Este artículo se publicó hace 4 años.
L''escut social' apuntala la banca per protegir 113.000 milions en crèdits de cobrament dubtós
Els avals de l'ICO i les moratòries hipotecàries reforcen la solvència del sistema financer des del principi de la pandèmia amb mesures de suport que comparteixen amb famílies i empreses, la qual cosa li permet reduir la morositat als nivells més reduïts des de l'anterior crisi.
Zaragoza-Actualitzat a
Les mesures de l'"escut social" contra la pandèmia han servit per apuntalar la consistència del sistema financer espanyol, una de les peces clau del sistema econòmic malgrat el llanguiment del seu negoci en els últims anys, en treure del seu perímetre de riscos més de 113.000 milions d'euros en crèdits de dubtós cobrament gràcies als avals de l'ICO i a les moratòries hipotecàries, dues iniciatives destinades a dotar de liquiditat a les empreses en els primers mesos de la crisi sanitària i a evitar una emergència de l'habitatge, com la que es va produir després de l'esclat de la bombolla immobiliària, que han inclòs un efecte secundari balsàmic.
Aquestes mesures, juntament amb unes altres que han disparat les seves reserves en forma de provisions per la prohibició de repartir dividends enguany emesa pel BCE (Banc Central Europeu), que sí que permetrà que reparteixin un 15% dels guanys l'any que ve, han resultat claus per garantir la solvència del sistema bancari espanyol, que ha registrat dues fites.
La primera d'elles ha estat un desconegut creixement del negoci la passada primavera, quan va prestar 80.000 milions en tot just mes i mig, i el segon, una caiguda de la morositat a nivells que no es donaven des de mitjans del 2009, pròxim al 4,5% del total dels préstecs per saldar.
En la segona d'aquestes conseqüències ha tingut molt a veure el traspàs a l'Estat dels riscos associats als crèdits de 160.000 autònoms i pimes per un import de més de 15.000 milions sobre un total de 20.000.
Un cost significativament menor que no fer res
"Les administracions han après en part dels errors de l'anterior crisi", explica l'economista Eduardo Garzón, que recorda com la decisió de deixar caure a Lehman Brothers, entre altres bancs, "va provocar un desastre".
Coincideix en el diagnòstic amb Santiago Carbó, director d'estudis financers de Funcas (Fundació de les Caixes d'Estalvi), per a qui aquest sistema mixt de protecció a famílies i empreses que resulta beneficiós per al sistema financer, diametralment oposat a l'aplicat en l'anterior crisi amb el costós rescat de Mariano Rajoy i Luis de Guindos, "sorgeix de dues grans motivacions i assumpcions. La primera, que no es poden repetir els errors de l'anterior crisi, en la qual la despesa pública va arribar tard, sense suport europeu, sense coordinació i no sempre es va aplicar bé. La segona, que s'espera que aquesta crisi duri el que les vacunes permetin, per la qual cosa hi ha un recorregut temporal més fitat que permet dur a terme una despesa important temporalment".
Aquesta despesa, en el qual s'inclouen els avals de l'ICO, el finançament dels ERTO i el cessament d'activitat dels autònoms i la posada en marxa de l'Ingrés Mínim Vital com a mesures principals, suposa "una despesa important, encara que s'assumeix que significativament menor que el cost de no haver fet res. L'important perquè aquesta estratègia es tanqui amb relatiu èxit és que la despesa pendent, inclosos els fons Next Generation de la UE, s'apliqui bé com a part d'una estratègia nacional de modernització, digitalització i sostenibilitat", afegeix Carbó.
La banca assumeix el risc de menys de la quarta part del crèdit
No obstant això, el cost dels avals de l'ICO, amb els quals l'Estat passa a consolidar entre un 60% i un 80% dels crèdits concedits a empreses i autònoms, està per determinar, a l'espera de conèixer el ritme de devolució per part dels avalats.
Les últimes dades del Ministeri d'Assumptes Econòmics xifren en 85.079 milions d'euros els 918.673 avals concedits, que han mobilitzat 111.975 en crèdits, la qual cosa redueix el risc bancari no garantit per l'Estat a 26.896, menys de la quarta part.
