Als fons voltor se'ls han quedat més curtes les ales amb la pandèmia. I amb algunes de les receptes per enfrontar-la, com diverses de les incloses en l'escut social del Govern espanyol, que han curtcircuitat, o si més no obstaculitzat, algunes de les seves línies de negoci en una etapa en la qual, al mateix temps, el focus dels inversors està començant a virar de la ganga a l'empresa sana i a rastrejar també entre els negocis minoristes.

Entre aquestes mesures destaquen els avals de l'ICO, amb els quals gairebé la vuitena part del deute de les empreses espanyoles (114.000 milions d'un total de 941.000 en crèdits vius a finals d'any) compta amb suport estatal del 60% al 80%, un fet amb un previsible efecte dissuasiu sobre les vendes de deute a inversors estrangers. En l'anterior crisi els bancs es desfeien de paquets de crèdits de dubtós cobrament per menys del 30% del seu valor, mentre que ara l'expectativa de negoci és del doble en el pitjor dels casos.

El gruix d'aquestes operacions té com a beneficiaris a autònoms i microempreses de menys de deu treballadors, encara que també es van tancar gairebé 18.000 operacions de finançament amb empreses de gran grandària i prop de 48.000 amb pimes de més de deu empleats.

A aquesta mesura se li uneixen altres com la necessitat d'autorització prèvia per invertir més de 500 milions, fer-se amb participacions de més del 10% o aconseguir el control en societats cotitzades i en sectors estratègics, o com el fons de rescat, mentre la moratòria concursal vigent fins a març dificulta la localització d'empreses en dificultats. No obstant això, aquesta última suspensió genera al mateix temps inseguretat jurídica en forma de risc de morositat en desconèixer els proveïdors les situacions d'insolvència dels seus clients.

Paral·lelament, les moratòries hipotecàries han reduït a nivells històrics els índexs de morositat de la banca, la qual cosa redueix la seva exposició a una indigestió de maó com la que es va donar en l'anterior crisi al mateix temps que generava una tragèdia habitacional i, alhora, refreda les expectatives de negoci dels fons voltor que operen amb hipoteques fallides.

Els grans fons d'inversió mantenen el seu avenç

"Això pot ser un efecte secundari, però l'objectiu principal de l'escut social era protegir el teixit productiu, l'ocupació i les rendes familiars", indiquen fonts del Ministeri d'Assumptes Econòmics. "Es tracta de sostenir les empreses per evitar que desapareguin i les conseqüències que això tindria", afegeixen.

Aquests curtcircuits en diversos flancs en els quals operaven els fons voltor, el model de negoci del qual es basa a fer-se amb el control d'empreses en situació crítica a baix preu i amb actius tòxics de sectors de primera necessitat com l'habitatge per rendibilitzar-los, sigui explotant-los o traspassant-los una vegada sanejats, coincideix en el temps amb una fase d'expansió dels fons d'inversió i de capital-risc, i també dels sobirans, l'activitat dels quals està canviant.

En aquest sentit, i segons les dades de la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors) destaquen les preses de posició d'emporis com BlackRock a entitats financeres com CaixaBank, la principal del país i de la qual des del mes passat controla el 3,23%, o com la farmacèutica Grifols, que prepara un fàrmac per a la Covid-19 i de la qual es va fer amb un 4,46% al novembre, dos mesos després que Deria arribés al 9,16 i Thortol al 7,08.

Paral·lelament, Amundi, el principal fons europeu, controlat pel banc francès Crédit Agricole, se situava fa uns dies com el quart accionista de Repsol amb una participació del 4,5%.

Es busca empresa rendible mentre 45.000 tanquen

"Hi ha oportunitats de compra per als fons per una qüestió exclusivament financera, ja que en una etapa de crisi les valoracions són més baixes que en una de creixement, i això eleva les expectatives per a quan el consum es recuperi", explica David Moreno, soci director de Bagua Corporate i expert en models de negoci, que adverteix com el rastreig es dirigeix més cap a les signatures rendibles que cap a les gangues: "Més que oportunistes buscant empreses en situació d'enderrocament, que n'hi ha, el que persegueixen els inversors són signatures amb EBIT (resultat operatiu, sense interessos ni impostos) positiu per créixer per absorció, ja sigui per falta de relleu generacional, per diferències entre els socis o per altres motius".

La concentració del negoci i de les carteres de clients estaria desplaçant a l'avantatge una dècada després, encara que la intensitat de l'actual crisi, que ha fet que el teixit productiu espanyol tanqués 2020 amb gairebé 45.000 empreses menys de les que operaven quan va acabar el 2019, més de 1.500 d'elles mitjanes i grans, segons les dades del Ministeri de Treball, multiplica les oportunitats de trobar saldos.

Mentrestant, sectors com l'habitatge es veuen desplaçats com a focus d'atracció per als fons per uns altres com la salut, la biotecnologia, la digitalització i la intel·ligència artificial.

Paral·lelament, un informe d'Ascri (Associació Espanyola de Capital, Creixement i Inversió, una patronal de fons de capital de risc) assenyala com àmbits d'interès per als inversors, la meitat dels quals preveien la passada primavera que la crisi generarà "noves oportunitats de negoci", el màrqueting farmacèutic i la salut electrònica i, també, els "detallistes alternatius" en el camp de l'alimentació.

Creix l'interès per les pimes

L'informe provisional sobre l'activitat dels fons a Espanya l'any passat que aquest dijous va difondre Ascri situa la sanitat i les TIC (Tecnologia d'Informació i Comunicacions) com els principals focus d'inversió, amb molta diferència sobre altres àmbits com la indústria, l'energia i els béns de consum.

Operacions com l'entrada d'EQT a Idealista.com figuren en l'apartat de la tecnologia i no en el de l'habitatge, encara que l'objectiu del fons se centra en la gestió del mercat de la segona.

Segons aquest mateix informe, els fons van efectuar l'any passat a Espanya inversions per valor de 5.561 milions d'euros, un 39% menys que el 2019 encara que per sobre dels registres de 2013 a 2017, i amb les pimes com a principal focus amb gairebé 680 operacions d'un total de 765 (88,6%) i com a principal sector de creixement; van recaptar 2.026, amb un augment de 106 malgrat la pandèmia i la seva crisi, i van sortir de 223 signatures amb retirades de 1.131.

"La tendència venia d'abans i la pandèmia l'ha accelerat"

"Per enguany s'espera un augment significatiu de les operacions d'inversió i d'absorció", explica Moreno, en trepitjar-se l'activitat prevista amb la suspesa el 2020 per la pandèmia, que situa als fons en la tessitura d'accelerar o renegociar les condicions amb qui inverteixen en ells. Això, en el pla quantitatiu; en el qualitatiu, Moreno detecta un canvi de perfil, o d'hàbits, en els inversors. "Mesuren els impactes de les activitats perquè els consumidors estan més atents", assenyala, i de fet cada vegada és més freqüent que supeditin les operacions al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU.

I, paral·lelament, les tendències a consumir menys i en un àmbit més local els porten a buscar nous nínxols de negoci com els detallistes d'alimentació per obtenir els beneficis que els permetin recuperar les inversions i créixer.
"La tendència ja venia d'abans, tant en el consum com en la inversió, i la pandèmia l'ha accelerat", anota Moreno.