Dret a l'habitatgeL'Església s'alia amb un fons d'inversió per desallotjar veïns de Vallvidrera

500.000 euros. És la diferència que va portar els Pares Paüls a decantar-se per un fons d'inversió i no per una iniciativa de cohabitatge per a gent gran en la venda de l'antic Hotel Buenos Aires al barri de Vallvidrera, Barcelona. La titular del jutjat d’instrucció número 8 de Barcelona va sentenciar aquesta setmana que l'edifici, ocupat per col·lectius veïnals del barri des del març, haurà de desallotjar-se després que la Congregació i el fons Londos Private Company denunciessin dues de les activistes. En aquests cinc mesos s'han posat en marxa desenes d'activitats que ara corren perill.

La Buenos Aires va ser durant més d'un segle residència d'estudiants de la Universitat de Barcelona. En la Guerra Civil es va convertir en refugi per a malalts i tot aquell que fugia del terror. En la seva última època, fins al 2012, va ser la residència d’avis Llar Betània, propietat de la congregació Pares Paüls, que havia comprat l'edifici el 1960. Abans de tot això, en els seus inicis, va ser l'hotel Buenos Aires. I ara està a punt de tornar a ser un hotel.

Quan encara era residència, les famílies de Vallvidrera es feien envellien a la Buenos Aires. Anaven a visitar-les els seus fills i nets i la casa estava oberta al barri. Una professora recorda ara que el projecte convivia amb una escola per a nens. Clara, que ara viu a la casa, coneixia de petita la monja cuinera que tenia les portes de la seva cuina, en els baixos, oberta també als veïns. Tot això va acabar el 2012. L'edifici necessitava unes reformes que la Congregació va decidir que no podia assumir i la casa va quedar buida a excepció de la celebració d'alguna comunió.

Projecte de cohabitatge sènior

Així que el 2017 un grup de veïns decideix reprendre el somni i fa, a través de Sostre Cívic, una cooperativa d'habitatge, una oferta de compra als Pares Paüls. 2,5 milions d'euros per a convertir la Buenos Aires en un projecte de cohabitatge sènior, és a dir, per a persones majors de 55 anys. La idea és que fos una casa oberta al barri i que pogués funcionar també com a centre de dia per a la gent gran de Vallvidrera que es queda sola entre setmana i proposar-los activitats com acompanyar-los a fer la compra.

Les veïnes diuen que es van trobar amb la passivitat de la congregació, que al cap d'uns mesos va dir que no els interessava cap oferta per sota dels quatre milions d'euros. Els Pares Paüls tenen 57 propietats repartides per tot l'Estat espanyol, segons la seva pàgina web. Públic ha intentat posar-se en contacte amb la congregació per a obtenir la seva versió dels fets, sense èxit.

Al març d'aquest any, diversos col·lectius van decidir ocupar l'edifici. Però la mateixa setmana, London Private Company va fer públic que l’havia comprat per 3 milions d'euros, 500.000 euros més del que oferia Sostre Cívic fa dos anys. La congregació i el fons van posar una denúncia conjunta a dues de les ocupants. La compra per part del fons no és encara efectiva, ja que el que tenen signat les dues entitats és un compromís de venda.

El seu objectiu és construir un hotel en un dels barris que no estava afectat pel PEUAT, el pla de contenció dels hotels aprovat el mandat passat i ara qüestionat judicialment. De fet, Eulàlia, una de les activistes denunciades, considera que Vallvidrera "és víctima" d'aquests intents de protegir el centre. "Des que la pressió veïnal va créixer a Barcelona, el turisme s'ha traslladat en part aquí i es nota", denúncia, "s'està gentrificant el barri amb l'expulsió de molts dels seus veïns". La dels que han ocupat la Buenos Aires podria ser la següent. La jutgessa els ha condemnat ja a pagar 1.000 euros de multa i a desallotjar l'espai. No obstant això, els activistes han recorregut i ara el cas està a l'Audiència Provincial.

Mentrestant, les veïnes han anat construint el seu projecte. Des que es va ocupar la Buenos Aires, se celebren des de cinefòrums a concerts de música barroca. El Casal de Joves té ara un espai propi, hi ha un hort col·lectiu, s'ofereix allotjament temporal a esplais i caus i hi viuen a més unes 20 persones. Molts dels tallers i xerrades les organitzen persones que van treballar a la residència o tenien algú. També han organitzat una recollida de firmes contra el desallotjament.

L'Ajuntament podria protegir la Casa Buenos Aires

Els ocupants de la Buenos Aires fa molt temps que demanen a l'Ajuntament de Barcelona que intervingui en la situació. Volien que es catalogués l'edifici per a la seva protecció. Malgrat ser una finca modernista, obra de Jeroni F. Granell, el mateix arquitecte que va dissenyar els vitralls zenitals del Palau de la Música, no està protegida. El consistori va decidir encarregar recentment l'informe per a estudiar fins a quin punt es podria preservar l'edifici, però encara està esperant que arribi, informen fonts de l'Ajuntament. Amb el canvi de govern, encara no s'ha pogut estudiar. El nou regidor de districte serà Albert Batlle, del PSC.

Però encara que es protegís, continuaria sent possible la construcció de l'hotel. El que sí que s’estaria obligat a respectar elements de l'interior que els projectes actuals del fons s’emportarien per davant. Eulàlia, l'activista denunciada, explica que si es construís ara, desapareixeria el menjador de la planta baixa, ple de vitralls modernistes. Els plans també parlaven d'aprofitar una escala central en aquesta mateixa planta que en realitat, no existeix.

Les altres vendes dels Pares Paüls

La teoria que sostenen les veïnes és que des de fa dos o tres anys la congregació està intentant desfer-se del seu patrimoni. Arran del cas de la Casa Buenos Aires, altres col·lectius han començat lluites semblants amb la mateixa congregació a Madrid o Guadalajara. Al barri d'Hortaleza de la capital espanyola, la congregació vol construir un gran edifici amb 300 places de pàrquing i un macrogimnàs que explotaria Go Fit. Per a això, hauria de demolir una desena d'edificis, alguns d'ells històrics. Ara, la Comunitat de Madrid ha revisat el pla i si compleix amb els requisits de la Direcció General de Patrimoni, podrà seguir endavant amb el polèmic projecte que ha mobilitzat als veïns.

El cas de Guadalajara és més controvertit. En la dècada dels 60 es van construir a la ciutat 96 habitatges protegits per a reallotjar les famílies que fins llavors havien fet la seva vida en coves. Molts eren presos polítics de la dictadura que havien aconseguit la seva llibertat. Les cases les administrava la congregació, que havia de traspassar la propietat als inquilins després que aquests acabessin de pagar els préstecs de la seva construcció. Però això mai va ocórrer i avui dia els Pares Paüls continuen sent els amos de la gran majoria dels habitatges. Continuaven cobrant les quotes a molts dels veïns, ja gent gran, que desconeixia els acords. Quan una persona moria, la congregació es quedava amb el pis.

Des de febrer del 2014, la congregació és administradora única d'un fons d'inversió de capital francès, Bailallier Serveis Generals, amb el qual ha intentat desnonar algunes de les famílies. El gener de 2018, el PSOE va portar l'assumpte al ple de l'Ajuntament de Guadalajara i s'han iniciat els tràmits perquè els habitatges quedin als qui van pagar-los durant anys. En els últims mesos i sota la pressió mediàtica, els Pares Paüls les han cedit a l'Ajuntament de Guadalajara.