El gruix d'aquestes xifres es correspon amb els 78.289 milions d'euros en crèdits vehiculats a través de 901.218 préstecs per a pimes i autònoms, dels quals l'Estat avala 62.576 milions, gairebé el 80%.
En el cas de les moratòries hipotecàries el cost és zero. Consisteixen en la suspensió temporal del pagament dels crèdits per adquirir habitatges, i en menor mesura locals afectes a activitats econòmiques, a la qual s'han acollit 426.445 autònoms i assalariats que tenien arracada de retornar 28.730 milions.
"Així aconsegueixen paralitzar el risc i eviten que els hi esclati"
"Els bancs han estat intel·ligents i han optat per congelar aquests crèdits en terminis de fins a un any mitjançant acords amb els seus clients", amb períodes més amplis dels que contempla la moratòria legislativa del Govern espanyol, indica Garzón, que anota que "així aconsegueixen paralitzar el risc i evitar que els esclati"; d'una banda, en veure's obligats a aprovisionar el gruix del valor dels crèdits dubtosos, i, per un altre, en eludir una altra 'indigestió' de maó com la de l'anterior crisi.
Tant els avals com la moratòria, afegeix, "els permeten evitar un problema de solvència", mentre les injeccions de liquiditat del BCE els faciliten l'altre flanc d'estabilitat. "Tot això els està salvant de tenir problemes ara i per molt de temps", assenyala.
Carbó, per part seva, emmarca les moratòries en l'"efecte aprenentatge" de l'anterior crisi. "Són mesures temporals amb sentit comú davant un xoc tan dur i sec com és el del coronavirus" i l'objectiu principal del qual consisteix en el fet que "les llars puguin pontejar el seu deute sense caure en impagaments permanents si es pot propiciar una recuperació més o menys primerenca". No obstant això, considera que "aquestes mesures han de tenir un marc temporal limitat perquè els incentius no es perverteixin".
"Els avals de l'ICO han funcionat notablement bé", anota el director d'estudis financers de Funcas, amb un "risc compartit entre els prestadors (els bancs) i l'Estat a través de l'ICO", la garantia pública del qual "fa que l'efecte potencial en la morositat bancària sigui menor".
Quan el públic salva al privat
Carbó, que sosté que, "en tot cas, els fluxos de finançament han de seguir actius i, sobretot, centrar-se en les empreses viables amb problemes transitoris de tresoreria", crida l'atenció sobre un altre aspecte com "la necessitat de suports al capital, a la solvència", que a l'Estat espanyol "comença a ser apressant en comparació amb altres països europeus que han escomès un major esforç en aquest sentit".
La pandèmia ha tornat a qüestionar tant la credibilitat dels discursos neoliberals i antiestatals.
La gestió d'aquesta línia recau en el Ministeri d'Hisenda, que ha habilitat un fons de 10.000 milions d'euros gestionat a través de la SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials) per fer costat a empreses estratègiques mitjançant la concessió de préstecs participatius, l'adquisició de deute subordinat i la subscripció d'accions, i que la seva primera, i fins ara única, operació ha estat la concessió d'una ajuda de 475 milions d'euros a Air Europa, 240 a través d'un préstec participatiu (convertible en accions en cas d'impagament) i altres 235 mitjançant un crèdit ordinari.
En qualsevol cas, la pandèmia ha tornat a qüestionar tant la credibilitat dels discursos neoliberals i antiestatals, que van començar a trontollar amb la "gran recessió" a partir de 2008, com la viabilitat pràctica de les seves receptes teòriques.
"Estem vivint una situació excepcional en la qual sense el públic tot s'hauria enfonsat", indica Garzón, ferm defensor d'eines com la banca pública: "Els bancs tenen una total dependència del BCE, i fan negocis privats amb suport públic. El normal és que fossin públics. Quan el privat no ha pogut operar, ha anat el públic a salvar-ho".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..