viatjar a l'Iran per no haver de jugar amb el vel posat. És una postura de denúncia que comparteixen les campiones d'Ucraïna, d'Argentina o dels Estats Units. De fet, la protesta va sorgir fa uns mesos des del país nord-americà, que va impulsar una campanya per tal que la Federació Internacional canviés la seu del torneig.

Nazi Paikidze, d'origen georgià, ha liderat el boicot contra les «lleis opressores envers les dones, que a l'Iran no tenen els drets fonamentals garantits». Ha recollit 17.000 firmes a Change.org i ha rebut el suport, entre altres, de Garri Kaspàrov, però no ha aconseguit el seu propòsit. Aquests dies, a Teheran, se celebra un dels mundials d'escacs més estranys i polèmics de la història. Paikidze s'autodefineix com a "dona, musulmana i immigrant" i va votar Donald Trump el passat mes de novembre. Fa pocs dies defensava el veto migratori impulsat pel nou president dels EUA cap a les persones procedents de set països diferents: Sudan, Iemen, Somàlia, Líbia, Síria, Iran i Iraq. Un veto que Trump, malgrat el primer revés judicial rebut i la ratificació posterior del Tribunal d'Apel·lació, no té cap intenció de deixar córrer.

Paikidze és una de les poques esportistes nord-americanes que han donat la cara pel decret de l'administració Trump. Una àmplia majoria dels que han optat per donar la seva opinió davant la premsa han criticat durament la decisió del nou governant.

Veus crítiques: de les grans estrelles als esportistes afectats

A les grans lligues nord-americanes els opositors a Trump comencen a alçar la veu. És el cas de dos membres de la plantilla dels New England Patriots, recents guanyadors de la Super Bowl de futbol americà. Són Martellus Bennett i Devin McCourty, que han renunciat a assistir a la recepció de la Casa Blanca. McCourty ha explicat els motius de la seva decisió: "No aniré a la Casa Blanca. La principal raó és que no m'hi sento acceptat. Amb el president expressant opinions dures i prejudicis, hi haurà persones que potser se sentiran còmodes però d'altres no". Fins i tot l'estel·lar Tom Brady, vell amic de Donald Trump i quarterback dels Patriots, ha trobat una manera elegant de desmarcar-se de la decisió del magnat: "Que coneguis algú no significa que comparteixis tot el que fa o diu aquesta persona".

A la lliga NBA les veus contràries a Trump han estat constants des de la seva elecció. Ara, amb la nova normativa discriminatòria, entrenadors com Steve Kerr o Greg Popovich han posat el crit al cel. El més contundent ha estat Stan Van Gundy, tècnic dels Detroit Pistons: "Estem tornant als dies en què posàvem als japonesos americans en camps durant la segona guerra mundial, els dies de Hitler registrant els jueus".

Altres estan a punt de passar de les paraules als fets. El millor jugador de la lliga de les darreres dues temporades, Stephen Curry, ha amenaçat de trencar la seva relació amb Under Armour, la marca de roba i material esportiu amb qui té un contracte firmat fins al 2024. El motiu, les declaracions televisives del president de l'empresa titllant Trump com un actiu per al país. Curry va respondre que hi estava d'acord si retallava les dues lletres finals de la consideració com a "asset". Under Armour està fent mans i mànigues per retenir el patrocini amb el jugador, que ha aportat reflexions davant els mitjans: "Estem fent tot el que és necessari per atendre tot el món? No es pot ser tan egoista i que tot es tracti de guanyar diners i vendre vambes. Aquesta no és la prioritat. Es tracta de canviar vides. Si veig que no comparteixen la línia dels meus valors principals, no hi haurà cap quantitat de diners ni cap organigrama que no abandoni per no deixar de ser qui sóc". El conflicte amb Under Armour, per cert, també ha arribat a un clàssic de l'esport compromès: el St Pauli alemany, que viu aquests dies un intens debat sobre la relació que va firmar el 2015 amb la marca nord-americana.

Les crítiques han sorgit des de molts àmbits. El pilot de la NASCAR Dale Earnhardt Jr, el capità de la selecció de futbol Michael Bradley o la lluitadora d'arts marcials mixtes Ronda Rousey en són exemples recents. S'han manifestat, també, aquells jugadors nascuts en algun dels set països assenyalats per Trump. És el cas de Luol Deng, l'aler titular de Los Angeles Lakers. Nascut a l'actual Sudan del Sud, va marxar a Egipte amb cinc anys, va anar a viure als EUA als 14 i té passaport britànic. Deng ha penjat un escrit a les xarxes socials on es declara "orgullós de ser refugiat" i en què recorda l'aportació que han fet les persones refugiades a la societat nord-americana.

