El pic de l’epidèmia de grip que viu Catalunya només ha servit per agreujar un problema que s’arrossega des de fa gairebé una dècada: la manca de personal en les atencions d’urgències als hospitals públics. “Els serveis de recursos humans reforcen el servei només quan hi ha una acumulació de tasques”. Així s’expressa el secretari general de CCOO al Parc de Salut Mar, José Manuel Sancho. Aquest consorci, on s’engloba l’Hospital del Mar i la Clínica de l’Esperança, va ampliar les instal·lacions del primer fa dos anys, però el col·lapse ja es va produir des del primer moment. Com a exemple, Sancho indica que a l’Hospital del Mar, “una infermera hauria d’atendre a una mitjana de sis persones i ho està fent amb 10 o 12”.

A aquesta situació s’hi ha arribat per la manca de personal i per la decisió de la Generalitat de tancar llits als centres sanitaris. Sancho explica que quan “un pacient es visita a urgències i l’han de derivar cap a una planta, els sanitaris s’adonen que no hi ha espai lliure, pel que es forma un tap, que impedeix deixar lliures els boxes”. Segons les dades de CCOO, a l’Hospital del Mar s’han tancat 200 llits des de l’any 2010 i també dues places d’especialitat, el que augmentaria la capacitat del centre en 40 places.

Aquests dies de grip, el centre hospitalari acumula més 150 pacients als passadissos d’urgències. “L’Administració intenta solucionar la falta de personal amb contractes precaris, amb jornades de 12 hores, caps de setmana i renovacions mensuals de contractes”, lamenta Sancho. L’escenari es produeix en un context de retallades pressupostàries. El 2010, el pressupost del Govern pel Parc Salut Mar era de 345 milions d’euros. Els actuals, només en destinen 305.

Incompliment de les ràtios

La menor partida de diners per finançar els hospitals públics es tradueix en una paralització en la millora de les instal·lacions i del material quirúrgic. Sancho adverteix que els representants dels treballadors han interposat denuncies “perquè s’incompleixen les ràtios de la xifra de professionals que han d’atendre els pacients”. Malgrat això, el responsable sindical revela que la Inspecció de Treball es troba limitada en les seves funcions, ja que només pot fer acomplir les recomanacions i no té competències en aquest àmbit per sancionar. “Els números verds de les corporacions els mantenim els treballadors”.

La situació es repeteix aquests dies als passadissos de l’Hospital Vall d’Hebron. “Hi ha pacients esperant proves i diagnòstics”. Fonts del centre sanitari rebutgen parlar de col·lapse a urgències, tot i la sobrecàrrega de feina. Des de CCOO es critica aquesta visió i s’emplaça a comprovar in situ com moltes persones han d’esperar fins a cinc dies per instal·lar-se a una habitació, mentre s’acumulen més de 80 llits als passadissos.

El sindicat reclama la creació d’una zona especial a urgències per atendre els malalts de grip, de forma que aquest col·lectiu no coincideixi amb pacients que tenen altres patologies i els hi transmetin el virus. El col·lapse generalitzat d’aquest servei fa que algunes persones acudeixin a les urgències dels Centres d’Atenció Primària (CAP) i als Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) per visitar-se, el que acaba provocant esperes llargues.

Convenis laborals a la sanitat privada

Les reivindicacions dels professionals públics coincideixen amb l’aprovació recent dels convenis laborals de la sanitat privada i de la concertada. En el primer cas, l’acord estableix un increment salarial del 3,4% per aquest any. En la concertada, s’ha pactat una equiparació salarial de les infermeres d’atenció primària i hospitalària i un augment de sou del 2,25%. Alhora, el Parc Taulí de Sabadell ha anunciat la supressió del servei d’oncologia pediàtrica.

La manca de personal en els hospitals públics ha provocat que la Conselleria de Salut faci contractes temporals a metges sense títols d’especialitat, el que es coneix com a MIR’ Les contractacions es realitzen per cobrir llocs a l’atenció primària i a les urgències. Els sindicats de treballadors i de metges adverteixen que “es tracta d’una pràctica irregular”. Mentre la Conselleria parla de “mesures excepcionals” davant els increments puntuals de feina, els sindicats asseguren que les accions s’estan duent a terme des de fa temps.

L’Administració aprofita una escletxa legal per fer aquestes contractacions. Tot i que la llei fixa que per exercir a la sanitat pública es requereix la llicenciatura en medicina i un títol d’especialitat que atorga el MIR (Metge Especialista Resident), la mateixa normativa permet incorporar persones que no compleixin aquest perfil per “circumstàncies extraordinàries”. Els sindicats critiquen que s’abusi d’aquesta figura per contractar llicenciats sense el MIR ni cap títol homologat i que acaben treballant en una especialitat de la qual no tenen formació adient.

Els sindicats de metges admeten que no és un fenomen generalitzat, però destaquen que és “un símptoma de la mala salut del sistema de salut públic”. Segons afegeixen, l’Administració recorre a una solució fàcil. Aquesta pràctica no hauria d’afectar la qualitat assistencial que reben els pacients, però és un signe de la precarietat del sector. “Preferim que hi hagi un metge sense MIR, que no es tanqui un servei o consulta”.

Darrere l’excepcionalitat que hi ha per un episodi concret com el de l’epidèmia de grip, es troben les mancances del sistema públic de sanitat catalana durant la darrera dècada, amb la manca de personal i l’eliminació de serveis com a elements més visibles.