Este artículo se publicó hace 8 años.
L'Església s'apropia de temples declarats públics fa 85 anys
Els bisbes inscriuen al seu nom pel procediment de la immatriculació, el rigor jurídic del qual qüestiona el Tribunal Europeu de Drets Humans, catedrals com les de Màlaga, Palma o Saragossa, "pertanyents al Tresor Artístic Nacional" des de 1931.
SARAGOSSA. - Els principals temples catòlics espanyols van ser declarats "pertanyents" a l'Estat al juny de 1931, una realitat jurídica que posa en dubte la validesa de moltes de les inscripcions registrals que diferents bisbats i entitats religioses han realitzat al seu favor en les últimes tres dècades mitjançant immatriculacions. Aquest procés es va intensificar entre 1998 i 2015 gràcies al dret especial d'immatriculació que va instaurar el govern de José María Aznar -el va mantenir el de José Luis Rodríguez Zapatero i finalment el va eliminar el de Mariano Rajoy davant el creixent malestar que generava la seva aplicació-, que permetia a l'Església catòlica anotar propietats al seu nom amb certificacions expedides pels bisbats.
El Tribunal Europeu de Drets Humans acaba de posar en dubte el seu rigor jurídic en assenyalar en una sentència que aquest dret d'immatriculació va ser reconegut a l'Església catòlica "per la legislació interna [espanyola] sense justificació aparent".
El 3 de juny de 1931, el president del govern provisional, Niceto Alcalá Zamora, i el ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, Marcel·lí Domingo, signaven un decret pel qual 36 catedrals, 24 monestirs, 18 convents, cinc capelles i més de 200 esglésies passaven a ser propietat de l'Estat en ser declarats "monuments historicoartístics pertanyents al Tresor Artístic Nacional".
La mesura, que incloïa 73 castells, 21 palaus i 62 ruïnes i restes prehistòriques, materialitzava l'execució d'un altre decret emès el 1926, durant la dictadura de Primo de Rivera, que ordenava "la intervenció directa i eficaç de l'Estat" perquè aquests edificis monumentals fossin "adscrits al sòl de la Nació", el que suposava que passaven a ser de propietat pública per aplicació del Codi civil -el que s'aixeca sobre el sòl va amb el sòl-, i a quedar "sota la tutela i protecció de l'Estat».
Aquestes normes, l'objectiu principal de les quals era evitar l'espoli del que venia sent objecte el patrimoni cultural espanyol -s'arribaven a exportar-castells i temples sencers-, declaraven "edificis pertanyents a entitats públiques" tots aquells "a la conservació contribueix l'Estat, la província o municipi, per consignacions en els seus pressupostos respectius o per haver realitzat o realitzar-hi obres de reparació, consolidació i restauració ". No obstant això, reservava la "preferència per a la guarda i custòdia" a "les entitats o persones que representin en l'actualitat a aquelles altres que els van construir o els que siguin més similars i afins".
No obstant això, nombrosos bisbes han inscrit la titularitat de molts d'aquests edificis en el Registre de la Propietat a favor de les seves diòcesis mitjançant el procediment de la immatriculació. És el cas de les catedrals de Palma, Màlaga, Saragossa o Jaca. Aquesta última va ser registrada al juny de 2015, tot just deu dies abans que el tràmit de la immatriculació amb autocertificats deixés de ser vàlid, pel que l'Ajuntament de Jaca, que debatrà el tema al gener, disposa d'uns mesos per decidir si recorre aquesta anotació. La mateixa diòcesi havia inscrit un mes abans com "obra nova antiga" 43 esglésies i ermites, 14 d'elles romàniques i nou gòtiques.
En el cas de la Seu de Saragoosa, inscrita en 1987 mentre la comunitat finançava la seva rehabilitació, l'arquebisbat de Saragossa va informar el Registre que l'edifici li "pertany": va al·legar la seva "possessió i domini pacífic, des temps desconegut", encara que va admetre que no té d'un "títol de domini inscrit o inscriptible".
També formen part del llistat de 1931 altres temples inmatriculats com l'església de la Magdalena (Saragossa), tancada al públic des de fa una dècada mentre les administracions financen la seva rehabilitació, o la Col·legiata d'Alquézar (Osca), un majestuós conjunt gòtic en la conservació de la qual la comunitat autònoma havia invertit uns anys abans 1,8 milions.
Altres catedrals que l'església ha immatriculat, com la catedral del Bon Pastor de Sant Sebastià, no figuren en aquesta llista, en la qual tampoc apareix la Mesquita de Còrdova, un dels temples emblemàtics de l'oposició a les apropiacions.
"Els béns assenyalats en les normes de 1931 han passat a propietat de l'Estat i per tant sembla lògic que l'Església catòlica no té títol habilitant per procedir a la seva immatriculació", assenyalen fonts de l'entitat laïcista Mhuel (Moviment Cap Un Estat Laic) .
No va ser aquesta l'única normativa que limitava l'accés de l'església a la propietat dels edificis. El franquisme, tot i que va autoritzar els bisbats a inscriure al seu nom tot tipus de béns mitjançant autocertificacions, va imposar una taxativa excepció per als "temples destinats al culte catòlic". I fins i tot el Tribunal Suprem va arribar a dictaminar el 1958 que el fet que un edifici es dediqués al culte no implicava que fos propietat d'aquesta confessió religiosa.
I, d'altra banda, entre 1931 i 1985 va estar vigent la Llei sobre Alienació de Béns Artístics, Arqueològics i Històrics de Més de Cent Anys d'Antiguitat, que, després ratificar el resultat dels processos de desamortització, vetava expressament el traspàs de "cap immoble ni objecte que hagi estat declarat l'estat per les lleis desamortitzadores, tot i que actualment estigui a cura de les autoritats eclesiàstiques".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..