Un dels atletes més brillants dels darrers anys també hi ha dit la seva. És Mo Farah, l'home que no ha parat de guanyar mundials, europeus i Jocs Olímpics amb la samarreta de la Gran Bretanya. El fondista va néixer a Somàlia i resideix i entrena des de fa sis anys als EUA. Farah ha dit que el seu èxit és un exemple del "resultat de les polítiques de compassió i comprensió en lloc de l'odi i l'aïllament", que el Muslim Ban és "profundament preocupant" i que Trump actua "a partir de la ignorància i els prejudicis". Malgrat disposar de la doble nacionalitat, Mo Farah podria tenir problemes d'accés als EUA amb la nova normativa si posa els peus al seu país natal.

Els danys col·laterals del Muslim Ban

El decret que promou la prohibició i l'exclusió per raó d'origen ha sacsejat el país. També podria tenir danys col·laterals contra la població musulmana dels EUA. Això és el què ha denunciat aquesta setmana Ibtihaj Muhammad, la primera dona musulmana de la història nord-americana que ha guanyat una medalla olímpica. Ho va aconseguir l'estiu passat als Jocs de Rio de Janeiro formant part de l'equip d'esgrima en la modalitat de sabre. De fet, Muhammad va generar debat en convertir-se, simultàniament, en la primera dona americana en competir en uns Jocs amb el hijab posat.

"Tinc un nom àrab. Sóc musulmana. Encara que represento l'equip dels EUA, això no canvia la percepció que la gent té de mi. Em sento insegura"

La tiradora d'esgrima ha denunciat que ha estat retinguda dues hores en una duana sense rebre cap mena d'explicació per part de la policia. Tot i que no té eines per vincular-ho amb les decisions de Trump, ho ha atribuït davant la premsa al fet de ser musulmana: "Tinc un nom àrab. Sóc musulmana. Encara que represento l'equip dels EUA i sóc olímpica, això no canvia la percepció que la gent té de mi. Em sento insegura".

Un altre dels danys col·laterals de la decisió de Trump és l'efecte negatiu que pot tenir per a la candidatura olímpica de Los Angeles 2024 o per a la Copa del Món de futbol de 2026. Davant un país que veta persones per raons d'origen, el COI podria fer valer la carta olímpica i apostar pel projecte de París. De moment, un delegat olímpic ja ha qualificat la mesura del president com a "molt decebedora", encara que el COI, oficialment, ha preferit restar-ne al marge. L'esport d'arreu del món es mira de de reüll les accions de Trump i accions com les del Borussia Dortmund a la Bundesliga de futbol -van penjar una fotografia d'una graderia plena amb el títol: "L'únic mur en què creiem"- es propaguen en àmbits esportius ben diversos.

La resposta de l'Iran

Els països situats sota el focus de Trump, com és obvi, estan inquiets. La majoria d'ells no tenen grans referències esportives. De fet, els millors esportistes d'alguns d'aquests països ja van competir en la darrera cita olímpica amb l'equip de refugiats davant la impossibilitat d'entrenar, formar-se i competir en els seus països natals. No és el cas, però, de l'Iran. Aquest país és una potència esportiva de primer ordre al continent asiàtic. En alguns esports domina a plaer davant els estats veïns, així com davant referències esportives com la Xina o el Japó.

L'Iran ha respost amb contundència davant l'anunci de Trump. Si els seus esportistes no poden competir amb normalitat als EUA, els nord-americans tampoc ho podran fer al seu territori

Epicentre d'un bon grapat de competicions internacionals com el mundial d'escacs femení d'aquests dies, l'Iran ha respost amb contundència davant l'anunci de Trump. Si els seus esportistes no poden competir amb normalitat als EUA, els nord-americans tampoc ho podran fer al seu territori. En el cas dels escacs, com dèiem, la decisió de no participar sorgeix de les mateixes jugadores. Però podria ser diferent en la copa del món de lluita prevista per als propers 16 i 17 de febrer. La primera reacció davant el decret de Trump va ser automàtica: l'Iran va anunciar que vetaria l'accés dels lluitadors nord-americans a la prova de Kermanshah. Al cap de pocs deies, amb la suspensió del decret per part dels tribunals nord-americans, l'Iran va anunciar que permetria l'accés a tothom. Però l'acció-reacció es reprendrà si Trump aconsegueix aplicar la mesura. Els lluitadors nord-americans podrien ser els primers esportistes directament perjudicats per la política del seu president. Tal faràs, tal trobaràs.