Hi ha una estona a la setmana en què la Julitza i la Svetlana poden oblidar-se dels tràmits i les dificultats que comporta ser refugiada a Catalunya. Durant una tarda, es concentren només a córrer, millorar les passades i els xuts i, sobretot, fer equip. Fa un temps que juguen a futbol amb el projecte de l'Associació Esportiva Ramassà, que amb el suport d'ACNUR i la Fundació Barça ha impulsat un equip de dones refugiades a qui ha unit un esport que, en la majoria de casos, no havien practicat mai.

És el cas d'elles dues. En una conversa a peu de camp, abans de començar a escalfar, la Julitza i la Svetlana expliquen que als seus països, com també encara a aquí, no està gaire estès que les dones juguin a futbol. Però no van dubtar ni un moment quan des de l'organització que els hi dona suport com a refugiades, la Fundació Apip-Acam, els hi van preguntar si volien unir-se a l'equip. "Ens ha ajudat a valer-nos millor, perquè veníem amb por i vergonya al principi", diu la Julitza.

Ella té 30 anys i ja en fa un parell que va arribar d'Honduras amb el seu marit i les seves dues filles, que l'acompanyen cada dilluns a l'entrenament. La miren mentre juga i les petites, de 9 i 11 anys, juguen també entre elles i amb altres fills de les membres de l'equip. Aquesta iniciativa del Ramassà va començar a caminar el maig del 2021, i en aquesta segona temporada hi participen unes 35 dones d'entre 19 i 52 anys.

"Veus com l'esport crea coses, aquí s'ha creat un grup d'amigues i companyes", explica Marc Larripa, mànager de l'Àrea Social i Cooperació Internacional del club. "Ajuda a canalitzar emocions, darrere de cada noia hi ha motxilles difícils i amb l'esport es pot treballar des de moltes vessants", afegeix Míriam Giménez, de la Fundació Barça.

Estar amb altres persones en situació similar i poder compartir els propis problemes són dues de les coses que, més enllà de l'esport, ofereix aquest equip. "Per mi és una gran ajuda poder compartir amb persones com elles", explica la Julitza. "Hi troben un espai de tu a tu", apunta Giménez.

A poc a poc, l'equip s'ha anat convertint en una petita "família" que també les ajuda a sortejar els obstacles que es troben pel camí de la sol·licitud d'asil, des de les dificultats per accedir a l'habitatge o a feina, fins als tràmits burocràtics o el suport als fills que han vingut amb elles. "L'objectiu és que facin xarxa, s'ajudin entre elles i també, sobretot, que s'ho passin bé", afegeix Joana Tejeo, vicepresidenta del club.

La Svetlana, que té 37 anys, fa menys que la Julitza que està a Barcelona. Fa tot just vuit mesos que va arribar d'Ucraïna amb la seva filla, quan va esclatar la guerra amb Rússia. A ella el que més li agrada de l'equip és jugar amb les altres i conèixer diferents cultures. Hi ha jugadores d'Afganistan, Perú, Gàmbia, Costa d'Ivori, Haití, El Salvador i Síria. "Compartir amb altres dones és molt bo, aquí cada una té la seva història i parlem una mica de tot", diu la Julitza.

Les dues han viscut en pisos d'Apip-Acam, tot i que ara la Julitza i la seva família n'han marxat perquè ja s'havien acabat els 18 mesos d'estada i s'han instal·lat pel seu compte. Després de treballar a l'estiu en una gelateria, ara busca feina de cambrera, i ja ha fet dues entrevistes. La Svetlana veu complicat poder treballar, perquè ella és enginyera química i no creu que aquí pugui exercir. De moment aprèn castellà i segueix buscant alguna sortida.

Les dues expliquen que quan van començar amb l'equip els costava més deixar-se anar, però a poc a poc s'han anat obrint i ara tenen més confiança entre elles. Mentre va caient el sol, la vintena de dones que han vingut a entrenar comencen fent primer jocs cooperatius i després es divideixen en dos equips per fer un partidet. L'entrenament segueix la metodologia de l'Esport Net, que explora el joc a través de la cooperació i deixa la competició en un segon pla.

El Ramassà és un club de les Franqueses del Vallès fundat el 1975 que juga a la quarta divisió catalana, la categoria més baixa del futbol federat. El 2014 van començar a explorar una vessant solidària que els ha portat a col·laborar de manera estreta amb el Camerún, on donen suport a una escola de futbol i altres projectes locals. El millor del futbol és que "arriba a tothom", explica Tejeo.

El compromís social és el que fa, també, que jugadors i exjugadors com el Radu i el Charles siguin els entrenadors del projecte del femení. "La filosofia del Ramassà és l'impacte social a través de l'esport i l'educació", remarca Tejeo. Per això, ja fa uns anys que es van formalitzar com a ONG.

L'equip ha anat algunes vegades a veure el Barça femení, amb qui s'emmirallen per seguir entrenant i millorant el joc. A més, la jugadora Aitana Bonmatí les va visitar fa algunes setmanes: "A vegades pensem que no aconseguirem res, que no aprendrem, però escoltar-la a ella ens va animar a totes!", conclou la Julitza abans de marxar corrent cap a escalfar amb les altres.